Tens 0 productes a la teua cistella
De totes les professions del sector escènic, aquesta seria la més eclèctica i difícil de definir; es tractaria dels i de les professionals que realitzen totes les gestions i accions administratives, econòmiques i programàtiques, però també creatives que hi ha darrere de la part artística i que fan possible que arribe al públic. La tipologia de les gestores i gestors és tan variada com la seua nomenclatura: gestors, programadors, tècnics, i, en algun moment, animadors socioculturals. I el mateix passa amb la formació i la vinculació laboral privada o pública. El punt comú és el treball per i des de la cultura, en totes les seues manifestacions i àmbits, així que les arts escèniques són només una part del tot. I el mateix passa amb el món associatiu.
Al País Valencià, l’associació més important seria Gestió Cultural (Associació de Gestores i Gestors Culturals del País Valencià), entitat cultural integrada per professionals dedicats a la gestió de la cultura. Actualment té 120 associats/ades i els principals objectius són reivindicar la figura dels professionals de l’àmbit cultural com a treballadores i treballadors específics mitjançant la inclusió dels seus llocs de treball en les plantilles de l’administració pública, en les empreses nascudes de la iniciativa privada o en entitats i associacions del sector cultural. La diversitat funcional i l’heterogeneïtat entre els socis és gran, des de programadores i tècnics d’ajuntaments, empreses de distribució i gestió, coordinadors d’arts plàstiques, etc.
Més homogeni seria el Circuit Cultural Valencià, tot i no tractar-se de cap associació. Hereu del Circuit Teatral Valencià i de la Xarxa Musical Valenciana, és un projecte de cooperació entre l’Institut Valencià de Cultura i 93 entitats (91 municipis i 2 universitats) per al cofinançament i el foment de les arts escèniques i la música. El finançament és al 50 % entre l’IVC i els municipis i universitats, i la gestió és igualment conjunta. En aquest cas, cada entitat ha de comptar amb un/a tècnic/a gestor/a de Cultura que, si bé té altres tasques, una d’elles ha de ser necessàriament la programació d’arts escèniques.
Des dels dos col·lectius, l’objectiu principal és la lluita per dignificar una professió amb gran dependència dels polítics vigents i amb poca consistència formativa (no hi ha estudis específics universitaris reglats) i molta ambigüitat laboral (sobretot en l’administració pública). Però no és aquest l’únic problema: en el cas dels treballadors públics, si bé la continuïtat laboral està aconseguint-se a poc a poc, la continuïtat del treball depén en gran mesura de la major o menor interferència política. I en el cas dels tècnics i tècniques municipals, per tractar-se de càrrecs unipersonals (excepte en grans ciutats), l’edat mitjana dels professionals és elevada i les jubilacions ja freqüents, així que el dubte és la successió: ¿es convoca una plaça o bé es contracta una empresa de gestió que s’encarregue de tota la coordinació cultural del municipi?
En qualsevol cas, la crisi del sector afecta també els i les tècniques de cultura, i tindre un contracte vigent amb l’administració pública no és seguretat de res. Està recent el cas de Pérez Pont, gestor cultural.
I recorda que la Cultura és segura, i cura!
Revista Saó número 498. Gener 2024.
