‘Les escriptures de l’aigua’: el rastre d’una ferida social que la terra no oblida

El Palau de Cerveró acull una mostra colpidora que, sota la lent de la fotografia forense, despulla les vulnerabilitats del nostre territori i ens recorda que la DANA del 29 d’octubre no va ser només un desastre natural, sinó un fenomen profundament social.

Hi ha una saviesa antiga que conta com, quan els llauradors discutien per la propietat d’una rambla, algú sempre advertia que ja es veuria el valor dels papers quan la barrancada vinguera amb les seues pròpies escriptures a la mà. Eixes escriptures de fang, ferralla i absència són les que ara omplin les parets del Palau de Cerveró en l’exposició “Les escriptures de l’aigua. Una mirada social de la DANA 29-O/24”, oberta fins al pròxim 8 d’octubre.

L’art com a autòpsia: la perspectiva forense

L’exposició, comissariada per Antonio Ariño, fuig de l’espectacle del dolor i opta per una mirada forense. Les imatges de José Luis Cueto, Mario Rabasco i Ana María Martínez no busquen la bellesa estètica per se, sinó l’evidència del desastre com a prova documental d’una hipòtesi: sense persones no hi ha desastre, hi ha vulnerabilitat.

Una tria deliberada marca tota la sèrie: no apareix ni una sola persona a les fotografies. És la dimensió social explicada a través de la realitat material: una placa de carrer trencada per l’impacte d’un cotxe o xicotets objectes recuperats com a tals fetiches de la catàstrofe. Les fotos indaguen en les empremtes que l’aigua ha deixat sobre els escenaris de la destrucció, obligant l’espectador a preguntar-se quins processos socials i quines decisions polítiques han permés que la barrancada signara la seua propietat sobre zones habitades.

Més que un desastre natural: una inundació tòxica

L’obra ens convida a trencar amb el relat oficial. Mentrestant els discursos polítics parlen sovint de fenòmens “naturals” i inevitables, l’exposició subratlla que estem davant de la primera inundació tòxica de la nostra història. Els sediments no són només fang; són plàstics, botelles de productes químics i terres contaminades que s’han filtrat en el mateix cor del nostre sistema d’infraestructures.

La reflexió sociològica és implacable: la situació no és tan idíl·lica com ens volen fer creure. Encara hi ha finques on els ascensors no funcionen, i poblacions com Paiporta s’enfronten al repte gegantí de reconstruir 75 km de clavegueram. El treball dels fotògrafs continua, de fet, tornant als mateixos llocs mesos després per a demostrar, amb una crueltat necessària, que potser no hem après res i que es continua construint als barrancs on la DANA va fer més mal.

Un memorial per a la consciència

Amb la trista xifra de 229 víctimes encara present en la memòria col·lectiva, l’exposició funciona com un memorial que no es limita a la nostàlgia, sinó que activa la consciència sobre els riscos de viure en el litoral valencià i la necessitat d’una reconstrucció que siga, abans que res, humana i comunitària.

“Les escriptures de l’aigua” ens interpel·la directament: estem disposats a llegir el que l’aigua ens ha escrit a la cara? Com afirma la mostra, aquesta saviesa popular ens parla hui, més que mai, de les dimensions polítiques d’unes inundacions que han convertit la nostra terra en un camp de batalla entre el desenvolupament desenfrenat i la realitat climàtica.

Informació d’interés

Lloc: Palau de Cerveró (València).
Dates: Fins al 8 d’octubre de 2026.
Horari: De dilluns a divendres, de 8:00 a 20:00 hores