L’AVL fa una crida a enfortir el valencià per a garantir l’autogovern

La presidenta de la institució, Verònica Cantó, ha inaugurat el curs
acadèmic 2023-2024 demanant lleialtat institucional per a continuar
avançant en l’ús de la llengua.

La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, ha inaugurat el curs acadèmic
2023-2024 acompanyada dels acadèmics de la institució. L’acte institucional
s’ha celebrat en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, i
ha començat amb la lectura de la memòria, a càrrec de la secretària de
l’AVL, Immaculada Cerdà. Seguidament, ha intervingut Verònica Cantó, que ha
recordat que el 16 de setembre de fa 25 anys es va crear per llei l’AVL,
encara que no va ser fins tres anys després, en juliol del 2001, que es va
constituir la institució. «Amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, en
2006, l’AVL va ser reconeguda com a institució estatutària, i així es va
incorporar a les institucions d’autogovern», ha destacat Cantó abans
d’insistir en la defensa de l’ús de la llengua en tots els àmbits i
registres. «Menysprear el valencià és menystindre un fet cultural propi i
això afecta no només la nostra autoestima, sinó que també és un atac
directe a l’autonomia de la Comunitat Valenciana, al nostre autogovern», ha
dit. «Sempre han anat de la mà ─ha continuat la presidenta─ el nostre
autogovern i la nostra llengua». Per això, ha fet una crida a enfortir el
valencià per a garantir l’autogovern. «La fortalesa del valencià condiciona
la de l’autogovern. Debilitar-lo ens condemna a ser un poble subaltern», ha
incidit Cantó. En aquest sentit, la presidenta de l’AVL ha reafirmat que
usar i potenciar l’ús del valencià «no demana de sectarismes, ni
d’actuacions que s’aparten del rigor acadèmic, de la història de la llengua
i de la realitat. Estimar el valencià no demana rebaixes, ni discriminació
en funció del lloc de naixement o d’habitatge; no entén d’interessos
partidistes ni de colors polítics. Estimar el valencià és un acte de
voluntat i generositat».

El valencianisme d’èxit és el de l’AVL Verònica Cantó ha aprofitat
l’efemèride per a recordar que l’Acadèmia és la institució que té per
funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, i
alhora vetlar pel valencià, així com la normativització consolidada. Així
mateix, té atorgada la competència legal de fixar les formes
lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la
Comunitat Valenciana. La presidenta ha indicat que aquest recordatori no és
gratuït. «Moltes vegades el soroll exterior, les intrigues, les impostures
o els missatges llançats des del desconeixement, a més d’intentar promoure
una deslegitimació institucional, amenacen de fer oblidar allò que és
important: la nostra llengua», ha advertit Cantó.

Així mateix, la presidenta de l’AVL ha assegurat que en aquests vint-i-dos
anys la institució ha treballat amb criteris científics i des del rigor
acadèmic, la integració, el diàleg i el consens. «Ho fem des d’un
valencianisme convençut, que implica entre moltes altres coses, tindre una
visió ampla del territori i de la riquesa del nostre patrimoni lingüístic»,
ha assenyalat. «No tinc cap dubte —ha insistit Cantó— que el valencianisme
d’èxit és el de l’AVL, el del consens, el diàleg la concòrdia i la
integració». A més, Verònica Cantó també ha fet una lectura positiva del
coneixement del valencià. «Hui es parla i s’escriu millor que mai. No
emboirem el missatge d’esperança en el futur, perquè de fer-ho convertirem
el valencià en un no res, en una llengua irrellevant», ha expressat alhora
que ha demanat continuar avançant amb l’ajuda de totes i tots. «I també amb
la dels nostres governants, des de la col·laboració, la confiança i la
lleialtat institucionals», ha afegit.

Medalla per al poeta Emili Rodríguez-Bernabeu.
Durant l’obertura del curs acadèmic, s’ha entregat la Medalla de la
institució al poeta alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu. L’acadèmica M.
Àngels Francés ha sigut l’encarregada de la laudatio, en la qual ha
destacat la ingent figura d’un dels intel·lectuals que millor ha sabut
literaturitzar el sud «del nostre allargassat país, de donar veu a la
nostra literatura des d’Alacant estant». Com ha expressat Francés, atorgar
la Medalla de l’AVL a Rodríguez-Bernabeu és «reconéixer la importància del
seu paper primordial en la resiliència de la nostra cultura a les comarques
del sud en contextos tremendament hostils; és reivindicar la llengua allà
on diuen que no es parla; és defensar una determinada manera, enriquidora,
plural, ferma i natural de ser alacantí; és evidenciar una trajectòria
sòlida, densa, en poesia i pensament assagístic; és agrair la tasca cívica
i simbòlica per a tota una generació de creadors del sud que hi van trobar
recer i model». L’autor dels poemaris Poemes a la fi, La platja, La ciutat
de la platja, La catacumba, Viatge al teu nom, Teoria del somni, Domini del
sol, El rostre de l’amant, Escandinàvia i Alacant (1998) entre d’altres, ha
agraït el reconeixement de l’Acadèmia, i ha assenyalat les dificultats de
viure i escriure en valencià al sud del territori valencià. «He tingut la
sort de rebre un ambient familiar arrelat a la nostra llengua i des de
xiquet he tingut clar el panorama que representava», ha dit l’escriptor en
la seua intervenció. Així, Rodríguez-Bernabeu ha recordat que des que va
començar a escriure en valencià, vora els 17 anys, va ser conscient de la
necessitat d’un estàndard lingüístic, que, tot i mantindre les
característiques genuïnes de la variant pròpia, fora convergent amb les
altres variants. En aquest sentit, ha subratllat que amb la creació de
l’AVL «totes les vacil·lacions haurien de desaparéixer amb la nova
legalitat basada en la ciència. Tenim un estàndard lingüístic, absolutament
necessari per a qualsevol idioma. Ja no tenen cabuda els diletants, encara
que cadascú parle com vulga o puga», ha conclòs.
Acte l’hauria d’haver tancat la vicepresidenta segona de la Generalitat
Susana Camarero, però per motiu d’agenda, no ha pogut estar.