Editorial de febrer: Trencadís

La història i la intrahistòria dels pobles –i sobretot la seua infrahistòria– forneixen, de vegades, metàfores en què el referent objectiu és ja, de per si i en la seua mateixa materialitat, un tros de naturalesa el comportament del qual pot donar compte i raó, ell sol, de la deshistòria on les comunitats humanes poden arribar a inserir-se. Metàfores poderoses, sovint metàfores clau –com ara, la del trencadís del valencià Palau de les Arts Reina Sofia– que obrin la porta a d’altres més i més ocultes, però sempre derivades o connexes.
Trencadís, com a adjectiu (‘fràgil’) i com a substantiu (‘mosaic irregular de fragments de ceràmica’).
No mai uns plats trencats havien dit tant i tan abundosament de la pantagruèlica, contínua i impune voracitat amb què una pretesa elit política i econòmica ha devorat sencer i perbocat a trossos aquest poble nostre, tot volent convertir-lo –i ell s’hi ha deixat sovint– en poble malaltís de sanitat pública, oblidadís del seu passat i llengua, moll i ajustadís a voluntat forana, esvalotadís per no res i aplanadís davant greuges principals, engalipadís amb galindaines i glòries i espantadís de germania i resistències, llevadís com per séquia i mudadís com penell o com lluna, esmicoladís com terròs, estantís com bassal corromput i movedís com tarquim de marjal, cremadís com gaiates, fogueres i falles –amb IVA abaixadís al 10 %– i apagadís d’escola, civisme i cultura. Un poble que s’arronse, plegadís, de muscles davant l’enfiladís rampant i furtant euros. Un poble que suporte, vincladís, que ningú que el degrade o que l’empenya a fer-se fonedís resulte allevadís mai davant jutge.
Proposem, per tal que aquesta solsida no ens soterre del tot, que algun llenç del trencadís trencat es deixe avarat a lloms del cetaci on s’hi troba: com a recordatori i caució fins que vinga, o torne, algun Gaudí que hi pose remei. A ell, no se li queien pel terra els trencadissos.
De totes formes, podria ben bé ocórrer que, als valencians, ja ens fera tot igual: si, per sota el trencadís esmunyedís, se’ns ha fet trobadís el George Clooney, tots contents. Gaudís, i rebaixats d’IVA al 10 %.