Tens 0 productes a la teua cistella
En el 2007 ningú podia pensar que el sector fotovoltaic de l’Estat espanyol travessaria una situació com l’actual. Tant el RD 436/2004 com posteriorment el RD 661/2007 s’aprovaren per tal d’implementar unes tecnologies innovadores (i cares), però necessàries per a assolir els objectius i els compromisos que el Govern Espanyol adquirí com a membre de la Unió Europea i signant del Tractat de Kioto. Aquests decrets obriren les portes al fet que instal·ladors i promotors difongueren el compromís adquirit. Als ciutadans ens sorprenia aquesta proposta que es desmarcava d’allò que sempre havien decidit els lobbys de les grans elèctriques, però ingènuament molts hi confiàrem. Aquestes normatives suposaren un vertader reclam per a l’adquisició d’una instal·lació d’energia solar. Es partia d’un argument creïble en un estat de dret: la seguretat jurídica, que recolzava la inversió. Aquells decrets tenien un objectiu molt definit: estimular la inversió dels xicotets productors. Els decrets inicials, per tant, primaven les instal·lacions de dimensions reduïdes (de 5 kw a 100 kw per persona física o jurídica). Els inversors van ser buscats amb aquest perfil. Però aquesta aposta per la fotovoltaica no es féu sols a l’Estat, sinó que també es va obrir la crida a inversors d’altres països que veien en l’Estat espanyol un model pioner en energia fotovoltaica. Així és com l’Estat espanyol va ser referent a Europa tant pel que fa al nombre d’instal·lacions fotovoltaiques com a la creació d’empreses punteres en aquest sector.
Molts llauradors i ramaders invertírem, com és el nostre cas, impulsats per la falta de rendibilitat del sector agrari. En el cas del País Valencià no en tenim dades concretes, però els afectats són xicotets inversors vinculats a les pime i l’agricultura, en menor quantitat. Pel que fa a Catalunya, la Unió de Pagesos calcula que 4.000 xicotets productors agraris van apostar per l’energia fotovoltaica. En tots els casos, la inversió comptava amb una garantia de retorn a canvi de rebre les ajudes previstes després de la publicació dels reials decrets de 2004 i 2007. Aquest ambient d’optimisme inversor anà augmentant, sobretot després que les administracions en feren una intensa campanya divulgativa. La resposta a aquest reclam va sobrepassar les previsions. Però, és el xicotet inversor o productor d’energia el culpable d’aquesta falta de previsió per part del Govern Central?
L’excés de potència instal·lada és l’argument utilitzat per la pròpia administració, que va promoure i no va supervisar el procés, i que li ha servit per a justificar les successives retallades a colp de decrets llei que ratllen la il·legalitat, i arriben a retallar fins a un 40 % els ingressos compromesos inicialment amb els productors, a través d’accions impròpies d’un estat de dret com és l’aprovació de normes amb caràcter retroactiu. A partir de novembre del 2010, el Govern Central dispara amb canó contra les fotovoltaiques i aprova diverses normes: RD 1565/2010, RDL 14/2010, Llei 15/2012, RDL 2/2013 i RD 9/2013 de mesures urgents per a l’estabilitat financera del sistema elèctric, en part justificant-ho per l’agreujament de la crisi econòmica, en part per la rellevància que estava adquirint l’energia fotovoltaica en el mercat elèctric. El Govern va decidir retallar retroactivament els ajuts per a la producció d’energia fotovoltaica. Aquests textos normatius han posat en una situació econòmica gravíssima més de 55.000 famílies productores, que van confiar en el model energètic pel qual s’estava apostant, sota l’empar del RD 436/2004 i, posteriorment, el RD 661/2007.
Per tant, l’aplicació d’aquestes normes, amb caràcter retroactiu, ha implicat que moltes instal·lacions fotovoltaiques facen fallida perquè amb el preu de la prima establerta ja no són viables. A més, han arruïnat un sector estratègic de futur i han destruït milers de llocs de treball ja creats (treballadors de plantes de panells fotovoltaics i treballadors dedicats a la instal·lació i al manteniment).
