L’AVL inaugura l’exposició «Escriptors valencians de l’exili»

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua inaugura l’exposició «Escriptors Valencians de l’exili» el dilluns 20 de novembre. La mostra estarà oberta al públic fins al 14 de febrer del 2024, en la sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. L’exposició està organitzada per l’AVL i compta amb la col·laboració de la Universitat de València.

L’exposició, comissariada per l’acadèmic Josep Palomero i dissenyada per l’estudi Espirelius, està distribuïda en tres parts. En la primera, el visitant, a través d’uns panells, fa un recorregut històric per la llarga successió dels exilis valencians. S’exhibeixen objectes que remeten a l’exili com ara maletes, mantes, espardenyes o mocadors. Molts d’aquests objectes apareixen en la reproducció de dues fotografies que pengen de les parets: una d’Agustí Centelles, que retrata el pas dels exiliats de la Guerra Civil del 1936-1939 per la frontera de França, i l’altra de Biel Aliño, que mostra l’eixida dels refugiats ucraïnesos cap a Polònia. En aquesta primera part, també es ressenya la contribució de l’exili de gran part del món de la cultura valenciana a la seua projecció internacional, especialment en els camps de la música, l’art, l’arquitectura i la medicina.

Geografies de l’exili

El segon tram de l’exposició ens transporta a les geografies de l’exili valencià després de la Guerra Civil: el nord d’Àfrica, França, Europa del Nord, Europa de l’Est, Amèrica Llatina i la Unió Soviètica. En punt del recorregut, la mostra destaca el paper de la Casa Regional de Mèxic i la Casa Regional de París perquè els escriptors valencians pogueren mantindre la seua activitat. Instal·lats en diferents països d’acollida, molts dels valencians exiliats van poder participar en diverses iniciatives de caràcter associatiu que els van permetre mantindre vius els lligams emotius i culturals que els unien a la seua pàtria enyorada. El valencià va ser un dels elements que la majoria dels escriptors exiliats van conservar en les publicacions de revistes com ara Levante, Senyera, Mediterrani, Quaderns de l’Exili, La Nostra Revista, Pont Blau, Ressorgiment de Buenos Aires i Terra Valenciana de Montevideo, en les quals van tindre l’oportunitat d’expressar-se en la seua llengua.

La part central de l’exposició correspon plenament a la tasca dels autors valencians. En la llista de la cinquantena d’escriptors exiliats que l’Acadèmia recorda en la mostra, es troben Angelí Castanyer Fons, Josep Castanyer Fons, Carles Esplà, Emili Gómez Nadal, Gaetà Huguet Segarra, Juli Just Gimeno, Artur Perucho Badia, Francesc Puig Espert, Max Aub Mohrenwitz, Juan Chabás i Juan Gil-Albert, entre altres. Dels títols mostrats, hi ha El País Valencià i els altres i Diaris i records, d’Emili Gómez Nadal; Miratge, d’Angelí Castanyer; Hortolans, de Francesc Puig Espert; La gallina ciega, de Max Aub; Valentín, de Juan Gil-Albert, i Zarabanda franquista, d’Òscar Esplà Rizo. Per a donar a conéixer qui era cadascun dels escriptors, se n’ha confeccionat una ressenya biogràfica i bibliogràfica en format audiovisual.

Documentals sobre l’època

Una part important del contingut de l’exposició són els vídeos que mostren alguns fets relacionats amb esta etapa històrica. Així, es projectaran els documentals Exiliats del 1939 i ara, de Juli Esteve; L’últim tren a Bouarfa, de Rosa Brines; La batalla del Varsòvia, d’Àlvar Martínez i Juli Esteve, i Félix Candela. Palacio de los Deportes de México (1968), d’Onnis Luque. A més, s’ha creat un vídeo en el qual la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, i els acadèmics Immaculada Cerdà, Artur Ahuir, M. Àngels Francés, Carme Manuel, Vicenta Tasa i Josep Palomero reciten una selecció de poemes d’alguns autors homenatjats. L’acompanyament musical correspon a diverses peces dels compositors valencians exiliats Òscar Esplà Triay i Carlos Palacio, que van ser interpretades per Maria López Belarte, al piano, i Maria Fernández Castillo, al violoncel, durant l’obertura del curs acadèmic de l’AVL.

Cartells, cartes i obra pictòrica

Entre els objectes que s’exposen, destaquen l’escultura La mexicanita i la serigrafia Valencia a México, d’Antonio Ballester. El públic també tindrà l’oportunitat d’admirar les obres pictòriques de Ricardo Bastid Peris Campo de refugiados i El adiós.

La Universitat de València, a través de l’àrea de Patrimoni, i la seua col·lecció Martínez Guerricabeitia ha cedit les obres Grupo de presos i Presos charlando, de Josep Manaut Viglietti; Dones, de la sèrie «L’exili 1939», d’Antoni Miró, més Pax americana, de Josep Renau, Sabio pensando II, d’Antonio Bernad, Familia nuclear, d’Ángeles Ballester, i Metamorfosis, de Julián Pacheco Arroyo.

La Biblioteca Valenciana ha cedit per a l’exposició els títols ¿Por qué callaron las campanas? (1953), de Virgilio Botella Pastor; La isla del río (1971), de Josep Bolea; La poesia catalana fins a la Renaixença (1954), de Joan Fuster; Ardiente desnacer: testimonio poético (1943), de Bernardo Clariana; La muerte en las manos (1956), de Julián Gorkin, i El hombre colectivo (1969), de Ricardo Orozco Muñoz, entre altres. Fruit de la col·laboració amb la BV, també es mostraran un cartell de falla de Josep Renau (1961) i un grup de postals de les falles plantades a Mèxic entre 1962 i 1969. Des de la Casa Museu Blasco Ibáñez i la Fundació Vicente Blasco Ibáñez s’han cedit exemplars originals d’España con Honra.

Exposició itinerant fins al febrer del 2024

Com en anys anteriors, s’ha confeccionat una exposició itinerant, que va iniciar el recorregut el passat 20 d’octubre en la Casa de la Cultura d’Alzira i que rodarà per tota la Comunitat Valenciana fins al 29 de febrer del 2024. La mostra està formada per dotze panells que expliquen la tragèdia que va afectar els milers i milers de ciutadans que van haver d’abandonar el país en busca d’asil per por de la repressió subsegüent al desenllaç de la Guerra Civil del 1936-1939.

Aquestes dues exposicions formen part de les activitats que l’Acadèmia ha organitzat amb motiu de la celebració de l’Escriptor de l’Any 2023, entre les quals destaca el cicle de conferències al voltant de l’exili valencià. Durant els últims mesos, el Centre Cultural La Nau ha acollit les xarrades de Marta Pessarrodona, Irene Ballester i Lluís Meseguer. L’última tindrà lloc el dimarts 21 de novembre, a càrrec del crític d’art Manuel García.

L’Acadèmia ha editat una guia didàctica, Escriptors valencians exiliats del 1939. L’últim exili valencià, preparada pel professor i escriptor Pasqual Mas i Usó. La guia està destinada, principalment, a l’alumnat de l’etapa educativa de Batxillerat. La institució també ha publicat el còmic La cançó del bedoll. Una família en l’exili, amb guió de Vicente Muñoz Puelles i dibuixos de Daniel Olmo Boronat. L’última novetat és la coedició amb la Institució Alfons el Magnànim del llibre El País Valencià i els altres (la 1a edició és de 1972), d’Emili Gómez Nadal, intel·lectual valencià compromés políticament que va viure exiliat a França des de l’any 1939 i fins a la fi dels seus dies.