L’economia social de la comarca

La importància creixent de l’Economia Social en molts països industrialitzats i en desenvolupament és avui una realitat inqüestionable, com ho és també la seua contribució al benestar econòmic i social d’aquests països. Parlar d’Economia Social és parlar d’un camp de l’economia que engloba un extens conjunt d’organitzacions i iniciatives socioeconòmiques que no pertanyen ni al sector privat lucratiu tradicional ni al sector públic, i que operen sota una àmplia varietat d’estructures legals. És parlar d’un conjunt d’empreses i entitats que conformen un model econòmic que combina eficiència empresarial amb valors com la solidaritat, la responsabilitat i la cohesió social, i que és capaç de fer front als reptes globals oferint alternatives viables a problemes econòmics, socials i ambientals, com la seua història evidencia.

En mirar enrere, s’aprecia que l’Economia Social va nàixer amb la societat industrial. Efectivament, les condicions de vida sorgides per l’evolució del capitalisme industrial als segles XVIII i XIX van generar un desenvolupament progressiu de múltiples associacions de diferents característiques i finalitats: sindicats, societats de socors o ajuda mútua, així com també el moviment cooperativista. Les experiències cooperatives i mutualistes es van desenvolupar pràcticament a tots els països europeus, tot i que amb característiques i circumstàncies pròpies en cadascun d’ells.

El retard amb què Espanya experimenta el procés industrialitzador en relació amb altres països va fer que l’inici del moviment cooperatiu apareguera també de forma tardana. Les cooperatives pioneres a Espanya sorgeixen a Catalunya, València, Madrid i Andalusia a partir dels anys trenta del segle XIX. Les cooperatives valencianes documentades entre 1837 –la primera de què es té constància és Escoberos de Torrente– i 1920, ascendeixen a 269 cooperatives, encara que, sens dubte, n’hi va haver moltes més segons recull Amparo Álvarez Rubio en la seua obra Història del cooperativisme al País Valencià, i es pot considerar la comarca de l’Horta Sud com el bressol del cooperativisme valencià. Després d’aquestes primeres cooperatives valencianes, en sorgiren moltes més en diverses branques de l’economia, com ara l’agricultura predominant a l’Horta fins a pràcticament la dècada dels 60 del segle XX. Aquestes cooperatives agràries són un clar exemple d’aplicació del principi de solidaritat cooperativa en trencar l’aïllament del petit propietari agrari en l’economia valenciana. Els llauradors de la comarca s’agruparen per defensar els seus interessos i crearen xicotetes entitats socioeconòmiques fonamentades en l’esforç propi i l’ajuda mútua dels associats.

L’important moviment cooperativista que es desenvolupa en l’Horta Sud guanya un gran impuls en les dècades de 1960 i 1970, quan un grup de persones van decidir, inspirats en l’experiència cooperativa de Mondragón, promoure projectes que van portar a la comarca una gestió rupturista i innovadora, generadora de riquesa i ocupació. Projectes rellevants en sectors com el financer, l’educatiu, de consum o de serveis.

A l’octubre de 1968 començava a madurar-se el projecte que poc després es convertiria en la Cooperativa de Vivendes Populars (COVIPO), davant l’escenari d’immigració que rebien els pobles valencians, l’èxit d’una cooperativa d’habitatges de Beniparrell i la constatació d’una demanda creixent. Un projecte com COVIPO pretenia jugar un paper diferent del de les cooperatives tradicionals d’habitatge, un paper que havia d’anar més enllà de satisfer una necessitat bàsica de preu més baix. Calia estendre i educar els cooperativistes en la cultura de l’associacionisme i de la participació democràtica com una manera de contribuir a la transformació de la societat espanyola del moment.

La coneixença directa de les experiències i persones de Mondragón en la visita feta per un equip de COVIPO a l’estiu de 1970 va confirmar que l’única manera que la societat valorara el servei prestat pel cooperativisme era bolcar-se en l’activitat amb professionalitat i dedicació, i que qualsevol esforç empresarial requeria necessàriament completar-se amb iniciatives que asseguraren el compromís cívic i social de les persones. Per aquestes raons naix l’anomenat Equip Gerencial que, entre altres activitats, va promoure accions formatives, reunions educatives i va secundar iniciatives empresarials i de col·laboració entre cooperatives, i es convertí, des del punt de vista de la intercooperació, en una fita de gran rellevància en la història del cooperativisme valencià.

La primera iniciativa de signe educatiu de l’Equip Gerencial naix en el curs 1973-1974 a Catarroja, l’Escola Agrícola L’Horta. La formació deficient de molts agricultors, quan el sector agrícola era l’activitat amb més pes en els primers anys de la dècada dels setanta, justificava emprendre una tasca de formació en el camp que, a més d’ensenyar noves tècniques productives, transmetera una vocació per l’explotació agrícola i mostrara el valor del sentit comunitari.