Però, són aquests xicotets inversors els realment causants del dèficit tarifari, com han volgut fer creure’ns, demonitzant fins a l’extrem les energies fotovoltaiques com a font d’alternativa energètica? Davant la situació actual, el Govern ha culpabilitzat sovint les fotovoltaiques del dèficit de tarifa. Tanmateix, aquesta situació té una altra lectura diferent: la connivència d’interessos deshonestos de les elèctriques amb el Govern pretén impedir-nos tenir alternatives energètiques netes al nostre abast. S’està atacant, per no dir soterrant, directament les renovables.
Per què no es negocia una fórmula que permeta la viabilitat econòmica de les plantes fotovoltaiques existents, que s’avance en un sistema de fixació del preu de l’electricitat que siga equitatiu i racional, que passe per l’estalvi i la reducció de costos i que no penalitze els nivells de producció d’energia neta? Per què no es fa? A qui no interessa?
Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, Red Eléctrica de España han incrementat en un escenari econòmic de crisi com l’actual el seu valor borsari entre un 15 i 39 %. En canvi, els actius fotovoltaics han perdut el seu valor. A més, no sabem si és casualitat l’elevat nombre d’expresidents, exministres i ex alts càrrecs que ocupen llocs generosament remunerats en les empreses elèctriques espanyoles. Tampoc no sabem si es atzarós que l’accionista majoritari d’Endesa siga un italià o que l’accionista d’Iberdrola siga un catarí o un espanyol amb interessos en el projecte Castor. Això podria explicar per què han demonitzat les fotovoltaiques i el xicotet productor, i per què s’ha capgirat la situació, apostant pels combustibles fòssils, cars i contaminants procedents de l’exterior, en detriment de les energies renovables molt adequades per a un Estat com el nostre, més barates a llarg termini, netes i autòctones. Realment, és també molt preocupant saber que la redacció de la nova Llei del Sector Elèctric s’haja aprovat amb urgència i sense diàleg, en contra de l’opinió de la Comissió Nacional de l’Energia, de la Comissió Nacional de la Competència i del Consell d’Estat, interposant nombrosos recursos d’inconstitucionalitat. Qui pot estar darrere de l’aprovació d’aquests reials decrets? Qui són els qui estan més interessats en la seua aplicació?
En el cas de la bombolla immobiliària, els culpables van ser els bancs que animaven les famílies a invertir en la vivenda. Però, pel que fa a les fotovoltaiques, l’engany ha sigut de l‘Estat. I ens preguntem: i això no és un delicte? De bell nou, la ciutadania paga la mala gestió d’un Govern immadur que actua de forma volàtil i és el causant de la ruïna de 55.000 famílies en el cas que ens ocupa. Ara només queda que parle la Justícia i els tribunals davant d’aquesta enganyifa promoguda pels diferents governs que, des del 2010, estan aplicant mesures retroactives, de forma contínua i tendenciosa.
Darrere d’aquest escrit hi ha milers d’històries reals que detallen com i per què molts protagonistes com els que subscrivim aquest article decidírem invertir els nostres estalvis en la generació d’energia neta (el «Canal Anpier» de Youtube visibilitza moltes d’aquestes històries). El denominador comú fou la convicció de realitzar una inversió ètica i responsable amb la seguretat de l’Estat, a través d’un BOE. Darrere de cada productor fotovoltaic hi ha una història dramàtica familiar i personal: endeutament, refinançaments desproporcionats amb els bancs, préstecs entre particulars, ajornaments d’IVA i altres martingales per poder eixir d’aquesta enganyifa.
Rosa Dasí i Vicent Verdevio.
Afectats per les modificacions legislatives retroactives en energia fotovoltaica
Article publicat al nº 389, corresponent a gener de 2014
