La revista degana en valencià

L’Educació infantil… quasi sempre al racó de pensar

10/03/2021

Llegir la llei és interessant. Sobretot perquè, quan comences a llegir-la, sempre ho fas amb la il·lusió que en aquesta ocasió segur que l’educació infantil estarà finalment reconeguda amb el seu valor propi.

I així, vas emocionant-te quan llegeixes els articles referents al concepte d’educació en la introducció i trobes: «L’educació és el mitjà més adequat per a construir la seua personalitat, desenvolupar al màxim les seues capacitats, conformar la seua pròpia identitat personal i configurar la seua comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l’afectiva i l’axiològica». I, evidentment, penses que això comença als inicis de la vida; per tant, l’educació infantil ja comença a estar present en aquesta llei. O «En els anys finals del segle XX, el desafiament va consistir a aconseguir que aqueixa educació àmpliament generalitzada fora oferida en unes condicions d’alta qualitat, amb l’exigència a més que tal benefici arribara a tots els ciutadans». O «La UNESCO va proposar desenvolupar en totes les etapes educatives i en la formació permanent un ensenyament que garantira a tota la ciutadania les capacitats d’aprendre a ser, d’aprendre a saber, d’aprendre a fer i d’aprendre a conviure». La LOE ho va arreplegar, com ara fa la LOMLOE.

Quan arribes a trobar-te amb aquest tresor, et vas fent la idea que aquesta vegada va de bo, que ara de segur que l’educació infantil tindrà, almenys, el mateix tractament que altres etapes educatives, perquè en aquest preàmbul apareix el reconeixement que aquesta llei inclou els Drets de la Infància, que aquest document aprovat en 1989 per les Nacions Unides –que reconeix l’interés superior del o de la menor, el seu dret a l’educació i l’obligació que tenen tots els estats signants de fer complir aquests Drets– deixa clar que l’educació infantil ha d’estar present, molt present.

Realment, la declaració de principis és molt potent perquè vas llegint aspectes amb els quals t’identifiques perquè no sols en la teua pràctica professional sempre han estat presents, sinó també perquè els Moviments de Renovació Pedagògica al País Valencià i a la resta de l’Estat hem estat treballant incansablement perquè un dia fora possible que l’educació en aquest país arribara un poc més lluny. I, clar, quan trobes referències a igualtat de gènere, prevenció de la violència contra les dones, respecte a la diversitat afectivosexual, orientació professional inclusiva, personalització de l’aprenentatge…, vas emocionant-te més. I penses, per descomptat, que tot això es comença a treballar en l’educació infantil. Sí, des de ben menuts i menudes, perquè això ens dona un poc més de marge per poder acabar amb aquesta xacra que és la violència contra les dones.

I la culminació arriba quan trobem l’apartat que fa referència a l’atenció al desenvolupament sostenible, que inclou l’educació per a la pau i els drets humans, la comprensió internacional i l’educació intercultural, la transició ecològica, sense oblidar l’acció local, l’empatia cap al seu entorn natural i social. I sorgeix la mateixa pregunta i la seguretat va en augment, ara sí.

Com anireu veient, la llei té molt de potencial perquè continua parlant de la competència digital fent èmfasi en la bretxa de gènere. Una educació inclusiva en què s’afegeix la Declaració de la Convenció de les Persones amb Discapacitat que es va ratificar en 2008. Però parla també de benestar nutricional, de prevenció de la salut i de moltes altres coses que et porten sempre a pensar en la gent més menuda, en el començament de la vida; en eixe moment tan important de la nostra formació humana, individual i social i com és d’important sentir-nos acompanyats per qui ens educa. Tot això ho diu aquesta llei, i tot això comença amb l’educació infantil.

En el títol segon, que parla de l’Equitat, mereixen ser destacats els apartats 71.2, 80.1 i 81.1, que fan referència a aquelles personetes que estiguen en situació de vulnerabilitat socioeducativa, cultural i social per tal de facilitar l’accessibilitat en igualtat de condicions a una educació inclusiva. I tu estàs pensant en multitud de situacions que has viscut, que coneixes i on el començament des del principi de l’escolarització és fonamental.