Una altra iniciativa cooperativa educativa a la comarca fou La Nostra Escola Comarcal, que va començar a funcionar en 1973-1974 ubicada inicialment a Catarroja i posteriorment traslladada a Picassent. Els tres pilars bàsics sota els quals es construeix aquest projecte educatiu foren: la renovació pedagògica, el funcionament democràtic i el suport a la cultura i la llengua valencianes.

En 1976, COVIPO va reestructurar i ampliar la composició de l’Equip Gerencial i creà legalment la Cooperativa Industrial de Serveis (COINSER) com a filial pròpia. El departament d’activitats empresarials i comunitàries de COINSER va donar suport a la constitució de cooperatives en diferents àmbits buscant imitar l’experiència de Mondragón. Així, promogué la creació de la Cooperativa de Crèdit Popular Caixa Popular, que obrí la primera oficina a Alaquàs el 1978. També a aquest municipi inaugurarà la primera botiga la Cooperativa de Consum Popular Consum a finals de 1975, i dos anys després, en 1977, iniciava l’activitat l’Escola Professional Politècnica La Florida, orientada als sectors industrial i de serveis. Tres cooperatives valencianes consolidades, arrelades al territori i que avui continuen com a referents en els seus sectors, no només a escala local i autonòmica.

Aquest moviment cooperatiu a l’Horta Sud va anar consolidant-se i fent-se patent en la creació de nombroses cooperatives de diferents dimensions i en diversos sectors fins a l’actualitat, amb una valuosa aportació al desenvolupament econòmic i social de la comarca, la qual cosa demostra la seua resiliència a les situacions econòmiques adverses.

La presència i la contribució de l’Economia Social a la comarca va més enllà de les cooperatives i de l’impacte econòmic. El moviment associatiu de la comarca, amb més de 2.000 associacions, gestiona i dinamitza gran part de l’activitat sociocultural dels municipis de l’Horta Sud. Cal anomenar la Fundació Horta Sud, que durant 52 anys ha estat acompanyant el moviment associatiu amb l’objectiu de construir «una societat més justa i compromesa amb els drets humans i els valors democràtics, que treballa pel progrés des de la diversitat de les persones». Destacarem també el desenvolupament actual d’iniciatives i entitats que treballen amb l’objectiu d’avançar cap a un model energètic sostenible, just, inclusiu i participatiu a escala local, com són les Comunitats Energètiques Locals d’Alcàsser, Catarroja i Paiporta.

Estem en un moment en què s’ha de reflexionar sobre les necessitats presents i futures d’una comarca amb una aportació molt important per la seua situació estratègica i potencial econòmic, i en eixa reflexió cal reivindicar la importància del cooperativisme i de l’economia social com a motor de creixement econòmic i social en el seu entorn més pròxim.

El cooperativisme és una fórmula empresarial que ha demostrat estar compromesa amb els territoris on s’ubica, que genera ocupació estable i de qualitat, que és socialment responsable en assumir valors i principis que van més enllà de la seua activitat econòmica perquè busca simultàniament potenciar l’interés col·lectiu i general. Les cooperatives i altres entitats de l’Economia Social poden aconseguir resultats sostenibles a causa del seu arrelament a les regions i comunitats locals. Per tant, no hi ha cap dubte que ha de ser un actor clau per a l’èxit de les estratègies de reactivació i renovació de la comarca de l’Horta Sud, ja que pot aportar solucions compartides als problemes econòmics i socials que l’afecten després de la dana del passat 29 d’octubre. En aquest sentit, caldria posar en marxa, entre altres, mesures com: oferir programes d’assessorament, formació i mentoria per fomentar projectes d’emprenedoria i intraemprenedoria en clau cooperativa en sectors estratègics de la comarca; augmentar la participació del cooperativisme en les taules de diàleg social en què s’estan negociant les mesures i accions per a la recuperació i reconstrucció després de la dana, perquè es tinguen en compte les particularitats de les empreses cooperatives i dels seus socis; crear espais de diàleg entre ciutadans, experts i autoritats sobre diverses temàtiques (infraestructures, cultura, sostenibilitat, comerç local, accessibilitat, etc.) per debatre i definir els plans de reactivació de la comarca; fomentar la col·laboració entre les associacions de la comarca per tal de coordinar esforços i enfortir la participació ciutadana i assegurar que hi haja un pla econòmic robust que garantisca la viabilitat dels projectes a llarg termini amb models de finançament sostenibles per a la regeneració, amb fons europeus o aliances amb empreses d’impacte social.

Revista Saó núm. 512, pàgs. 30-33. Abril 2025