Les cooperatives agrícoles de la Plana Baixa

 

«En la Plana Baixa comptem amb dos models diferents de cooperatives agrícoles»

«L’origen i desenvolupament del cooperativisme valencià deu molt a la figura del jesuïta D. Antonio Vicent»

«Hi ha 36 cooperatives, que representen el 10 % del total de les cooperatives agroalimentàries de la Comunitat Valenciana»

L’origen i desenvolupament del cooperativisme valencià deu molt a la figura del sacerdot jesuïta D. Antonio Vicent, conegut com «el pare Vicent» (Castelló de la Plana, 1837 – València, 1912). Format en Dret i Filosofia en la Universitat Central (actualment Universitat Complutense), s’exilià a França arran del triomf de La Gloriosa (setembre de 1868), on va entrar en contacte amb el catolicisme social centreeuropeu, el qual va propagar a Espanya quan va tornar de l’estranyament.

L’encíclica Rerum Novarum (Lleó XIII, 1891) oferí als catòlics una nova via d’acció social i els comminà a reflexionar sobre la funció de l’Església en la resolució de l’anomenada qüestió social. El pare en fou un fidel activista, que promogué la formació dels Cercles Catòlics, dels quals elaborà un reglament tipus (1887), en què es classificaven com a associacions de patrons i obrers per a dur a terme quatre activitats bàsiques: religioses, econòmiques, instructives i recreatives.

En la nostra comarca, els Cercles Catòlics van tindre èxit més o menys durant les dos primeres dècades de la Restauració (1873), però cap a finals de segle XIX, a causa de les dificultats per a atraure els treballadors i l’abandó del manteniment per part dels patrons, ja que els consideraven poc eficaços per als seus interessos, van caure en declivi. Arribats a aquesta situació, fins i tot el pare Vicent va reconéixer el fracàs dels Cercles, que a partir de 1896 van evolucionar cap a la part corporativista del moviment i es va determinar la necessitat de substituir-los pels gremis de llauradors. De fet, l’any 1904 ja hi havia 12 gremis catòlics en la província de Castelló, que agrupaven més de 3.000 llauradors associats.

Tot aquest procés va evolucionar i es van crear els Sindicats Catolicoagraris, que van conéixer un període d’expansió fins a 1910. En la dècada següent, però, va minvar aquesta tendència com a conseqüència de la crisi agrícola que va provocar la Gran Guerra. Així, en la majoria de les nostres poblacions va quedar un Sindicat que va donar origen a les primitives Cooperatives Agrícoles.

En la Plana Baixa comptem amb dos models diferents de cooperatives agrícoles. D’una banda, les que van nàixer a principis del segle XX. Normalment n’hi ha una en cada població, que es dedica principalment al subministrament de servicis agrícoles i d’altres modalitats que s’han creat en les últimes dècades. D’altra banda, tenim les cooperatives d’exportació de cítrics, que van proliferar sobretot en les dècades dels 60 i 70 del XX; es van constituir de forma paral·lela a les agrícoles, afavorides per les subvencions públiques, fins al punt que molts grups de productors preferien muntar la seua pròpia cooperativa abans que associar-se a l’existent.

Aquest comportament, realment poc solidari, s’ha vist reflectit en una frase que s’ha sentit molt en la nostra comarca: «Mira si som cooperativistes que en el meu poble tenim sis cooperatives!», valorant erròniament que, com més cooperatives, més esperit cooperatiu. Així, les cooperatives dedicades a l’exportació van créixer com bolets durant aquells anys.

Després van arribar els temps difícils i, en molts casos, la falta de dimensió, els pocs mesos de campanya en la recol·lecció i per a la confecció de la fruita, i els llargs mesos posteriors per a sostindre l’important immobilitzat, més les despeses generals i els nous factors que ha comportat la globalització, a més dels baixos preus a què s’han pagat les collites als propietaris, són factors que han provocat l’abandó de molts agricultors i el tancament de bastants d’aquestes cooperatives.

Les cooperatives agrícoles originàries, dedicades als subministraments i servicis agrícoles, continuen funcionant amb normalitat en haver diversificat les seues activitats. A més dels mencionats subministraments i servicis per a l’agricultura, ofereixen una sèrie de nous servicis i productes que han revolucionat el seu funcionament amb el suport dels socis i clients. Hui en dia, a més dels socis, són molts els servicis que també s’ofereixen als clients.