Però ja acostant-te a la concreció, la primera sorpresa la trobes al Capítol II, article 4: «L’ensenyament bàsic comprén deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de manera regular, entre els sis i els setze anys d’edat…». O siga, l’educació infantil torna a no ser ensenyament bàsic. I estranyament et trobes amb un article 5 que es titula «Aprenentatge al llarg de la vida». Però, quan comença la vida? En aquest apartat, evidentment, no parlen de l’educació des del naixement sinó des de la perspectiva de la joventut i la gent gran. I en l’article 3.3 trobem que l’educació bàsica la formen l’educació primària, l’educació secundària i els cicles formatius de grau bàsic.

I l’educació infantil? Continua no sent obligatòria, encara que ja sabem que la majoria de les ciutadanes i ciutadans d’aquest país entre tres i sis anys estan escolaritzats, però no entre zero i dos anys; eixe no és el problema. El problema és la concepció que es té d’aquesta etapa educativa, ja que tots els principis que he esmentat adés i que arreplega la llei ara no sʼhi veuen reflectits. I, la veritat, no s’entén per què. Quin és el problema de reconéixer l’obligatorietat en l’educació infantil si com es reconeix posteriorment es vetlarà per garantir, en el primer cicle, el seu caràcter educatiu? És una qüestió econòmica? No ho sembla, perquè, com ja he dit, el segon cicle d’educació infantil està pràcticament escolaritzat. El problema és el primer cicle? Segurament. Hi ha molta empresa privada que es dedica al negoci de l’educació infantil i moltes treballadores que veuen en perill el seu lloc de treball. És un problema que algun govern haurà d’afrontar en qualque moment de la història d’aquest país, i aquesta era una bona oportunitat per començar a dignificar l’educació infantil. Un treball impagable el que fan les mestres i educadores infantils, que haurien de tindre un reconeixement social i polític important.

Però, en aquesta ocasió, comença a veure’s un poc la llum. Tenim un compromís del govern que apareix en aquesta llei: «Disposició addicional tercera. Extensió de l’educació infantil. En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern, en col·laboració amb les Administracions educatives, elaborarà un pla de huit anys de duració per a l’extensió del primer cicle d’educació infantil, de manera que avance cap a una oferta pública suficient i assequible amb equitat i qualitat i garantisca el seu caràcter educatiu. En la seua progressiva implantació es tendirà a l’extensió de la seua gratuïtat, prioritzant l’accés de l’alumnat en situació de risc de pobresa i exclusió social i la situació de baixa taxa d’escolarització».

Com poden veure, és una disposició addicional, però és un compromís que encoratja a veure una llumeneta al fons del camí. Una altra cosa serà la concreció d’aquesta addicional. Interessant seria que qui sʼhaja dʼencarregar de la redacció d’aquest pla tinguera en compte les propostes que des de la Plataforma Estatal 0-6 (http://plataformademadrid06.blogspot.com/p/documentos.html) es fan o, millor encara, que aquesta coordinadora formara part del grup que s’encarregue de fer possible l’extensió de l’educació infantil en l’ensenyament públic, tot recordant que la proposta inicial dels Moviments de Renovació Pedagògica al llarg de la nostra història ha estat la creació d’escoles 0-6 públiques, gratuïtes, inclusives, democràtiques, laiques amb ràtios com les que proposa la Xarxa d’Atenció a la Infància de la Comissió Europea i al servei de la infància.

Queden moltes qüestions obertes que caldrà concretar: titulació de qui treballa amb la infància 0-6: parella pedagògica, model de centres (debat entre integrar les aules del primer cicle a les escoles públiques o creació de centres públics 0-6), creació d’escoles niu, espais familiars, espais físics, temps, model pedagògic, currículum…

Molta feina per fer. Una feina molt il·lusionant si es fa amb ganes, si es té en compte a qui ja sap molt d’aquestes qüestions, si es debat en profunditat el sentit profundament educatiu del cicle 0-6 i es posen els recursos econòmics i socials per tal que una educació infantil de qualitat siga possible. I sí, ho és.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top