L’economia submergida al segle XXI: Alguns trets valencians

Al principi, algunes de les apreciacions sobre l’economia submergida (ES) entenien el fenomen com un element conjuntural, accidental i anticíclic. Igualment, s’apreciava l’ES com un matalàs amortidor de la crisi; de vegades, fins i tot arribà a confondre’s deliberadament o ingènuament l’efecte, l’ES, amb la causa de la crisi. Tot això va poder ser cert a l’últim terç del segle XX per a l’economia valenciana. Tot i això, des dels anys 80-90, la funcionalitat de l’ES al País Valencià deixa de tenir un paper accidental.

Anys enrere, algunes empreses arribaven a amagar-se momentàniament per raons circumstancials (argumentaven motius fiscals, financers o laborals). Parcialment o totalment, incorrien en l’incompliment de normes fiscals, laborals, d’edificabilitat, condicions d’higiene i salut, mediambientals, etc. Tot i això, per a la majoria, el retorn a la legalitat era una meta en si. Era el somni de molts emprenedors valencians: constituir-se com a industrials. Avui, però, no es pot dir el mateix. Ens trobem davant d’empreses submergides que, malgrat les minoracions en les normes laborals, la reducció de les seues obligacions fiscals o la debilitat i comprensió inspectora quant a l’incompliment de les normes de funcionament general, el seu objectiu és amagar-se. Per què?

L’empresa submergida actua avui d’acord amb el principi de competir en condicions avantatjoses davant dels competidors, però per això el mètode que utilitza és el de l’evasió fiscal i l’incompliment de les normes generals existents, i ha canviat substancialment els mecanismes de com arriba a fer aquestes pràctiques fraudulentes. Així, el procediment habitual per a l’evasió ara consisteix en la descentralització del procés de producció. Així, una empresa matriu que pretenga evitar costos el que fa és dispersar en petites unitats les seues fases productives. Aquestes petites unitats (fases productives) alhora disseminen més encara els seus treballs en altres unitats productives potser més petites fins a conformar una nebulosa en què les últimes empreses són en realitat treballadors, especialitzats o no, que sense complir els requisits legals quant a empreses establertes (normes d’instal·lació, salubritat, escombraries, etc.) o quant a treballadors (no donats d’alta en la Seguretat Social) fan els seus treballs però no saben qui, a la fi, mitjançant una cadena de muntatge i unions de fases, farà emergir el producte al mercat.

Així, passa que la idea que pogués tenir-se de l’empresa que opera en la clandestinitat és la de desenvolupar una activitat marginal, desestructurada i desorganitzada. Res més allunyat de la realitat. L’empresa submergida és una empresa que actua de manera organitzada, disciplinada i precisa; sap què fer en cada moment i amb quins elements compta. Els seus objectius estan perfectament determinats i no tenen res a veure amb l’espontaneïtat i la involuntarietat. La seua organització productiva i comercial respon a uns esquemes rigorosos, com els que pogués tenir qualsevol altra empresa perfectament legalitzada.

Les realitats empresarials emergents amb una dinàmica semblant d’informalització poden observar-se en diverses activitats productives valencianes. Es desenvolupen tant en activitats tradicionals, intensives en treball, com en les més modernes i les intensives en capital i coneixements. Així, tenim en primer lloc l’agricultura, que tradicionalment ha estat un focus important d’activitat submergida; la feia des de sempre la família, els llogats temporals, els treballadors a temps parcial… Tot això estava en funció de les collites, de les recol·leccions. Què és la nova economia submergida centrada en l’agricultura valenciana? No té res a veure amb la tradicional; ara es tracta d’una agricultura intensiva en capital que treballa en xarxa i està coordinada amb els principals mercats mundials, que incorpora tecnologies altament qualificades, però que utilitza els immigrants i temporers per a dur a terme les fases que requereixen un treball intensiu. Aquestes activitats dels immigrants i temporers, gran part de les vegades estan en règim ocult totalment o parcialment. La nova ES i el règim que imposa està molt més estructurada que el que era tradicional en el sector agrari. Ara es tracta d’organitzar el procés productiu, advertint que es tracta d’un procés intensiu en capital on la mà d’obra és una peça necessària per a controlar i fer que funcione de forma determinada, flexible, sense costos excessius i desregulada, per això l’ES compleix la seua funció. El paisatge que es presenta és nou i va des dels furgoneters que reparteixen treballadors submergits al llarg dels camps, fins a aquells garrins que organitzen vivendes per a amuntegar la mà d’obra oculta, on molts obtenen la seua part de beneficis explotant la immigració; són alguns dels canvis que han passat a l’agricultura.

