Les Illes Balears i l’Estat espanyol. Territoris i problemàtiques diferents

15/07/2021

Un dels grans reptes als quals haurà de fer front l’Estat espanyol en els pròxims anys o més aviat dècades és la problemàtica de com solucionar l’anomenada «España vaciada». Però, què implica això per als habitants de les Illes Balears?

En primer lloc, cal mencionar que aquest fenomen –o millor dit, procés de buidatge poblacional– no es produeix a tot el territori espanyol. On més es viu aquest procés és a les dues Castelles, Astúries, Extremadura i Aragó, segons apunta l’Institut Nacional d’Estadística. De fet, a tall d’exemple, la província que va perdre més població entre el juny 2019 i el 2020 fou Zamora, enfront de les Illes Balears que fou el lloc on se’n va guanyar més. Amb aquest exemple, ja es veu que la problemàtica tan present a la península dista molt de la problemàtica illenca, que se centra més en una situació de saturació, sobretot a l’estiu.

Ara bé, també ha de quedar patent que els centres receptors de població a la península responen a les característiques de ser la capital de la província o almenys una ciutat mitjanament gran. Aquest seria, per exemple, el cas de Salamanca o Valladolid a Castella i Lleó. Malgrat tot, els grans fluxos poblacionals es produeixen cap a les grans urbs com Madrid, Barcelona o València.

Tot i el que s’ha dit, fins a principis del 2020 la tònica era aquesta, però com amb tot, la covid-19 ho ha capgirat. El fet d’haver passat un confinament dur ha provocat que la població reflexioni sobre la possibilitat de traslladar-se als afores o als pobles. Ara bé, sempre que això porti implícit el manteniment d’uns serveis i unes bones connexions amb les ciutats. Fins ara, el moviment poblacional que ja s’ha produït en aquest sentit es pot veure a petita escala als padrons poblacionals, però, en cas de continuar la tendència, trobaríem un curiós èxode cap al camp. Això no vol dir que s’hagi solucionat la problemàtica de l’Espanya buidada, fins i tot, podríem estar parlant d’un fenomen esporàdic i insignificant fruit de la por a un altre confinament dur i que ja era típic fa cinc-cents anys quan esclataven brots de pesta.

Sigui com sigui a Mallorca aquest fenomen és ben real i s’ha materialitzat amb un cert augment en la compra d’habitatges a la Part Forana. Ara bé, en la tònica general es sol buscar que estigui ben comunicat amb Ciutat. Aquest fet, però, és ben perillós i ja fa temps que es va alertant de la creació de pobles dormitori a la Part Forana de Mallorca. Ens estem referint als pobles pròxims a Palma i molt ben connectats per la proximitat amb l’autopista Inca-Palma com són Santa Maria del Camí o Santa Eugènia.

Aquest fet, però no ha provocat que els preus dels habitatges a Ciutat disminuïssin considerablement sinó que de fet, les Illes Balears segueixen essent una de les Comunitat Autònomes on el metre quadrat és més car.

Ara bé, malgrat que una de les preocupacions que tenia, té i segurament tendrà l’estat espanyol és solucionar aquest procés de buidatge poblacional, nosaltres en tenim unes altres.

Quan dic nosaltres, aquesta ocasió em referesc als habitants de cada una de les illes que conformen les Balears. Quines són les problemàtiques de la nostra gent? Tots viurem la covid-19 i les seves conseqüències de la mateixa manera? Des de la meva humil opinió, no.

A grans trets, salvant les distàncies i generalitzant, els que fa generacions que viuen a l’illa, que formen part d’una comunitat que els envolta i disposen d’almenys una propietat no patiran la mateixa situació que una persona nouvinguda i que no disposa d’aquests condicionants o factors. Sense voler caure en generalitzacions, perquè és obvi que hi ha casos i casos, ha de quedar clar que a grans trets, els grans perjudicats seran els segons. Del que no hi ha cap dubte és que seguim en la tònica que les problemàtiques que afecten el nostre territori són menys importants que les de la resta i ens ressona al cap la pregunta de si arribarà el dia en què els nostres problemes d’insularitat seran tinguts mínimament en compte.

Desgraciadament, si es segueix amb la línia habitual, haurem de continuar des de cada una de les illes reivindicant i clamant un canvi de model per defugir de la suposada solidaritat que sempre hem de tenir els de ses illes cap a la resta però que en cap cas és a la inversa.

Un clar exemple que avui en dia aquesta és la tònica predominant es veu en els mateixos pressupostos de l’Estat en els quals es veu clarament i de manera reiterada l’incompliment del REB. Si no fos pels partits d’aquí –no estatals– aquest tema ni es debatria. De fet, són aquests mateixos partits els qui han impulsat un recurs d’inconstitucionalitat dels pressuposts i que, per cert, no compta amb el suport de cap dels partits estatals que conformen el «Gobierno más progressista de la historia», sinó que al capdavant hi ha Més per Menorca, Més per Mallorca i Proposta per les Illes. Amb el suport aquesta ocasió de la dreta estatal –PP i Ciutadans– amb l’única motivació i argument de què estan a l’oposició, ja que si ells estiguessin al govern, la història segurament, seria diferent.