L’Economia de Pepe Jordán Galduf

Fa unes setmanes vaig tenir l’honor de fer la laudatio per a l’entrega del Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana. Aquest premi es destina a persones que es distingeixen per una visió humanista en distints camps del coneixement, les humanitats i les ciències. Miquel Batllori, Manuel Costa, Julia Sevilla, Carmen Aranegui o el saforenc Josep Piera han estat alguns dels guardonats.

En l’edició de 2022, per primera vegada, es concedia el premi a un economista, i això és perquè Pepe Jordán és un economista humanista, és a dir, un economista que es preocupa per la llibertat individual, la igualtat d’oportunitats i la justícia social, i advoca pel respecte als drets humans i la dignitat de totes les persones. En la seua obra acadèmica i mitjançant el seu activisme social, Pepe Jordán promou una visió positiva i optimista de l’ésser humà i el seu potencial per a crear un món millor a través de la raó, la compassió i la cooperació.

No, no és fàcil ser un economista humanista, perquè cal caminar amb determinació en un fil d’aram que separa a la dreta l’abisme tecnocràtic de la racionalitat instrumental i l’homo economicus i a l’esquerra un bonisme ecumènic benintencionat però enganyós i banal. Però Pepe Jordán ho assoleix i construeix de manera molt personal i mitjançant la deriva de les microhistòries que relata en els seus llibres, un relat d’«economia política ètica partir del món de la vida», com assenyalen Adela Cortina i Jesús Conill a la introducció del llibre Entre global i local passant per Europa i la Mediterrània. Un especialista en Economia amb una curiositat que transita sense demanar permís per la literatura, la música o el cinema, i que tant fa un manual d’economia europea com la biografia d’un artista o d’un empresari; un home que empasta amb naturalitat governar en nom del Partit Comunista la ciutat de Llíria amb El rumor de la fe que alena al seu bescoll al llarg de la vida; un home que fa la seua tesi doctoral sobre la política monetària –cosa més freda– i assaja amb passió la part coral del Rèquiem de Fauré. Una persona que ha exercit de notari exquisit, d’observador persistent amb eixa combinació tan enriquidora d’escriure per «salvar, a través de record, les coses de la vida, que podrien ser-ne més significatives», com d’estimular futurs millors apuntant propostes, solucions i trajectòries carregades de sentit comú i sensatesa. Un catedràtic que no parla ex cathedra des de l’altivesa; un catedràtic que respecta i alena l’autonomia persuadint amb la seua modèstia.

Sentit comú i sensatesa, sensibilitat i empatia i enfocar la mirada en les persones són els ingredients bàsics de la recepta de la rabiosa radicalitat de Pepe Jordán. Un premi ben merescut i que ens fa millors com a societat i aferma que l’economia, sí, també pot ser humanista.