La revista degana en valencià

L’eco d’una imatge

26/05/2021

(Un conte medieval)

La imatge (“Petrich”, com veurem més avant) –assumpte, objecte del text- prové d’una foto feta a la pantalla del PC que en aquell moment mostrava la portada d’un disc de Heinrich Schütz (1585-1672. Barroc alemany). Escoltava el seu “Schwanengesand” (“El cant del cigne”). Però, aquest detall no el recordava en absolut, en escriure açò.

La impressió que em causà aquell edifici en runes, allà dalt d’aquella mola, em corglaçà i em donaria molt a pensar. I tant! Fa gairebé tres anys que conservo la foto i avui, m’he decidit a sublimar el que ha estat durant tant de temps una espècie d’encís extrem crònic.

Sempre he volgut saber on era que estava aquella meravella i quin era el seu origen.

Doncs bé, fa uns dies que em vaig retrobar amb ella –la imatge- i m’he posat a navegar per les xarxes. El primer que se m’ha ocorregut ha estat esbrinar amb quina música estava relacionada la imatge. He dit que no ho recordava, però sabia que era la portada d’un disc.

La meva candidata principal era Hildegard von Biden. Recordava que aquesta extraordinària dona i compositora havia fundat, en 1150, un convent benedictí, el “Kloster Rupertsberg” (“Monestir de Mont-Rupert”, on descansaven les seves relíquies). Aquest era jurídicament i econòmicament independent del centre de poder dels monjos.

En realitat es tractava d’un cenobi –petit convent- construït sobre les runes d’un monestir on descansaven les restes de Sant Rupert i que fou destruït el segle IX. En observar les imatges (vegeu el gravat que us mostro), el meu desengany va ser immediat: és evident que ambdues construccions –la de sant Rupert i la que era objecte de les meves indagacions- no s’assemblen en res, tot i que tenen una particularitat en comú: el romànic, l’arquitectura cristiana medieval.

Així és que hi vaig tornar al principi, és a dir, per la música d’Hildegarda de Bingen. No sé per què, sabia que hi havia un vincle entre el que jo buscava i aquella música mística  meravellosa. Com un “dejá vu”.

Youtube, com tots sabem, mostra la música que va a sonar després de la que estàs escoltant. Entre les alternatives hi era la caràtula que jo buscava. La del disc de Heinrich Schütz, amb la imatge protagonista d’aquest text. En les descripcions i anotacions que s’hi aporten no en consta cap referència. Decebut, i a punt de desistir en el meu empeny, vaig seguir escorcollant per la plana, llegint un per un els comentaris que deixaven, ara i adés, els admiradors, i, heus ací que allà hi era la clau del meu encís! Algú havia escrit, no sobre la música que sonava –que era el que tots havien fet-, sinó d’aquella mola intrigant.

Aquesta història, doncs, comença en la Fortalesa medieval d’Asen (identificada per alguns investigadors com a “Petrich” -s-XI), en les muntanyes búlgares del Rodopi, ubicada a una alta carena rocosa a la riba esquerra del riu Asenitsa, al sur de la ciutat d’Asenovgrad.  Es remunta a l’època dels Tracis (s.V), i va ser habitada també durant els períodes “antic romà” i “primer bizantí”. Va passar per tota classe de vicissituds: va ser conquerida pels exèrcits de la Tercera Croada; fins que el tsar búlgar Ivan Asen II (s.XIII) hi mamprengué la seva reforma, consistent a construir una fortificació fronterera que evités les incursions llatines.

La característica més ben conservada i més notable de la fortalesa d’Asen és l’ església de la Santa Mare de Déu (s.XII-XIII): la  meva troballa, per fi!

És un edifici d’una sola nau amb cúpula creuada de dos pisos, amb un ampli nàrtex (1) i una gran torre rectangular, i presenta pintures murals del segle XIV. Les obres de conservació i restauració parcial de l’església es van acabar el 1991 (tota la fortalesa va quedar en decadència després de la conquesta otomana al segle XIV i només l’església va romandre en peu en el seu aspecte original, ja que era utilitzada pels cristians locals) i ara s’utilitza regularment com a església ortodoxa búlgara .

Aquesta és, estimats lectors, la curiositat meva que us volia contar. Salut!

Bibliografia: Wiquipèdia.

(1) “Nàrtex”: https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%A0rtex

https://en.wikipedia.org/wiki/Asen%27s_Fortress

https://ca.wikipedia.org/wiki/Heinrich_Sch%C3%BCtz).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen