L’ecosistema valencià d’Economia Social com a vertebrador de l’emprenedoria i la innovació social

És possible parlar de l’existència d’un Ecosistema d’Economia Social?

El concepte d’ecosistema ha despertat des de fa molt de temps l’atenció tant de la literatura científica com dels responsables polítics. De definicions d’ecosistema, n’hi ha moltes, però el podem entendre com el conjunt d’actors de diversa natura que existeixen en un territori, interrelacionats i independents, compartint factors i un objectiu o destí comú.

Hi ha diversos tipus d’ecosistemes segons on posem l’accent: des dels més tradicionals, com ara l’ecosistema empresarial o de coneixement, fins als més recents com són el digital o l’ecosistema de plataforma. També es poden abordar fent èmfasi en la seua dimensió social, i destaquen en aquest aspecte els ecosistemes d’emprenedoria i d’innovació social. Tots dos conceptes comparteixen característiques comunes i fins i tot es troba certa dificultat de dissociar-los.

Malgrat aquesta dificultat, la caracterització d’un ecosistema es produeix per l’existència d’un objectiu propi i d’una sèrie de trets únics que el validen. En el cas de l’Economia Social, hi ha elements que identifiquen i que justifiquen l’existència d’un ecosistema propi, i que combina aspectes tant d’innovació com d’emprenedoria social.

L’Ecosistema d’Economia Social (EES) troba el seu avantatge competitiu en el capital relacional, basat en la cooperació entre els diferents actors i amb una forta vocació de servei al territori i a la societat. Pel que fa al seu àmbit geogràfic, l’EES està concebut des d’una perspectiva regional, sota el paraigua assistencial de les esferes nacional i internacional; és a dir, treballa sota un sistema multinivell en el qual l’àmbit internacional es converteix en un catalitzador per al desenvolupament d’ecosistemes regionals.

Quant a la seua evolució, l’ESS se centra en la seua consolidació, expansió i replica en altres territoris a través de l’ajuda mútua. A més, compta amb una figura central que impulsa l’ecosistema com és la pròpia societat civil que demana un canvi socioeconòmic en el territori en què viuen, i que alhora actua com a prescriptora i impulsora de l’ecosistema. Al seu torn, els actors de l’ecosistema es caracteritzen per un enfocament múltiple, on un actor pot desenvolupar diferents rols dins d’un mateix territori. Aquesta particularitat de l’ESS millora les relacions entre els agents de l’ecosistema que es relacionen mitjançant la cooperació i l’assistència recíproca.

Finalment, l’ESS s’estructura mitjançant xarxes de cooperació que permeten crear sinergies i centrar esforços en aconseguir objectius comuns que generen valor social. L’assoliment d’aquest valor social i maximitzar-lo és l’objectiu últim de l’ecosistema, la seua raó de ser, i la justificació de per què podem parlar de l’existència d’un Ecosistema d’Economia Social. No obstant això, tan important és justificar que podem parlar d’un ecosistema propi com la definició dels elements que el componen.

 

Com és l’Ecosistema d’Economia Social?

Per poder parlar de l’existència d’un Ecosistema d’Economia Social en un territori han d’existir deu elements funcionant de manera coordinada per impulsar el seu objectiu, és a dir, la creació de valor social aplicat al territori i a la societat.

En primer lloc, ha d’existir una cultura i identitat consolidada en matèria d’economia social, una vessant formativa i una altra de recerca, així com unes mètriques que estimen l’impacte que aporta al territori; i, finalment, uns serveis o mecanismes de suport i assistència per a les seues entitats. Aquests cinc elements conformen la dimensió cognitiva de l’ecosistema.

En segon lloc, ha d’existir un accés al finançament i un accés als mercats adequats per a les entitats de l’Economia Social, així com un entorn legal favorable per a la seua creació i consolidació, i finalment una bona xarxa d’entitats de suport i unes institucions que promoguen polítiques públiques destinades a fomentar-la. Aquests darrers cinc elements conformen la dimensió pràctica o operacional de l’ecosistema.

Amb la conjunció de la dimensió cognitiva i l’operacional, s’aconsegueix arribar a l’objectiu de l’ecosistema.

Model d’Ecosistema d’Economia Social

 

Font: Català, B. Savall, T. i Chaves, R. (2023). «From entrepreneurial and innovation ecosystems to the social economy ecosystem». Journal of Business Research, 163.

 

Existeix un ecosistema valencià d’Economia Social?

El País Valencià és un territori conegut per la seua alta tradició cooperativa i d’Economia Social. Dues de les cinc empreses més importants a la regió com Anecoop o Consum són cooperatives i les darreres xifres mostren que l’ES representa al 8,2 % de l’ocupació i el 12,9 % del PIB valencià.

En general, existeix una cultura i identitat cooperativa forta que s’estén a moltes esferes i que està altament influïda pel cooperativisme agrari tradicional. La societat valenciana associa positivament les cooperatives dels pobles i ciutats com a elements vertebradors del territori i com a nexes de l’ocupació i la vida social. A més, aquesta identitat es veu reforçada per la presència d’actes institucionals de reconeixement del paper de les cooperatives i de l’Economia Social com els Premis Pepe Miquel o els Premis CERMI CV, entre altres.

D’altra banda, una de les potes més fortes de l’Ecosistema d’Economia Social valencià és la seua vessant formativa i de recerca, ja que el País Valencià és un epicentre mundial de referència en investigació sobre la matèria. Totes les universitats públiques valencianes compten amb especialistes en Economia Social, i destaca la Universitat de València amb institut d’investigació IUDESCOOP, un màster i un programa de doctorat. A més, València és seu del Centre de Recerca i Informació d’Economia Social i Cooperativa Espanyol (CIRIEC-España), fet que afavoreix la transmissió de coneixement a escala nacional i internacional.

Pel que fa a les possibilitats de mesurar l’impacte de l’Economia Social al territori, el País Valencià compta amb una gran varietat de ferramentes. En primer lloc, l’existència d’un Observatori Valencià de l’Economia Social i de llibres blancs d’Economia Social de manera periòdica que analitzen l’evolució del sector amb les principals xifres i magnituds. A més, València forma part de diversos projectes europeus que mesuren la presència de l’ES, com és el RESET (Relaunching Employment with Social Economy in the Territories) i compta amb una Xarxa de Municipis per l’Economia Social, de creació recent.

Quant a les esferes de xarxes i serveis de suport a l’Economia Social, el territori es troba organitzat per entitats representatives sectorials. Aquestes entitats realitzen tasques de consultoria, acompanyament i suport legal a l’Economia Social. Dins del cooperativisme, destaca la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL), que al seu torn agrupa les Federacions de Cooperatives per classes, com son FEVECTA, FECOVI, FECOTRANS, UCEV o la Federació de Cooperatives Agroalimentàries, entre altres. Destaquen també altres xarxes com la Plataforma del Tercer Sector, REAS PV, RedEnClau, MigraCOOP o ESSCoop. Tal com hem comentat, l’existència d’una base forta de treball cooperatiu entre entitats i l’agrupament en xarxes enforteix i millora el funcionament del sector.

L’entorn legal i l’existència d’unes administracions que estimulen polítiques públiques promotores de l’Economia Social són també una de les fortaleses de l’ecosistema valencià. Pel que fa al marc legislatiu, l’ES es regula a escala nacional, però hi ha nombroses lleis regionals que regulen les particularitats de les cooperatives, del tercer sector d’acció social o de les mutualitats i fundacions, totes aquestes coelaborades amb el sector amb un elevat grau de diàleg social. A més, existeix un òrgan polític com és la Direcció General d’Emprenedoria i Cooperativisme i un òrgan institucional com el Consell Valencià de Cooperativisme per a reforçar i impulsar polítiques públiques, entre les quals destaquen els dos darrers plans regionals per al foment i suport del cooperativisme FENT COOPERATIVES.

Finalment, pel que fa a l’accés als mercats i el foment de les entitats per a fer-les més competitives amb la resta d’entitats que no formen part de l’Economia Social, es fomenta des d’una doble vessant. En primer lloc, en l’àmbit públic, on es treballen les figures dels contractes socials i les reserves per a garantir la prestació de serveis públics per l’economia social a les administracions. I, en segon lloc, en l’àmbit privat, on hi ha ajudes específiques per a les entitats per tal de millorar les seues capacitats d’inserció i de generar impacte social amb programes públics com Llamp.

És indubtable que l’Economia Social al País Valencià gaudeix de bona salut i que vertaderament ens trobem davant d’un ecosistema potent que evidencia una altra manera de fer economia al nostre territori. Des de fa poc de temps, els governs han començat a incloure-la en les agendes públiques i a considerar-la com un dels eixos estratègics que generen benestar i cohesió social. No obstant això, el cooperativisme ha format part de la identitat valenciana des de molt abans d’aquesta creixent atenció política i la ciutadania valenciana ha de sentir orgull del fet que en un dels seus aspectes identitaris econòmicament es trobe una economia que pose per davant les persones que no el capital, que democratitza la seua activitat i que promociona la solidaritat i el compromís amb la comunitat.