L’economia del bé comú

És impossible anar al Fòrum Cristianisme i Món d’Avui i eixir-ne decebut. Tracte el tema que tracte, la qualitat dels convidats i la franquesa dels debats justifiquen l’assistència. Enguany la cita tenia com a fil conductor una qüestió candent: el sistema econòmic actual –qualificat d’inhumà– i el compromís cristià.

Ja hem dit moltes vegades en aquesta columna que hi ha una relació de causa-efecte entre el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació durant els darrers quaranta anys i la configuració del sistema econòmic i financer que vivim a hores d’ara. El capitalisme del segle xxi ha multiplicat la seua capacitat devastadora gràcies als poderosos sistemes de càlcul de la informàtica, associats a la possibilitat de moure el capital arreu del món en qüestió de pocs segons. Manuel Castells, en La era de la información, ja contemplava aquest factor, alhora que anunciava les conseqüències que ha tingut durant els darrers anys.

És difícil aturar el creixement tecnològic. Però potser sí que és possible frenar el desplegament paral·lel d’un sistema econòmic manifestament injust. En aquest sentit, vaig trobar molt profitosa i encoratjadora la proposta de Christian Felber, autèntic plat fort del Fòrum d’enguany, amb la seua idea de l’economia del bé comú. En essència, es tracta d’introduir paràmetres d’anàlisi que permeten analitzar de manera quantitativa determinats factors negligits per indicadors com ara el PIB. Posar l’accent sobre aquests factors és recordar que l’economia ha d’anar dirigida al benestar de la societat, que no té una altra finalitat, mentre que l’enriquiment d’uns pocs en detriment de molts altres és, ben bé, un acte criminal.

Potser vostés consideren que darrere d’un plantejament així hi ha un cert idealisme, no exempt d’ingenuïtat i de simplisme. És probable. Tanmateix, són valors necessaris. I més encara: la proposta de Felber, si més no fins on l’he pogut conéixer, transcendeix aquesta declaració de bones intencions, en la mesura que ofereix, com he dit, paràmetres concrets i coordenades avaluables. Així, gràcies a una matriu d’anàlisi (fàcil de trobar en la Xarxa), es pot analitzar en quin grau una empresa, pública o privada, participa dels principis de l’economia del bé comú. S’hi té en compte des d’aspectes ecològics fins a la diferència entre el sou més alt i el més baix, passant per la transparència o la felicitat dels treballadors.

Els anime a fer una cerca per Internet per a saber més d’aquest repte econòmic i filosòfic. Si hi volen aprofundir, els llibres del mateix Christian Felber són una bona guia. El que estic segur és que tornarem a escoltar parlar de l’economia del bé comú. Sense anar més lluny, el mateix diumenge 1 de març, al cap de poques hores de participar al Fòrum, el pensador austríac intervenia a la Beneficència de València, on es presentava en societat la primera associació valenciana per l’economia del bé comú (http://ebcvalencia.org/).

Gonçal López-Pampló. Professor de Filologia Catalana a la UV i director literari del Grup Bromera

Article publicat al n 403, corresponent a abril de 2015