L’AVL culmina la renovació del seu plenari amb la incorporació de set nous acadèmics

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha culminat el procés de renovació de l’últim terç dels seus membres amb la presa de possessió de set nous acadèmics en un acte celebrat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Amb esta incorporació, la institució tanca una etapa marcada pel relleu generacional després de vint-i-cinc anys de trajectòria.

Els nous membres —Vicent Beltrán, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura— van prometre el càrrec davant del vicepresident segon de la Generalitat, José Luis Díez Climent, i de la presidenta eixent de l’AVL, Verònica Cantó.

El relleu posa fi a l’etapa dels set acadèmics que formaven part de la institució des de la seua fundació, l’any 2001: Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila.

En el seu últim discurs com a presidenta, Cantó va reivindicar la “normalitat institucional” del procés i va subratllar que l’arribada dels nous membres representa “una renovació de l’impuls intel·lectual, científic i humà” de l’Acadèmia. Així mateix, va remarcar la importància de mantindre viu el consens i la capacitat de diàleg dins d’una institució clau per al futur de la llengua.

La presidenta eixent també va aprofitar la intervenció per a recordar el paper central del valencià en l’autogovern. En referència a l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, Cantó va defensar que “la salut del valencià repercutix en la salut del nostre autogovern”, i va advertir dels nous reptes socials, tecnològics i culturals que afecten l’ús i la projecció de la llengua.

Amb este canvi, l’AVL obri una nova etapa en què haurà d’afrontar qüestions clau com la normalització lingüística, l’adaptació als nous contextos digitals i la consolidació del valencià com a eina de cohesió social i identitària.