La revista degana en valencià

Les elits que vull

Parlem d’elits polítiques. Perquè finalment són aquelles que compten a l’hora de fer o no fer un país, un estat.

Certament que les altres elits, les culturals, aquelles que fan política o les que es mouen en el terreny de l’església o , les que  ara ja no tenen capacitat d’acció a casa nostra com són les forces armades, tenen un paper important dins la construcció d’una entitat política. Major o menor segons el grau de cohesió i de posició dins les estructures generals del poder. Però a la llarga i a la curta les que decideixen , directament o indirectament, l’esdevenidor d’un país acaben sent les econòmiques.

Un francès d’ampla mirada, el senyor Jean Monet, promotor de la idea d’una Europa unida va dir sabent què afirmava , allò de que “ els interessos nacionals no són sinó els interessos de les elits nacionals”.

I en això estem: les nostres elits , les d’arrel valenciana, si  és que d’elles  en podem dir  que tenen esperit o ànim valencià , mostren unes idees i unes accions ben poc oportunes per a la construcció d’un País Valencià. Els seus interessos han estat espanyols només.

No s’han caracteritzat mai per actuar en benefici no ja del poble valencià sinó que quasi sempre han actuat  conforme i al dictat de les idees espanyoles, del nacionalisme espanyol. Perquè en elles estava el seu guany. I no és cosa de perdre un euro . La pela és la pela.

Hi ha més encara en contra d’aquestes elits. Hem vist fa poc que els  més insignes representants d’una certa burgesia, entenent-la com elit, ha hagut de passar per les mans de la justícia per pràctiques poc ètiques . De forma que es demostra una vegada més que els Trenor, Maldonado, Serratosa,  han emprat malament el seu paper social. En molts sentits.

Aquestes elits sembla que ja no ocupen el mateix lloc que tingueren. Seria una qüestió interessant esbrinar-ho. Però el que resulta evident és que des de fa un cert temps hi han aparegut noves elits econòmiques . Gent que , arrelada ni que siga per efecte de les seues empreses al territori valencià, a més de ser de procedència valenciana, treuen el cap .

I, cosa important, tenen presència i predicat en l’entorn estatal. I sembla, també, que no els importa ja tant ser coneguts als media i dir la seua quan els interessa o els pregunten.

Com és desgraciadament habitual, no hi apareixen en primer pla les dones. Només coneixem homes.

Dels que esperem que tinguen una idea més encertada del que la territorialitat i el sentit col·lectiu pot tindre com força social.  Muscle fins i tot per a poder encarar batalles en el si del marc estatal. Saber que es té un país propi al darrere i del qual pots ser el centre si vols no és el mateix que sentir que només eres un apartat , sovint ignorat o bandejat , del centre.

Aquestes noves elits tenen per nom Roig, Utor, Boluda. Com a caps molt reconeguts. Però sortosament n’hi ha d’altres, més petits i no tant coneguts, però que han acabat per crear una massa crítica. Una massa que creiem, en algun moment serà conscient del poder , no sols econòmic que poden tindre dins estructures estatals o europees  on s’han de moure. Noms que no escriurem però que hi són!

Aquestes elits es farien un be a elles mateixes i al País si prengueren  consciència de la seua territorialitat i de pertànyer a una societat que els podrà apreciar més en la mesura que s’hi integren . En la mesura que hi haja relacions de simpatia i, com no, de benefici mutu. I benefici no només empresarial.

El moment és important. Ho és en el sentit que  eixes noves elits saben i pareix que no defugen el paper que com a actors econòmics  exerceixen. Només caldria que l’aplicaren per fer valdre el seu pes en l’entorn polític.

Les darreres actituds semblen anar en eixa línia. Eixes són les elits que vull. I que molta gent valenciana desitja.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top