Les dones i la ciència

03/01/2020

 

Dins del procés general de restitució del paper de la dona en tots els àmbits de la societat i al llarg de la història, un capítol fonamental és reconèixer i difondre la seua contribució a la creació i desenvolupament del saber científic. Com ha passat en altres àmbits, la sospita que hi ha hagut moltes dones rellevants en tots els camps del saber ha anat sorgint i s’ha confirmat quasi espontàniament a mesura que la investigació en distintes àrees ha desvetlat, cada vegada més, noms de dones que han destacat per la seua tasca científica i que han estat ocultades o han romàs desconegudes per diversos motius. Intentarem mostrar alguns casos tot seguint aquest fil conductor: per què es coneixen tan poques dones dedicades a la ciència? Quins són els noms més destacats en diferents èpoques que haurien de formar part de manera natural de la memòria col·lectiva? Com caldria divulgar el paper de les dones en la ciència entre l’alumnat i, sobretot, entre les xiques per tal que es vaja recuperant aquesta presència femenina en un camp més del coneixement i l’activitat intel·lectual?

Alguns autors diuen que hi ha hagut moltes dones científiques al llarg de la història, però no han tingut un paper comparable al dels seus col·legues masculins. Altres opinen que, com que es mostra la ciència feta en el passat, llavors no hi havia tantes dones científiques dignes d’esment o no s’hi dedicaven, per això no sembla que hi haja noms que destaquen al nivell d’un Galileu o d’un Newton, posem per cas, en femení. Veurem que això no és del tot cert, ja que la ciència moderna ja presenta noms femenins d’un nivell de producció i divulgació entre el públic comparables als al·ludits adés, com ara el cas significatiu de Marie Curie, que no és més que la punta d’un iceberg que situa les dones a la primera fila de l’activitat científica, si més no a partir de principi del segle XX. Però, quantes Curies més coneix la gent?

Les persones que es dediquen a la història de la ciència apunten al lent procés de maduració dels estudis històrics com a dificultat per a detectar la presència femenina en l’activitat científica. En principi, a les xiques no se’ls deixà estudiar ciències en l’escola secundària fins a finals del segle XIX, i començaren a accedir a la universitat a començament del segle XX i només en algunes, com la de París, on pogué estudiar Marie Curie. Un altre factor decisiu sembla ser l’aparició de la professionalització, que ha impedit la percepció de la dona com a part rellevant del món de la ciència, ja que les contribucions de moltes dones, sobretot en el passat, s’han produït al marge d’aquest context, i de vegades es tractava de dones expertes en camps com la farmacopea o la salut en l’àmbit domèstic, o també han estat inventores d’objectes quotidians, entre d’altres. Sembla que el paper dels dos gèneres en la ciència fins al segle XIX tenia més semblances que no pas diferències, ja que aquestes s’accentuen cap a la fi del segle XIX quan la ciència s’institucionalitza, abandona un context quasi domèstic, i mentre que l’activitat científica dels homes es professionalitza això es fa incompatible amb el rol que s’assigna a la dona en la família. Curiosament, sí que es produeix un accés de les dones a nombrosos llocs de treball subsidiaris de la tasca principal que desenvolupen els científics, obrint-se pas a través d’ocupacions estereotipades en terrenys com la salut pública (infermeria) o l’ensenyament (mestres d’infantil i primària), o les calculadores humanes de l’Observatori de Harvard o de la NASA (a la pel·lícula Figuras ocultas, 2016), tasques totes en què la feminització de la professió facilitava la reducció de sous.

A banda d’aquella especialització professional, la contribució de les dones a la ciència ha sofert, segons els sociòlegs, diferents biaixos cognitius de caràcter sociològic. Un d’ells és l’anomenat «efecte Matilda», que consisteix a ignorar els treballs de les dones i atribuir-lo als corresponents col·legues masculins. El va descriure la sufragista i abolicionista Mathilda Joslyn Gage en el seu assaig La dona com a inventora. Hi ha un biaix d’invisibilitat en les aportacions que reben només el cognom dels seus autors masculins i que ignoren les dones que hi participaren en els treballs corresponents. També es dona el cas que, com que no podien estudiar fins al segle XIX, treballaven amb els pares, marits o germans, cosa que comportà que algunes restaren amagades pel nom del científic masculí amb qui col·laboraven, per exemple, les astrònomes Sophia Brahe i Caroline Herschel, o la química Marie-Anne Lavoisier. Així mateix, es pot constatar en el reduït nombre de dones que han rebut el Premi Nobel en matèries científiques des de 1900 (primer any) fins a l’actualitat.

Un altre cas és el del neurobiòleg Ben Barres (1954-2017), que nasqué dona i feu un canvi de sexe, el primer cas de científic obertament transgènere a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, els treballs del qual foren pràcticament ignorats quan era dona, mentre que guanyaren una major rellevància quan els va firmar com a home.

Finalment, hi ha l’«efecte Mateu», en què a un mateix treball es dona més crèdit i reconeixement si l’autor és un científic consagrat que si és un de novell o una dona. El nom sembla procedir de la paràbola dels talents que apareix en l’evangeli de Mateu (Mt 13,12).

Per tot això, dedicarem una sèrie d’articles a mostrar la contribució de les dones a la ciència al llarg de les èpoques de la història, per detallar les circumstàncies diverses que envolten aquest paper esbiaixat i amagat per diferents motius que han fet ignorar a la majoria de la societat els treballs fets per les dones des de l’antiguitat fins a l’actualitat.

 

Article publicat al número de novembre 453