L’emergència climàtica

02/06/2020

L’emergència pels canvis en el clima ja és coneguda i anunciada des de fa molts anys. El científic suec Svante Arrhenius (1859-1927) va ser el primer que afirmà el 1896 que una duplicació del diòxid de carboni (CO₂) atmosfèric donaria un escalfament de 5-6 °C de la Terra. El 1955, H.E. Suess va demostrar que el CO₂ alliberat pels combustibles fòssils no era absorbit immediatament per l’oceà. Al mateix temps Keeling, de la Universitat de Califòrnia San Diego, efectuava mesuraments de les concentracions de CO₂ atmosfèric al Pol Sud i en Hawaii des de 1958, i calculà la corba que porta el seu nom i que posa de manifest l’increment constant del mateix amb petites variacions d’uns 5 ppm cada any corresponent al consum estacional de CO₂ per la vegetació.

A finals dels anys 50, els científics van descobrir que la temperatura mitjana del planeta s’havia incrementat quasi un grau el darrer segle i que el nivell del mar havia pujat entre 10 i 15 cm en el mateix període. És el que ara s’anomena gràfica del pal d’hoquei, on la temperatura és pràcticament horitzontal fins a 1900 i experimenta una ràpida pujada a partir d’aquell any.

Es pot conéixer la temperatura de fa mil anys a partir del gruix dels anells dels troncs dels arbres, que permet inferir la durada de les estacions o com d’intenses han estat. També per la composició de la neu acumulada, corals i estalactites, entre d’altres.

La principal causa d’aquest increment és el fet que, amb la Revolució Industrial, la quantitat de CO₂ en l’atmosfera ha augmentat des de 280 parts per milió (ppm) en l’any 1800 a 360 ppm en 1995 i a 410 ppm en 2017. Cada ppm per volum representa aproximadament 2,13 mil milions de tones de CO₂ en l’atmosfera en el seu conjunt. Aquest increment és fruit de l’activitat humana, especialment a través de les reaccions de combustió de petroli, carbó i gas natural utilitzades com a combustibles en les centrals elèctriques tèrmiques, les indústries, els automòbils, avions, etc., sense oblidar la que procedeix dels incendis forestals, que han augmentat espectacularment en els últims anys.

Com s’accelera l’escalfament de la Terra pel CO₂? La Terra rep energia en forma d’ones electromagnètiques (OEM) procedents del Sol. Aquestes OEM cobreixen un ampli espectre de longituds d’ona des de l’ultraviolat (UV) al visible i fins a l’infraroig (IR). Una part d’aquesta energia és reflectida i una altra absorbida per la Terra, que torna a emetre-la en forma de radiacions IR. Part d’aquesta radiació és absorbida per l’atmosfera abans d’eixir a l’espai exterior. El CO₂ absorbeix radiació IR i actua com els plàstics d’un hivernacle o els vidres d’un cotxe impedint la pèrdua de calor. En aquest procés s’acumula energia, i com major és la quantitat de CO₂ major és l’energia atrapada, per la qual cosa aquest fet s’anomena efecte hivernacle. A més de CO₂ hi ha d’altres gasos d’efecte hivernacle (GEH): el metà, els clorofluorocarburs, que també produeixen la disminució de la capa d’ozó, i els òxids de nitrogen.

Per això fa més de 40 anys, científics de 50 nacions es van reunir en la Primera Conferència Mundial sobre el Clima (a Ginebra, 1979) i van acordar que les tendències alarmants del canvi climàtic exigien actuar amb urgència. Des de llavors, s’han donat alarmes similars a través de la Cimera de Rio de 1992, el Protocol de Kyoto de 1997 i l’Acord de París de 2015, així com en altres assemblees mundials i als informes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), una organització intergovernamental de científics fundada el 1988 per dues organitzacions de l’ONU, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA): ningú no pot dir que no ho sabia! No obstant això, les emissions de GEH continuen augmentant ràpidament, principalment a causa de l’increment de població i a la globalització i el seu transport de mercaderies i passatgers arreu del món, amb efectes cada vegada més perjudicials per al clima de la Terra. Per això, l’informe de 2018 de l’IPCC diu que cal incrementar enormement l’escala dels esforços si volem conservar la nostra biosfera i evitar patiments incalculables a causa de la crisi climàtica.