Tens 0 productes a la teua cistella
La vaga indefinida i la manifestació multitudinària assenyalen el vincle entre ensenyament públic, drets socials, llengua, sobirania i justícia econòmica al País Valencià.
Decidim valora molt positivament l’ampli seguiment de la vaga indefinida de l’ensenyament i l’enorme manifestació unitària i de país celebrada als carrers de València, que s’ha convertit clarament en una mobilització que sintetitza les reivindicacions estructurals del poble valencià.
La resposta massiva de la comunitat educativa i dels seus sindicats —docents i la resta del personal dels Centres educatius, alumnat, famílies i amplis sectors socials— demostra que el conflicte va molt més enllà d’un debat laboral o sectorial. El que s’ha expressat aquests dies és un malestar profund acumulat durant dècades de retallades de recursos, degradació premeditada de l’ensenyament públic, ràtios inadequats, postures antipedagògiques a les aules i atacs continuats a l’ensenyament en valencià.
La Generalitat continua intentant reduir el conflicte a una qüestió corporativa o pressupostària, però la realitat és una altra: cada vegada més sectors socials entenen que defensar l’escola pública és defensar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, la llengua i la dignitat col·lectiva del poble valencià.
La magnitud de la vaga i de la manifestació de divendres 15 ha estat tan evident que fins i tot les xifres oficials de la Delegació del Govern han resultat poc creïbles per a molta gent. Diferents estimacions independents basades en el càlcul de superfície ocupada i densitat de persones apunten a una assistència que multiplica àmpliament les xifres oficials de participants. Amb el poble i les seues organitzacions es pot discrepar políticament, però no es pot pretendre invisibilitzar o manipular descaradament una mobilització d’aquesta dimensió.
La persistència de la vaga indefinida i la gran manifestació confirmen que la comunitat educativa està marcant el camí i agafant el relleu d’altres grans mobilitzacions socials, com les viscudes després de la gestió criminal de la DANA. S’està consolidant una consciència col·lectiva que vincula drets socials, defensa dels serveis públics, llengua, dignitat i dret a decidir sobre el futur del País Valencià.
Les reivindicacions continuen sent extraordinàriament moderades i perfectament assumibles: salaris justos, menys alumnat per aula, més professorat, estabilitat laboral, menys burocràcia i defensa del valencià. El problema no és la manca de recursos, sinó unes prioritats polítiques que continuen afavorint la privatització i acceptant resignadament l’espoli econòmic que pateix el País Valencià.
Cal recordar que, sense l’espoli fiscal i econòmic estructural, l’infrafinançament autonòmic i el pes creixent d’un deute en gran part il·legítim, el País Valencià disposaria de recursos suficients no sols per garantir l’educació pública digna i de qualitat que s’està reivindicant, sinó també per reforçar la sanitat pública, combatre les borses de pobresa estructurals existents i impulsar una profunda reconversió del model econòmic actual cap a un altre més sostenible, productiu i socialment més just.
Per això, la lluita de la comunitat educativa no és només una defensa sectorial, sinó també l’expressió d’un problema estructural de dependència econòmica, subordinació política i manca de sobirania sobre els recursos que genera el nostre poble, així com del rebuig a les polítiques de retallades en serveis públics, que assoleixen la seua màxima expressió amb el govern de PP-VOX.
Decidim reitera tot el seu suport a la vaga indefinida, a la comunitat educativa i al sindicalisme de classe, i considera que el moment actual exigeix un salt qualitatiu en la mobilització social i nacional del poble valencià.
Perquè sense escola pública no hi ha igualtat.
Sense valencià no hi ha poble.
I sense drets socials no hi ha democràcia digna d’eixe nom.
