Tens 0 productes a la teua cistella
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua presenta una obra titànica que duplica els topònims recollits en 2009 i es converteix en un servei públic essencial per a no perdre la memòria dels nostres avantpassats.
Les pedres del Monestir de Sant Miquel dels Reis han estat testimonis d’un moment clau per a la identitat valenciana: la presentació del Nomenclàtor Toponímic Valencià (NTV). Aquesta no és una publicació qualsevol; és el resultat d’un esforç col·lectiu que va néixer fins i tot abans que la mateixa Acadèmia, però que s’ha fet gran i s’ha completat sota el seu empar. Si en 2009 el Corpus toponímic valencià ja va marcar una fita amb 50.000 noms propis, l’obra actual duplica i esborra aquelles xifres, arribant a més de 125.000 topònims normalitzats i geolocalitzats.
Un treball de camp amb olor de terra i mar
Verònica Cantó, presidenta de l’AVL, definia els topònims com “depòsits de memòria cultural i identitat, amb ànima i capes d’història que permeten reconstruir el passat i entendre les relacions de les persones amb el territori”. Així doncs, amb l’objectiu de bastir un pont entre la tradició i la innovació, la publicació del Nomenclàtor pretén protegir la saviesa col·lectiva i al mateix temps garantir la seua presència electrònica.
Darrere de les entusiastes xifres hi ha una tasca humana ingent, feta a peu d’obra amb més de 370 col·laboradors —filòlegs, geògrafs i historiadors, entre d’altres— que han recorregut els pobles de la Comunitat Valenciana realitzant prop d’un miler d’enquestes. La importància d’aquests especialistes ha estat vital per a recollir la saviesa de qui realment coneix cada pam de terra: els llauradors, pastors, pescadors, etc. Són ells i elles els qui han regalat els noms que guarden la nostra història, evitant que la memòria dels barrancs, les fonts i els camins s’oblide amb la jubilació dels seus treballadors i la desaparició d’aquests oficis.
“Mor una forma de viure la terra, però continua sent necessari guardar els noms, perquè necessitem saber com situar-nos. I això és una necessita avui i serà una necessitat demà”, declara Maite Mollà.
Més que un museu: un servei públic per a tots
La secretària de la Secció d’Onomàstica de l’AVL, Inmaculada Cerdà, ha estat contundent en definir la filosofia del projecte: “Aquesta publicació no és un museu de noms”. En lloc d’entendre el museu com un mer contenidor de curiositats per a l’exposició, l’AVL ha concebut el Nomenclàtor com un servei públic. El topònim és patrimoni de tots i, com a tal, ha de ser accessible, ràpid de consultar i fàcil de compartir. “Ho fem perquè ens ho creiem”, afirmava Cerdà, destacant que el projecte ha implicat a més d’un miler de persones per a garantir que aquest llegat immaterial estiga georeferenciat i disponible per a tota la societat.
Una eina viva i col·laborativa
La nova aplicació digital, integrada en el web de l’AVL, no és una obra tancada, sinó un projecte viu i en constant evolució. Conscients que la toponímia és tan dinàmica com la gent que l’habita, la institució ha habilitat un formulari de propostes. Qualsevol ciutadà pot convertir-se en col·laborador: si detectem un error, una absència o volem suggerir un nou topònim, podem fer-ho directament des de l’app per a continuar construint, entre tots, aquest mapa de la nostra ànima col·lectiva.
Com recordava la presidenta Verònica Cantó, tenir un topònim és tenir la sort de tenir un nom amb el qual referir-nos al lloc de la nostra infància; és, en definitiva, saber qui som i d’on venim.
