L’eclipsi solar total que astorà el rei Jaume I

Sisé article de la sèrie especial d’articles per a entendre la mecànica dels astres i preparar-nos per a l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026.

El Llibre dels fets immortalitza el moment en què el Sol s’apagà a Montpeller el 3 de juny 1239, un esdeveniment aborronador que permeté esguardar set estreles en ple dia i que hui ajuda a datar les campanyes del Conqueridor.

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes del monarca. Gràcies a eixa voluntat de deixar per escrit els esdeveniments més destacats de la seua existència, hui tenim un llegat de valor incalculable, ja que a partir de la lectura de l’obra, coneixem detalls sobre la seua infantesa, les conquestes de Mallorca i de València, els conflictes amb els sarraïns i la malaltia que desembocaria en la seua mort, entre d’altres.

En l’apartat 241 del Llibre dels fets llegim com Jaume I s’astorà davant d’un eclipsi solar total. El sobirà havia aplegat a Montpeller el dijous 2 de juny de 1239 per a recaptar diners per a la conquesta del Regne de València. Al sendemà mateix, 3 de juny, entre el migjorn (12 del migdia) i l’hora nona (15 h), s’hi esdevingué un eclipsi que fou esbalaïdor, tant per la durada com per la foscor aparellada. Tal com relata el rei, en cobrir la Lluna completament el Sol, enfosquí i hom veié set estreles al cel. El rei immortalitzà el fenomen en la crònica personal d’esta manera:

E en aquell temps que nós estàvem en Muntpesler, vench-nos aquí lo comte de Tolosa e el comte de Prohença, e haguem grans corts d’òmens honrrats d’aquelles terres qui·ns venien veer. E açò fo .I. any aprés la presó de València. E entram en Muntpesler en dijous, e el divendres, entre·l migjorn e hora nona, fo eclipsis major que anch hom veés, de memòria de aquells qui ara són, car tot lo sol cobrí la luna e podia hom veer bé .VII. esteles en lo cel. E ab aytant, quan nós haguem bé feytes nostres fazenes en Muntpesler, a bé e a honrrament de nós, feem armar lo bus de Muntpesler, qui era bé .LXXX. rems, e venguem-nos-en tro a Copliure e per terra venguem-nos-en puys a València.

Segons els càlculs astronòmics actuals, la franja de totalitat de l’eclipsi del 3 de juny de 1239 s’inicià a Veneçuela, travessà l’Atlàntic, s’endinsà en la península Ibèrica i en el sud d’Europa i acabà a Àsia. La durada fou de 2 h 39 min (des de les 10 h 43 min 37 s fins a les 13 h 22 min 01 s) i el període de totalitat fou de 5 min 56 s. Montpeller es trobava dins de la banda de totalitat, però al nord de la línia central i, per tant, la durada de la foscor completa fou menor, d’uns 3 min 34 s.

Quant a les set estreles de què parla Jaume I, els entesos pensen que eixos astres devien ser dos planetes –Venus i Saturn– i cinc estreles –Sírius, Capella, Rigel, Proció i Betelgeuse.

La descripció de l’eclipsi en el Llibre dels fets ha permés a historiadors i astrònoms verificar i corregir la datació dels viatges i campanyes del rei en aquells anys amb una gran exactitud, cosa que fa palesa la importància de l’estudi dels eclipsis i d’altres esdeveniments astronòmics.

Glossari

Banda o franja de totalitat: Trajectòria que traça el con d’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre durant un eclipsi solar total. És una llenca estreta d’uns 200 km d’amplària i només els observadors situats dins d’eixa trajectòria veuen que la Lluna amaga completament el Sol i es fa fosc.

Línia de centralitat o línia central d’un eclipsi total: Línia imaginària que discorre exactament pel centre de la franja de totalitat. Al llarg d’eixa línia, la fase de totalitat dura més temps.

Totalitat d’un eclipsi: Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat. (diec)

Bibliografia

Álvarez Villarroya, Marcelino i Francisco Pavía Alemany. 2026. «El rei en Jaume i l’eclipsi solar a Montpeller». Daualdeu 30: 35-38.

Canellas López, Ángel. 1986. «Relaciones políticas, militares y dinásticas entre la Corona de Aragón, Montpellier y los países de Languedoc de 1204 a 1349». Revista de Historia Jerónimo Zurita 53-54: 7-36.

Escartí Soriano, Vicent Josep i Antoni Ferrando Francés. 2024. Jaume I. Llibre dels fets. Fonts històriques valencianes. Sèrie Documents Històrics Valencians 14. València: Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

GOM