La revista degana en valencià

Les dones en ciències biomèdiques al segle XX

09/06/2021

Pel que fa a les ciències biomèdiques, trobarem també casos de científiques que no aconseguiren el Nobel per raons diverses, com Rosalind Franklin (esmentada en un article anterior), que era doctora en química física i va investigar amb raigs X l’estructura de l’ADN però no arribà a temps d’aconseguir el Nobel pel càncer que li van produir les radiacions, com a tantes altres persones que investigaren en eixe tema (M. Curie, I. Joliot-Curie) sense protecció.

Un altre cas força interessant és el de Rachel Carson (1907-1964), que contribuí a despertar la consciència ambiental de moltes persones i és a la base del moviment ecologista. Destaca la repercussió de la publicació del seu llibre La primavera silenciosa (1962), en el qual examinava amb alarmant detall el deteriorament ambiental causat per l’ús massiu de pesticides químics. La indústria química de l’època i algunes agències del govern dels EUA intentaren desqualificar-la titlant-la de comunista, però el seu treball aconseguí la regulació de la manufactura i l’ús dels pesticides químics i l’eliminació dels seus residus. Cap al 1970, l’ús del DDT arribà a prohibir-se en alguns països industrialitzats.

En canvi, foren guardonades amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia fins a 2020 més científiques (12) que en els de Física (4) i Química (7) alhora. Podem esmentar-ne algunes tot seguit:

Gerty Cori (1896-1957) aconseguí el guardó l’any 1947 pel descobriment del procés de la conversió catalítica del glucogen, i és la tercera dona a aconseguir un Nobel científic. Era nascuda a Praga en una família d’arrels jueves i obtingué el doctorat en Medicina l’any 1920 a la Universitat Carl Ferdinand. Allí conegué el que seria el seu marit, Carl Cori. Després de passar per la Universitat de Viena, el 1922 els Cori arribaren a Buffalo (EUA). Una vegada publicat el seu treball sobre el metabolisme dels carbohidrats, van deixar l’Institut Roswell on treballaven; algunes universitats van oferir una posició a Carl, però es van negar a contractar-la a ella. Durant una de les entrevistes, Gerty va ser informada que es considerava «poc americà» que una parella d’esposos treballaren junts.

Barbara McClintock (1902-1992) aconseguí el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1983 pel descobriment dels elements genètics mòbils o transposons. Era doctora en Botànica per la Universitat de Cornell (1927) i estudià els gens en la dacsa. Els gens són els elements bàsics de l’herència, i fins llavors es pensava que es transmetien de manera compacta. Ella demostrà que les panolles de dacsa que tenien grans de colors diferents, tot i procedir d’una mateixa font genètica, experimentaven un desplaçament d’uns descendents als altres, les diferents llavors de dacsa de la nova generació, per formar un mosaic de colors.

En el camp de la neurobiologia destaca Rita Levi-Montalcini (1909-2012), nascuda a Torí. Les lleis racistes de Mussolini (1938) l’obligaren a abandonar la carrera universitària a Itàlia perquè la seua família era jueva i s’exilià als EUA, on fou professora en la Universitat Washington de Saint Louis. Aconseguí el premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1986, juntament amb el seu col·laborador, el bioquímic Stanley Cohen, pel descobriment del factor de creixement neuronal implicat en el sistema de nutrició que tenen les cèl·lules nervioses. Des del 2001 al 2012 fou senadora vitalícia de la República Italiana. Visqué més de 103 anys, i en arribar als 100 celebrà el fet de ser el primer Nobel centenari de la història.

Gertrude Elion (1918-1999) guanyà el Nobel en 1988 pel descobriment d’importants principis en el tractament amb fàrmacs i el va compartir amb George H. Hitchings i James W. Black. D’origen jueu lituà, nasqué a Nova York, on completà els estudis de Química i Medicina. No podia obtenir un lloc d’investigadora a causa de la seua condició de dona, per la qual cosa hagué de treballar com a supervisora de productes de supermercat i per a un laboratori d’aliments a Nova York.

Rosalyn Yallow (1921-2011) guanyà el Nobel en 1977 pel desenvolupament de la radioimmunoanàlisi de les hormones peptídiques. També nasqué a Nova York, es va formar en Física a la Universitat d’Illinois i la seua família procedia de l’est d’Europa.

Christiane Nüsslein-Volhard (1942) el guanyà en 1995 pels descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari primerenc. Nasqué a Magdeburg (Alemanya) i estudià Biologia, Física i Bioquímica a Frankfurt.

Linda Brown Buck (1947) el guanyà en 2004, conjuntament amb Richard Axel, pel descobriment dels receptors olfactoris i l’organització del sistema olfactiu. És una metgessa i microbiòloga nascuda a Seattle (EUA), especialista en el sistema olfactiu i les feromones.

Françoise Barré-Sinoussi (1947) aconseguí el Nobel en 2008, conjuntament amb Montagnier i Harald zur Hausen, pel descobriment del virus de la immunodeficiència humana. És una metgessa parisenca formada a la Sorbona, on estudià ciències biomèdiques.

Elizabeth Blackburn (1948) l’aconseguí en 2009, conjuntament amb Carol W. Greider (1961) i Jack W. Szostak, pel descobriment de com els cromosomes són protegits pels telòmers i l’enzim telomerasa. La doctora E. Blackburn és d’origen australià però té també la nacionalitat nord-americana i es formà al Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de Cambridge, on es va doctorar en Medicina. Per la seua part, Carol W. Greider és californiana i estudià a la Universitat de Santa Barbara.

Finalment, en anys més recents tenim May-Britt Moser (1963), que guanyà el Nobel en 2014 conjuntament amb John O’Keefe i Edvard I. Moser pel descobriment de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell, i també Tu Youyou (1930), que el guanyà en 2015, conjuntament amb William C. Campbell i Satoshi Omura, pel descobriment d’una nova teràpia contra la malària.

Es pot trobar tota la informació sobre les dones que han rebut el Nobel en les diferents especialitats en l’enllaç següent:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_dones_guardonades_amb_el_Nobel