L’empremta de Zoo, cinc anys i un comiat fins al 2021

16/10/2019

«Aquest 2019 s’han complit cinc anys de l’inici de Zoo amb el seu “Estiu”»

«Tancaran aquest any amb una gira de comiat a ciutats com València, Barcelona, Madrid i Santiago de Compostel·la»

«La cançó “Estiu” va ser la clau que va obrir tots els panys de la trajectòria que va vindre després»

«Diran adeu fins al 2021: de nou, serà un gran any per a tots ells»

 

«Se’n va el dolor amb l’olor a mar, les primaveres demanen vida, l’estiu arriba»… Ara no arriba l’estiu, però sí que ens trobem en una època càlida per als creadors d’aquesta cançó. Corria l’any 2014 quan Zoo va llançar el seu “Estiu”, una cançó amb què ens van captivar des del primer segon i el seu èxit va pujar ràpidament a Youtube. Així iniciaven els seus passos amb aquest grup que, cinc anys més tard, a totes i a tots ens encisa ballar i cantar en cada concert que ens regalen.

Serà a final d’aquest any que ens diran un «fins prompte» i que tanquen la paradeta fins al 2021. Una gira de comiat que no totes i tots serem afortunades de gaudir d’ells als escenaris. A ciutats com Madrid, València, Barcelona i Santiago de Compostel·la, aquest grup ens dirà un adeu temporal, per a descansar, per a preparar noves cançons que ens enganxen de nou. Ciutats que, en la seua majoria, ja compten amb el cartell d’entrades exhaurides com és el cas de València, el pròxim 18 d’octubre, on tornarem a veure el grup actuant amb JazzWoman.

Toni Sánchez Panxo, Arnau, Marcos, Toni Fort, Hèctor i Natxo deixaran els escenaris fins al 2021, un any de descans en què, de segur, els trobarem molt a faltar.

Records d’“Estiu”

Ja fa cinc anys que Toni Sánchez Panxo va decidir iniciar aquest camí de Zoo. No totes ni tots ho recordem, però abans d’aquest projecte havia posat en marxa Sophy Zoo. No obstant això, l’estiu d’aquell 2014 va ser diferent: la cançó va nàixer espontàniament, es van reunir alguns amics per a gravar el videoclip i, després del llançament, el que no esperaven gens era l’èxit que estava tenint… Com bé deien en la cançó «Res del que passa és comparable a tu», i una prova d’això ho tenim amb ells, Zoo.

Durant el seu pas pel canal de Youtube «Diàlegs», al novembre de 2018, Panxo va comentar que «Estiu era un record molt bonic», i va voler recordar les paraules que Arnau va dir en una altra entrevista: «eixa cançó va ser la clau que va obrir tots els panys de la trajectòria que va vindre després i de tot el que va passar després, que no ho esperàvem. Som afortunats i hem tingut una trajectòria poc comuna dins del món de la música, almenys com a Zoo», un grup en què cadascun dels membres venia d’altres projectes musicals i, amb Zoo, «la nostra rellevància va ser molt ràpida».

De Tempestes vénen del sud a Raval

«I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria», deien en «Corbelles», una cançó que formava part del primer disc, i així estan deixant la seua empremta. Després d’aquell èxit inesperat d’«Estiu», a la tardor d’aquell 2014 arribava Tempestes vénen del sud, primer disc de Zoo que, amb el segell de Mark Dasousa als estudis d’Atomic Studio, ens tornà a deixar de nou bocabadats.

Amb una música que barreja el rap i el rock, el breakbeat, el regueton, l’ska i ritmes electrònics, ens van captivar. Un disc que comptava amb grans col·laboracions com Los Chikos del Maíz, At Versaris o Dremen, i amb ell els veuríem actuar a diverses ciutats i en festivals rellevants com el Viña Rock o el Feslloc, on a 2015 van ser cap de cartell en el festival de música en valencià per excel·lència.

Seria en el 2017 quan, a la primavera, va nàixer Raval, segon disc que ens presentaven amb «El cap per avall», i amb ell l’èxit del grup es faria més gran i arribarien a diferents països europeus com al Sziget Festival d’Hongria o al One Love Sound de Polònia.

EP2K18 i anunci del comiat fins al 2021

El 2018 arribaria amb més força i, a cada canvi d’estació, ens regalaven noves cançons… «Robot», «Omertà», «Cançons d’ofrena» i «Karrer de l’amargura» conformaven el seu EP2K18. Després de grans col·laboracions amb Mafalda o Pablo Sánchez, entre d’altres, en aquest nou EP arribava un gran descobriment amb la unió de la veu de Panxo amb JazzWoman i les Cançons d’ofrena.

Un any per al record, també podem dir-ho, d’aquest 2019. «Entrades exhaurides» ha sigut un dels seus titulars de l’any, i hem vist una prova d’aquest èxit en la seua visita d’aquest estiu al Japó, al Fugi Rock 2019. Un any en què ens comuniquen un adeu temporal i la gira d’aquests cinc anys a les carreteres, cinc anys d’èxits en augment i el que queda…

El 2021 tornarà a ser el seu any, perquè allò que va començar sense pensar-ho, està convertint aquest grup de Gandia en un dels més importants del panorama musical actual del País Valencià i, també, més enllà de la nostra terra. Amb el record d’aquesta empremta que ens han deixat en aquests cinc anys de vida, els esperarem, perquè ells ja formen part de la nostra història musical. Per la seua rellevància, per tot allò que ens regalen, Zoo ja forma part de la història del País Valencià, per marcar un abans i un després en la música en la nostra llengua. Gràcies!

 

Article publicat al número de setembre 451