La revista degana en valencià

Les arts escèniques valencianes i les boles de neu

03/08/2021

Fa uns dies que estem remoguts des que es van publicar les actes provisionals tant de Teatre i Circ com de Dansa. Quan és el moment de repartir-se els diners no hi ha amics. Mario Puzo deia això de «Diners i amistat: oli i aigua».

Les arts escèniques fa un temps que estan demanant reunir-se amb el conseller Vicent Marzà per tal que, segons ells, els tinguen en compte en les polítiques culturals referides a les arts escèniques que s’estan fent des de l’IVC. Però, fonamentalment, volen canviar l’ordre d’ajudes perquè creuen que no els beneficia suficientment, que estan mal repartides i que les valoracions objectives o subjectives han de desaparéixer. Perquè, en aquest tema, depén amb qui parles: si amb les companyies grans que reben ajuda per un muntatge d’uns 48.000 €, o les més menudes que estan per uns 7.000 €. En el moment d’aparéixer publicat aquest article ja s’haurà realitzat la reunió amb el conseller Vicent Marzà, la secretària autonòmica i el director general.

En principi, volen presentar-li un resum de 13 punts partint del document «50 propostes per al futur de les arts escèniques valencianes» que fa uns mesos van presentar en roda de premsa. D’aquestes propostes, 5 són referides directament o indirectament a les ajudes. És a dir, el 40 %. Els altres punts, evidentment, són interessants: des de l’elaboració d’una Llei Valenciana de Cultura i Mecenatge, atendre la diversitat de les arts escèniques desenvolupant plans específics per a teatre, dansa, circ, autoria, arts de carrer o infància i joventut, difusió de les arts escèniques valencianes arreu del món, desenvolupar un pla per recuperar públic o enfortir el Circuit Cultural Valencià (CCV).

Fins ací tenim un resum ràpid de la situació. Jo, personalment, fa 38 anys que estic involucrat, d’una manera o d’altra, en les arts escèniques. Primer com a actor, director, professor, i després com a programador. En tots aquests anys he vist de tot. Crec que molts no recorden l’època nefasta del PP o els seus pressupostos que en l’any 2015 eren d’1.260.000 € per a tota la professió, i com en cinc anys s’ha multiplicat per 4 fins a arribar als 5.000.000 € actuals. Als més majors d’aquesta professió m’hauria agradat, i molt, veure’ls abans i ara fent reivindicacions.

Fa uns dies, un company deia en les xarxes socials: «La famosa convocatòria anual no hauria de ser –en realitat no ho és– la panacea. El món és més gran». Es referia especialment al fet que hi ha altres vies per a cercar ajudes des d’altres departaments de la Generalitat, fins i tot d’Europa, o buscar els mecenatges culturals, les ajudes privades. Ell finalitzava dient: «Si la professió es mou solament, o poc més, una vegada a l’any, quan això de les ajudes a producció, això és una merda; amb perdó». No puc estar-hi més d’acord.

Tot s’embolica d’una manera incompressible. Un altre company escriu un article d’opinió al Levante-EMV, ben escrit, amb trellat –deu pensar qui lʼha escrit–, però amb insults directes cap a companys i llicències poètiques cap al director general. Tot dona a entendre, això diuen els seus més pròxims col·laboradors, que no li han donat tot el que ha demanat. Però, qui dona? Els professionals no saben què és una ordre? Saben que els qui valoren són actors, directors elegits per les mateixes associacions, tècnics de Cultura i tècnics de l’IVC? Saben que hi ha una part subjectiva (teòricament depén del projecte) i una altra objectiva (valoracions sobre dades reals)? Saben que a una acta provisional es poden fer al·legacions?

I a partir d’ací ve la bola de neu. Es tira barranc avall i comença a fer-se gran sense que ningú la vulga parar. Les xarxes socials fan la seua feina i els comunicats van un darrere de l’altre, enviats a la premsa valenciana. De tots, els que més trellat han tingut són les ràdios i les televisions: «Ací no hi ha tema. No ens interessa. Punt final».

Cap a on hem d’anar? Des del meu punt de vista, sols podem avançar si parlem i deixem d’escoltar aquells que contaminen contínuament qualsevol punt de trobada. Les arts escèniques són molt diferents totes. No és el mateix teatre, dansa, carrer… No té res a veure. Però és que en teatre, dansa o carrer també hi ha diferències molt grans: companyies consolidades i grans, companyies emergents, companyies independents…, cadascuna d’elles amb objectius totalment diferents. Els diners són els que són i s’ha de trobar una manera democràtica, transparent i que estiga en llei per poder repartir amb professionalitat i, sobretot, no incórrer en il·legalitats. Els temps han canviat molt, la Llei de subvencions ho marca tot a la perfecció i no ens en podem eixir de cap de les maneres. Però les ajudes són ajudes, no és la panacea. Les companyies han de trobar la manera de fer bolos, de treballar als municipis, d’interessar el públic d’ací i de fora, els teatres, perquè sols així podran subsistir. El total d’empreses que s’han presentat a les ajudes en la modalitat de teatre han estat 112, i 10 de circ. En dansa han estat 33. Ací no pose les ajudes a gires, a escriptors, a les sales, festivals o formació. És un entramat potent que caldrà saber administrar tant des de les mateixes associacions com des de la Conselleria.

Sols demane que aturem la bola de neu, perquè ens pot arreplegar a totes i tots i no hi haurà tornada, i perquè poques vegades en la història valenciana s’ha tractat la Cultura tan bé com ara i des de totes les administracions públiques.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top