La revista degana en valencià

L’AVL renova la institució amb l’elecció de set dones per a complir amb la Llei d’Igualtat

12/3/2021

Rosa Agost, Àngels Gregori, Maria Josep Marín, Sandra Montserrat, Maria Àngels Francés, Carme Manuel Cuenca i Vicenta Tasa són ja noves acadèmiques electes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, després del Ple presencial celebrat hui de matí en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució normativa del valencià. Per a traure avant estos set noms han sigut necessàries tres votacions i aconseguir la majoria absoluta dels vots dels vint-i-un membres actuals.

Com es presumia, la presentació de catorze candidatures ha alentit el procés fins l’extrem de ser necessàries, com s’ha dit, tres torns de votacions, si bé en la primera han eixit elegides les candidatures d’Agost, Gregori, Marín i Montserrat. En realitat eren els noms que, des d’un principi, aglutinaven el consens de la major part dels acadèmics, en atenció al seu perfil acadèmic i professional. En segona ronda ha sigut elegida Francés Díez i, finalment, en la tercera votació han rebut els onze vots necessaris Carme Manuel i Vicenta Tasa. Totes les acadèmiques electes compten amb una notable experiència en camps com la filologia, la gramàtica, la literatura o la docència.

Rosa Agost és professora titular de la Universitat Jaume I i impartix la docència en el camp de la Traducció i Interpretació. En l’àmbit de la investigació s’ha centrat principalment en la traducció audiovisual, la teoria i la metodologia de la traducció i la variació lingüística.

D’Àngels Gregori, doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l’àmbit de la investigació al voltant de les geografies literàries. Actualment dirigix la Fundació Francisco Brines, és presidenta de l’Organisme per la Projecció Internacional de la Literatura (PEN) i està considerada una de les millors escriptores de poesia.

Maria Josep Marín és professora titular de Filologia Catalana en la Universitat de València i en l’actualitat s’ocupa de la gestió de la Secretaria del Departament. Així mateix també és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Sandra Montserrat, professora de la Universitat d’Alacant, és doctora de Filologia Catalana, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans i, igualment, forma part de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Maria Àngels Francés és doctora en Filologia Catalana i actualment és professora titular en la Universitat d’Alacant, on impartix docència de matèries lingüístiques, literàries i didàctiques. En l’actualitat és comissària de l’Escriptora de l’Any, Carmelina Sánchez-Cutillas.

Carme Manuel Cuenca és catedràtica de Filologia Anglesa, especialitzada en literatura nord-americana en la Universitat de València. Com a investigadora ha dirigit tesis i projectes d’investigació en anglès, castellà i valencià, molts dels quals sobre temàtica intercultural.

Vicenta Tasa, doctora en Dret, és professora de Dret Constitucional i Ciència Política en la Universitat de València. Igualment, ha sigut codirectora de la Càtedra de Drets lingüístics i assessora en este mateix camp del rectorat de la Universitat de València.

Cal recordar que els membres que hauran d’abandonar la institució, quan les noves acadèmiques preguen possessió del càrrec, ocupen hui en dia llocs considerats claus en el funcionament de l’AVL. Antoni Ferrando, en Lexicografia i Gramàtica; Albert Hauf, Lluís Meseguer i Eduard Mira, en Documentació i Literatura; Maribel Guardiola, en Terminologia i Assessorament Lingüístic, i Emili Casanova i Honorat Ros, en Onomàstica, han desplegat una intensa activitat al llarg dels quasi vint anys de vida de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Amb la sessió de hui, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha iniciat el camí de l’equiparació i de la paritat entre homes i dones en el si de la institució per a complir plenament amb la Llei d’Igualtat. Precisament, en compliment d’eixa llei, la pròxima composició de l’AVL estarà formada per onze homes i deu dones amb una mitjana d’edat sensiblement inferior a l’actual, sempre pensant en l’horitzó dels quinze anys que les noves acadèmiques tenen per a seguir avançant en la consolidació de la institució i per a treballar per la llengua dels valencians.