Les Borrianes del món

Si en temps passats els habitants de Borriana estaven tan orgullosos de la seua universalitat, gràcies a l’exportació de la taronja, que van arribar a encunyar la coneguda frase de «Borriana, París i Londres», ara encara podran sentir-se més orgullosos amb la publicació d’aquest llibre, Les cosines de Borriana (Ed. Agrupació Borrianenca de Cultura) que han escrit María Dolores Burdeus i Joan Manuel Verdegal, doctors en Filologia Romànica i professors de la Universitat Jaume I.

Per conèixer el naixement d’aquest llibre ens hem de remuntar a l’any 1979, quan els autors, en un viatge per Andalusia, es troben amb la sorpresa que una platja de Nerja tenia com a nom Burriana. Uns anys després, el 1993, en un viatge a Itàlia van descobrir un poblet que es deia Borriana. Però el que va ser definitiu per a la redacció del llibre i els va esperonar a iniciar la investigació de les borrianes del món, va ser la troballa al febrer de 2022 d’un cartell turístic francès amb el nom de Bouriane.

La primera de les sorpreses amb què es troben és l’enorme quantitat de topònims valencians que porten el nom de Borriana o derivats, el que ells anomenen les cosines valencianes; des del Camp de Mirra fins a Peníscola, hi ha carrers, casetes rurals, sèquies, assuts, muntanyes o partides. El topònim s’estén també a altres indrets de Catalunya i les Balears; en el primer cas, és nombrosa la seua aparició a la comarca del Vallès, però també se’n troben a les muntanyes de Prades o a l’Alt Empordà. A les Balears apareix al municipi de Montuïri. En la seua investigació per Andalusia descobreixen que, més enllà de la platja de Nerja, hi ha barrancs, camins, miradors, rierols, partides, paratges, alqueries, aljubs… en diversos llocs de les províncies de Màlaga, Còrdova i Granada.

A França, el topònim, amb les seues variants Burianne, Burienna, Burriene, Bouriane, etc. apareix en 130 poblacions i 56 departaments, i abraça, com passava a l’Estat espanyol, tot tipus d’accidents geogràfics. Seguint el recorregut europeu, també apareixen un munt de borrianes a Itàlia –en aquest cas Borriana, Boriana, Buriane, Buriani, Boriani, Boriano, etc.–, un total de 56 indrets, 32 poblacions, 22 províncies i 10 regions, i d’antropònims relacionats amb Borriana n’han trobat 12 i estan presents en totes les regions italianes. En el seu camí investigador, els nostres autors arriben fins a Grècia, on apareixen topònims com Boriani, Borianá, Buris, Bura o Buraicos, un total de 7 indrets, en 4 poblacions i 3 regions.

En el darrer capítol del llibre, els autors ens mostren una recopilació esquemàtica de les diverses teories que han anat presentant al llarg dels temps sobre l’origen del topònim Borriana –per tal que «puga contribuir a prendre partit per la més viable, versemblant o documentada»– estudiosos com Manuel Sanchis Guarner, Germà Colón, o més recentment Abel Soler Molina.

El llibre acaba amb una curiosa informació: sumant totes les superfícies que abracen les borrianes s’obté una extensió de 1.684,48 quilòmetres quadrats, superior al conjunt de les dues comarques de la Plana; la llargària de totes les vies i cursos d’aigua abasta els 207,36 km, la distància que separa Tarragona de Benidorm, i l’altura de les muntanyes i crestes borrianenques ascendeix a 7.455 metres sobre el nivell del mar.

Completa el llibre una extensa documentació fotogràfica i una àmplia bibliografia, que donen testimoni de l’enorme esforç i el rigor amb què han escrit el llibre.

Revista Saó Núm.518, pàg.48. Novembre 2025.