Tens 0 productes a la teua cistella
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va celebrar ahir al monestir de Sant Miquel dels Reis els seus primers vint-i-cinc anys de trajectòria. Un quart de segle d’existència d’una institució clau per a la normalització del valencià i, també, vint-i-cinc anys de resistència davant les pressions polítiques, els intents de deslegitimació i els continus debats identitaris al voltant de la llengua.
L’acte, conduït per la còmica i comunicadora Maria Juan, va combinar humor, memòria i reflexió en una gala que, malgrat alguns moments excessivament institucionals i una certa nostàlgia de “batalletes”, va servir sobretot per recordar la importància d’una acadèmia que ha sigut —i continua sent— una peça fonamental en la defensa del valencià.
No era una celebració qualsevol. En un context de retallades, discursos hostils i ofensives constants contra la llengua, que l’AVL arribe als 25 anys amb vitalitat i legitimitat social és, en si mateix, una notícia rellevant. “L’AVL ha consolidat el seu paper com a autoritat normativa del valencià”, recordava la mateixa institució dies abans de l’acte, reivindicant la tasca feta en àmbits oficials, educatius i socials.
La commemoració va reunir exacadèmics, periodistes, representants polítics i figures del món cultural. En la taula redona central es van repassar els inicis difícils de la institució i els episodis de tensió que han marcat el seu recorregut. “L’AVL va nàixer qüestionada des del primer moment”, recordava Ascensió Figueres, primera presidenta de l’entitat, que evocava fins i tot insults i protestes durant els primers anys de vida de l’acadèmia.
També hi hagué espai per a les reivindicacions. L’exlletrat Agustí Colomer lamentà “l’estrangulament econòmic de la institució”, mentre diferents intervencions alertaven de l’actual clima polític i de la necessitat de preservar “l’esperit fundacional” de l’AVL. El periodista Ferran Bono advertia que “els polítics haurien de deixar de fer política amb la lingüística i fer més política lingüística”, una idea que sobrevolà bona part de la vesprada.
Més enllà del format de l’acte, el missatge de fons era clar: l’AVL continua sent imprescindible. En aquests 25 anys ha impulsat eines bàsiques com el Diccionari Normatiu Valencià o la Gramàtica Normativa Valenciana, ha contribuït a fixar criteris lingüístics i ha ajudat a consolidar una idea fonamental: que el valencià necessita institucions fortes, prestigiades i protegides.
La celebració també va mirar cap al futur. “La llengua necessita suport, ús i prestigi per a continuar projectant-se”, insistia la institució. I probablement eixa és la gran conclusió de l’aniversari: en temps convulsos per al valencià, l’existència de l’AVL continua sent una garantia democràtica, cultural i col·lectiva.
La veu poderosa de La Maria va posar el punt final a una commemoració carregada de simbolisme. Perquè, malgrat totes les dificultats, l’AVL continua ací. I això, vint-i-cinc anys després, no és poca cosa.
