La banda valenciana torna als escenaris este divendres 20 de novembre després de tres anys de silenci en directe. El nou senzill, avançament del volum blau de ‘La vida com un joc’, aprofundeix en les contradiccions de la vida adulta i amplia el camí iniciat la tardor passada amb ‘Hi havia una ciutat’.
Tres anys després de penjar el cartell de «entrades exhaurides» a la sala Moon de València en un comiat que semblava un parèntesi indefinit, Tardor torna a trepitjar els escenaris. La formació valenciana es retroba este divendres 20 de novembre amb el seu públic a la Sala Repvblicca de Mislata, en el marc del cicle La Prèvia, per a presentar les noves composicions que conformaran el seu cinqué disc d’estudi, La vida com un joc.
El retorn als escenaris coincideix amb la publicació de ‘Les coses que mai passaran’, un nou senzill que aborda una de les sensacions més quotidianes i complexes de la vida contemporània: l’ansietat d’anticipar el futur i la convivència amb els fantasmes de la nostra pròpia ment.
El retrobament amb el directe
la tornada de Tardor als escenaris no és un simple exercici de nostalgia, sinó la posada en marxa d’una etapa renovada. La banda, nascuda el 2010 i convertida en un dels referents del pop-rock en valencià de l’última dècada, es presenta a la Sala Repvblicca amb una formació remodelada —amb la incorporació del músic Javi Escrivà— i amb un so madurat durant mesos de treball intern.
L’última vegada que el grup va actuar a la ciutat de València va ser el novembre de 2023. Després d’aquell concert multitudinari, la formació va decidir parar per a redescobrir el sentit de la seua proposta musical. «Mai vam negar que tornaríem», van declarar els membres del grup en anunciar la seua reaparició, remarcant que «el foc de fer cançons continuava viu» i que tornaven «amb la il·lusió dels inicis i la motxilla plena».
El concert d’este divendres (amb obertura de portes a les 20.30 h i inici del xou a les 21.30 h) serà la primera oportunitat per a comprovar en directe la potència sonora de les seues noves peces i rememorar el repertori que ha acompanyat els seus seguidors al llarg de més de quinze anys de trajectòria.
‘Les coses que mai passaran’
Publicada només quatre dies abans del concert de Mislata, ‘Les coses que mai passaran’ constitueix la carta de presentació del volum blau de La vida com un joc. Aquest treball discogràfic es va començar a desgranar el passat mes de juny de 2026 amb el volum roig i el senzill ‘L’instint’, com a part d’un projecte fraccionat que culminarà integradament a principis de 2027.
La lletra del nou senzill reflecteix amb claredat la càrrega emocional de l’anticipació obsessiva:
«Em fan tanta por les coses que mai passaran com les que no vull que passen. Algunes sé que han de passar, encara no he aprés a diferenciar-les».
A través de versos que confessen haver «mort tres-centes voltes dins del meu cap» o haver vist «cremar tot el que m’importava», la banda posa paraules a la por d’allò que ni tan sols arribarà a succeir. Tanmateix, la cançó no es tanca en la foscor, sinó que busca una escletxa d’esperança en la rutina: «M’aferre a totes les esperances que dels marges he anat recollint. Primer un pas, agafar aire, no hi ha més camí».
En l’apartat tècnic, la producció torna a estar signada per Pau Paredes (Pau Corea), reconegut per la seua faena amb artistes com Mikel Izal o Jero Romero. Gravat entre Alboraia i Castelló de Rugat, el tema s’acompanya d’un videoclip dirigit per Jaime Rod (Jaime Rodríguez Oltra), que tradueix en imatges la tensió entre la reflexió racional i l’aïllament emocional.
De ‘Hi havia una ciutat’ a la consolidació del cinqué disc
La Revista Saó ja va recollir el setembre de 2025 els primers passos d’aquesta nova etapa del grup. ‘Hi havia una ciutat’ —estrenada coincidint amb l’equinocci de tardor de 2025— servia de cant a la memòria col·lectiva i de denúncia davant la gentrificació de barris com Ciutat Vella.
Si en aquell moment Tardor posava la mirada en la pèrdua de l’espai urbà i la transformació dels carrers en «parcs d’atraccions», ara l’angulació es gira cap a l’espai interior i la salut mental de la vida adulta. Tots dos senzills formen part d’un mateix fil conductor que la banda ha anat compartint de manera directa amb la seua comunitat de seguidors a través de l’estol, la plataforma digital gratuïta creada al seu web oficial per a fugir de la immediatesa de les xarxes socials i oferir un contacte més íntim durant el procés creatiu.
Amb la cita a la Sala Repvblicca i el llançament de ‘Les coses que mai passaran’, Tardor demostra que la seua parada no era una retirada, sinó una presa d’aire necessària per a tornar a florir amb la força i la maduresa que sempre han caracteritzat la seua discografia.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

