Tens 0 productes a la teua cistella
La institució centrarà la commemoració en l’autoria femenina dels segles XVI, XVII i XVIII, amb una investigació que partirà de l’epistolari d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens
Durant segles, la història de la literatura s’ha construït a partir d’un cànon que ha deixat moltes veus en els marges. També les de les dones. Per això, recuperar els seus textos no és només ampliar una llista d’autores: és revisar la manera com hem llegit el passat i preguntar-nos quines experiències, quines mirades i quines formes d’escriure han quedat fora del relat literari.
Amb aquesta voluntat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà el programa Escriptora de l’Any 2027 a l’autoria femenina en l’Edat Moderna. La iniciativa posarà el focus en els textos escrits per dones durant els segles XVI, XVII i XVIII i en la seua capacitat per oferir una crònica alternativa de la societat del seu temps, construïda des d’una experiència femenina sovint absent del discurs públic i de la historiografia tradicional.
El punt de partida de la investigació serà un dels testimonis més valuosos conservats: l’epistolari entre Hipòlita Roís de Liori (1479-1546), baronessa de Riba-roja, i la seua filla Estefania de Requesens i Roís de Liori (c. 1504-1549). La correspondència, especialment les cartes escrites en valencià durant l’estada d’Hipòlita a València entre 1533 i 1538, constitueix una font excepcional per acostar-nos a la vida quotidiana, les relacions familiars i la visió del món de les dones de l’època.
La importància d’aquest epistolari va més enllà del seu valor literari o lingüístic. En un període en què la major part dels epistolaris femenins s’han perdut o encara no han estat localitzats, aquestes cartes permeten recuperar una veu privada que també és, en realitat, un document històric de primer ordre. En elles, la llengua deixa de ser només un vehicle de comunicació i es converteix en espai de memòria: una manera de deixar constància de les preocupacions, els afectes, les responsabilitats i les formes de vida d’unes dones que difícilment haurien pogut intervenir en el discurs públic de la seua època.
La investigació de l’AVL, coordinada per la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2027 i amb M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez com a comissàries i assessores externes, vol anar més enllà d’aquest primer epistolari i traure a la llum altres exemples d’autoria femenina en valencià. Entre aquestes figures hi ha Àngela Almenar i Monfort, autora de les Constitucions del Col·legi de l’Assumpció de la Verge; la impressora Jerònima Galés, una de les figures fonamentals de la impremta valenciana del segle XVI; la religiosa i poeta Laura Barberà i Rosas; o Narcisa Torres, que al segle XVIII va participar, a través de la poesia, en el debat sobre la defensa del valencià. També hi apareix el paper de les dones de la família Borja en els àmbits del poder eclesiàstic i polític.
Així, l’Escriptora de l’Any 2027 planteja una revisió necessària de la història literària i lingüística valenciana. Recuperar aquestes autores significa reconéixer que la literatura no es va escriure únicament des de les institucions, les acadèmies o els espais de poder, sinó també des de les cases, els convents, els espais educatius i els àmbits privats. I que, en molts casos, la llengua escrita per aquestes dones constitueix una de les poques portes d’accés que tenim a una experiència històrica que durant massa temps ha romàs en silenci.
El projecte parteix, precisament, de l’epistolari d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens per continuar buscant altres dones que, en textos privats, religiosos o confessionals, van deixar constància en valencià del seu pas per un món que els negava l’accés a la paraula pública. Una recerca que no sols recupera noms i textos: també amplia la nostra idea de què és la literatura, de qui té dret a formar part de la història i de quantes veus encara esperen ser llegides.