El paper de les cooperatives agrícoles és fonamental per a aconseguir la viabilitat del nostre tradicional minifundi, encara que molts el consideren una estructura i una modalitat de cultiu a extingir, a causa de la falta de rendibilitat que té en comparació a la de les grans finques, els costos de cultiu de les quals són més baixos. Ara bé, a pesar d’això també s’han abandonat grans finques al llarg dels últims anys en moltes poblacions de la nostra comarca.

Per contra, caldria valorar el minifundi com una forma de vida tradicional, una cultura, un patrimoni dels valencians i, com a tal, en compte de considerar-lo roí per ell mateix, hauríem de protegir-lo i donar-li viabilitat. Ací és on tenen un paper rellevant les cooperatives agrícoles, verdaders nuclis de concentració d’explotacions minifundistes, ja que una cooperativa és capaç de convertir el minifundi individualitzat de cada soci en una gran finca, tant pel que fa al cultiu com a la venda de la producció.

En l’última relació de què disposem sobre les cooperatives de la Plana Baixa, corresponent a l’exercici tancat de 2016, s’indica que hi ha 36 cooperatives, que representen el 10 % del total de les cooperatives agroalimentàries de la Comunitat Valenciana. Aquestes 36 cooperatives arriben a una facturació agregada de 205,6 milions d’euros, que correspon al 10 % de la facturació, també agregada, de totes les cooperatives de la Comunitat Valenciana. A més, cal destacar com a dada més que rellevant que entre totes tenen 56.500 socis, el 27 % dels quals són dones.

És molt significativa la xifra d’empleats i empleades que treballen en les cooperatives agrícoles, ja que es tracta de 5.482 persones, el 45 % de les quals són dones. Eixa quantitat de treballadors i treballadores de les cooperatives de la Plana Baixa representa el 28 % del total de les cooperatives de la Comunitat Valenciana. Amb aquestes dades, cal destacar la significativa quantitat d’ocupació que les cooperatives generen any rere any i l’esforç que s’ha hagut de fer per mantindre-la, a pesar de la greu crisi que s’ha patit en els últims anys.

Respecte a les cooperatives agrícoles de subministraments i servicis, cal destacar:

–L’important esforç que s’ha realitzat en les últimes dècades, que ha fructificat en la implantació de diverses activitats, com són el servici de gasolinera i centre de llavat de vehicles, supermercats, jardineria, telefonia, contractació d’electricitat i altres productes.

–Aquestes cooperatives de la Plana Baixa es troben associades a Intercoop Comercial, cooperativa de segon grau de les cooperatives de la província de Castelló. En el si d’Intercoop van constituir el 2004 un conveni de concentració de compres, aconseguint així,  entre altres, comptar amb importants distribucions de fitosanitaris i fertilitzants que aporten als socis bons avantatges en relació a productes i preus.

–A més, són elements dinamitzadors dels processos de transformació, que permetran guanyar competitivitat en les explotacions dels associats.

Quant a les cooperatives d’exportació o citrícoles:

–Cal diferenciar el bon funcionament d’unes poques, contra les grans dificultats que estan patint o han patit unes altres.

–Algunes d’elles han travessat una greu crisi en els últims anys, per la qual cosa en la Plana Baixa s’ha produït el tancament d’unes quantes.

–Les que tenen dificultats per a mantindre’s operatives necessiten revisar el seu model de negoci per a millorar la competitivitat i aconseguir rendibilitzar millor les instal·lacions.

–A més, s’han de plantejar dur a terme aliances amb altres cooperatives, per tal d’aconseguir els objectius d’optimització comentats adés, concentrant l’oferta i adaptant-se a les necessitats dels clients.

En qualsevol cas, ambdós models de cooperatives han de contribuir a la concentració de l’oferta i impulsar la innovació del sector, tant pel que fa al producte com als processos, vendes, etc., així com col·laborar en grup, a fi de reactivar el model cooperatiu per a la citricultura de la Plana Baixa i, per extensió, per a tota la província de Castelló.

Moltes de les nostres cooperatives van nàixer fa més d’un segle, i els qui les conduïm tenim l’obligació de portar-les a bon port, a fi que siguen útils per als socis, els clients i la societat en què han fructificat. No podem oblidar que els nostres avantpassats van optar per organitzar-se en cooperatives, eina econòmica que s’ha anat transmetent de generació en generació fins a hui. Les nostres cooperatives es mantenen vinculades al territori, formen part del patrimoni comú dels habitants de la comarca, reinverteixen en el desenvolupament local els resultats obtinguts en les seues activitats i contribueixen d’aquesta manera a mantindre el progrés del territori.