Un altre grup d’activitats amb un gran component d’ES és el sector industrial valencià. Aquest ha estat el sector que ha mostrat els mecanismes més paradigmàtics dels processos d’informalització al món occidental i al País Valencià en tenim exemples molt assenyalats. S’hi han elaborat per part del capital les estratègies més diverses i alhora més precises de descentralització i de desregulació sobre les quals s’assenten les premisses de funcionament del sistema capitalista del segle XXI. Al principi, el mecanisme se centrava bàsicament en les activitats més intensives en treball i manufactureres; aquestes eren les que es descentralitzaven a partir de la fragmentació de la cadena productiva; amb posterioritat, i vistos els resultats per part del capital, les activitats intensives en capital també se seleccionen com a fases amb possibilitat de descentralització per amagar-se. Així, tenim des de la deslocalització la fragmentació de la cadena de producció, l’ocultació en petites unitats de fases productives; són els mecanismes per a utilitzar la diversificació de producte, la flexibilització de l’aparell productiu, la disminució de costos en un marc d’opacitat. El treball adquireix característiques de bé col·lectiu, fluid i invisible. El territori passa a ser el còmplice que permet la descentralització incontrolada. Advertint-se que la subcontractació, veritable eix central del procés de submersió, no és nociva en si, però tal com es dona resulta perversa. Les experiències al camp industrial poden ser amplíssimes; l’extensió d’aquests mecanismes també s’ha engrandit de manera ostentosa. Aquestes pràctiques són presents tant en les activitats tradicionals relacionades amb el sector tèxtil, la fusta, l’alimentació, el calçat, l’electrònica, els components, i en sectors molt més nous en el cas de la informàtica o la producció d’automòbils, un sector industrial potentíssim i ocult als ulls del fisc i de les diferents administracions. Emergeix així un nou paisatge industrial format per una infinitat de petites empreses, autònoms, falsos autònoms, nous empresaris a pesar seu, empresaris patrons dels seus propis familiars (parella i fills), emprenedors del sector submergit, experts subcontractistes de treball. Un conjunt de subjectes que sotmet descaradament la mà d’obra a uns nivells de control i d’explotació més grans que els que podrien oferir les empreses regulars. La raó cal buscar-la en el fet que els seus marges de beneficis són precisament als marges d’explotació de la feina. Sorgeix així una cosa que fins ara semblaria com llunyana i irreal; és a dir, l’explotació dins de l’explotació. Això es produeix mentre en la sèrie de subcontractacions infinites que se succeeixen en la cadena de producció es percep que les pràctiques d’ocultació es fan més i més dures a mesura que es va baixant en el procés de subcontractació. D’aquesta manera, els que fan els treballs –els subcontractats en règim d’ocultament– són els que pateixen les pitjors condicions, imposades ara pels seus propis companys que s’han constituït com a «empresaris autònoms» o simplement com a repartidors i collidors de treball ocult.

Aturem l’anàlisi aquí, a les portes del sector de serveis, ja que entenem que mereix una anàlisi més extensa en tant que són les activitats terciàries el gran calaix de sastre on ara s’alimenta fonamentalment l’economia submergida valenciana.

Acabem simplement advertint d’alguns dels nous paisatges i paisanatges inèdits en què es desenvolupa la nova economia submergida valenciana. És evident que alguns són excepcionals, però no per això menys significatius. Val la pena enunciar-los i saber dels femers pels quals es camina. Així, es constata la contraprestació amb droga per als submergits, per què no? Igualment, està apareixent l’ocultament a la llum del dia i fan que determinats treballs es facen a la nit, així és més difícil controlar-lo, amb la localització de les plantes en soterranis (sota terra), ocults a tota possibilitat de visualització física del lloc de treball. Quants marginats hi ha, a la llum dels nostres ulls! Aquest és el futur per als nostres fills?