Tens 0 productes a la teua cistella
Helena GARCIA HUERTAS/Shutterstock
Pau Díaz Solano, Universitat de València i Joaquim Rius-Ulldemolins, Universitat de València
Cada mes de març, València inicia un exercici faller que mobilitza més de 350 comissions i desenes de milers de persones. Les Falles constitueixen una de les principals formes de participació associativa de la ciutat, però també funcionen com un mirall de la seua estructura social i urbana.
En la investigació que hem desenvolupat, analitzem de manera longitudinal l’evolució de la Secció Especial entre 1981 i 2019. Examinem la distribució de premis, la localització territorial de les comissions i la relació amb les dinàmiques socioeconòmiques dels barris. Els resultats mostren que la jerarquia fallera i la jerarquia urbana han evolucionat de manera paral·lela durant les últimes quatre dècades.
Qui guanya els premis
Quan observem la categoria amb major pressupost —la Secció Especial— emergeix una pauta clara de concentració. En quasi quaranta anys, el primer premi s’ha distribuït únicament entre un nombre molt reduït de comissions: Plaça del Pilar, Na Jordana, Convent Jerusalem i, durant un cicle específic vinculat al boom immobiliari dels anys 2000, Nou Campanar.
Aquesta concentració no és circumstancial, sinó estructural. El sistema de classificació es basa fonamentalment en el volum d’inversió econòmica en el monument. D’aquesta manera, el capital econòmic opera com a mecanisme d’accés a l’elit festiva. A més, la continuïtat en l’èxit competitiu requereix una base associativa estable, és a dir, capital social acumulat en el temps.
La nostra cartografia de les falles de Secció Especial al llarg del període estudiat evidencia una concentració territorial significativa. Ciutat Vella, Russafa, Pla del Remei o Campanar —especialment durant l’etapa expansiva vinculada al desenvolupament immobiliari— concentren reiteradament la presència en la categoria superior. Per contra, els barris amb rendes mitjanes-baixes o perifèrics quasi no apareixen en aquestes posicions.
Les falles als barris amb renda mitjana-baixa
Això no implica que aquests barris no tinguen falles. En tenen, i moltes. La implantació territorial de les comissions és pràcticament generalitzada a tota la ciutat. El que varia no és la participació festiva, sinó la possibilitat d’accedir i mantenir-se en l’estrat superior del sistema competitiu.
Participar en la Secció Especial exigeix inversions que habitualment superen els 200 000 euros, així com una xarxa associativa capaç de sostenir aquest esforç en el temps. Sense aquesta base, l’ascens resulta extraordinàriament difícil.
Les dades mostren, a més, que els cicles econòmics condicionen la configuració de l’elit festiva: durant els períodes d’expansió augmenta el nombre de comissions en la Secció Especial, mentre que en contextos de crisi es redueix la participació i es reforça la concentració.
Es configura així el que podem denominar un “sostre festiu”: un límit estructural que restringeix l’accés dels barris amb menor concentració de recursos, no perquè no participen en la festa, sinó perquè el sistema de classificació i premis amplifica desigualtats prèvies en termes de renda, capital social i localització urbana.
L’evolució de Russafa com a exemple
Alguns territoris permeten observar amb especial nitidesa aquesta correspondència entre transformació urbana i jerarquia festiva. Russafa és paradigmàtic.
Durant els anys noranta i dos mil, el barri va experimentar un procés sostingut de gentrificació i revalorització immobiliària. És en aquest mateix període quan diverses comissions del barri accedeixen a la Secció Especial i consoliden la seua presència competitiva.
La transformació socioeconòmica del territori i l’ascens en l’elit festiva es produeixen de manera simultània i interdependent: la millora del posicionament competitiu reforça la imatge del barri, mentre que la nova estructura social aporta els recursos necessaris per sostenir la inversió.
La falla de Nou Campanar
En alguns casos, el procés pot fins i tot invertir-se. No sols la revalorització del barri impulsa la falla, sinó que la projecció d’una falla de gran espectacularitat pot formar part d’una estratègia més àmplia de construcció simbòlica d’un nou espai urbà, com va ocórrer en l’etapa d’expansió de Campanar amb Nou Campanar.
Aquestes conclusions es basen en l’anàlisi de quaranta anys de dades procedents de publicacions especialitzades tant literatura acadèmica com documental, així com d’informes socioeconòmics municipals sobre renda i estructura urbana.
La investigació permet afirmar que la Secció Especial no opera com un espai autònom respecte a l’estructura social, sinó com un àmbit profundament condicionat per la distribució desigual de recursos en la ciutat. En definitiva, les Falles no només ocupen l’espai urbà, sinó que des d’aquesta perspectiva també el classifiquen, per tant, la jerarquia dels monuments reflecteix i, al mateix temps, contribueix a estabilitzar simbòlicament les desigualtats existents.
Pau Díaz Solano, Investigador postdoctoral en Sociología, Universitat de València i Joaquim Rius-Ulldemolins, Sociologia de la cultura, Universitat de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llija l’ original.
