La revista degana en valencià

Les llavors han caigut en terra fèrtil amb els joves de Tenda

23/07/2019

La música ha estat un dels principals pilars en la consolidació d’una identitat valenciana plena. Una cultura que ha calat a poc a poc i que vol que els valencians i les valencianes visquen en valencià, atesa la conjuntura idònia per a fer-ho. Han sigut molts grups importants els que han anant deixant d’actuar i fer gires. Una generació que ha fet molt per la vida en valencià, li ha donat una reputació que es mereixia i cada volta creix més.

Les generacions que es retiren sols volen que el seu treball no siga anecdòtic, i és per això que gràcies a elles són molts i moltes joves les que han volgut continuar aquesta construcció de cultura amb l’objectiu que es consolide. Llavors, quina millor manera de fer aquesta tasca que continuar construint bona música en la nostra llengua? Això és el que ha fet Tenda, un grup valencià format per quatre joves de diferents parts de la ciutat de València. El cantant i escriptor de les lletres, Martín Tarrassó, estudia Filologia Catalana i porta a la sang allò de ser cantant. El guitarrista, Claudi Penalba, estudia Comunicació Audiovisual i veure’l viure el ritme de la música és un goig. El baixista, Evarist Caselles, és l’ànima del grup, viu amb entusiasme cada segon de la vida, i això, traduït a la música, fa que les cançons arriben molt més a la gent. Finalment, Guillem Magraner, el bateria, s’encarrega de donar el ritme a les cançons. Quatre joves que passen per poc la majoria d’edat, però la seua música sembla haver sigut creada per músics amb molt bagatge i experiència.

Com és predictible, el seu nom –Tenda– fa referència al lloc on han viscut desenes de festivals que han compartit junts. Als càmpings d’aquests solen eixir les millors idees, i és per això que el grup no podia dur un altre nom que no fora aquest. Moltes matinades han passat sota aquella tela de plàstic on tothom ha somiat d’arribar a ser un grup dels que omplin concerts. Ells, de moment, no peten escenaris als millors festivals del país, però és un projecte que cada volta està prenent més força a colp de professionalitat. Com diu el guitarrista del grup, Claudi Penalba, han «conquerit» ja prou escenaris, des de la Ciutat de les Arts i les Ciències o l’Ajuntament de València fins a la plaça de l’emblemàtic barri de Benimaclet.

En aquests emplaçaments han pogut gaudir de clàssics musicals estrangers, com ara cançons dels Beatles i, com no, de la seua pròpia música en valencià, que tot i ser una producció curta (molta de la qual no està encara publicada), ja va obrint-se el seu raconet en el panorama musical valencià. De fet, des que van publicar als seus perfils de xarxes socials l’estrena de les cançons, no han parat de rebre visualitzacions a YouTube, les quals ja es compten per milers. Aquest fet no ha passat desapercebut, i al mes de maig han sigut inclosos al Top 10 dels videoclips més escoltats en valencià segons una revista musical prestigiosa valenciana, compartint rànquing amb grups ja consolidats com Zoo, La Fúmiga o Atupa.

Els seus videoclips mostren el seu caràcter: «Contra la paret», guardonat recentment com hem comentat adés, ens conta dins d’un pis antic com dir NO a un amor que t’atrapa i no et deixa ser lliure. Per una altra banda, trobem la seua primera publicació, «La teua veu», amb un ritme que és impossible que no et faça ballar, i explica com podem arribar a trencar l’armadura que solem construir-nos nosaltres mateixos quan tenim por de prendre certes decisions. Per últim (fins ara), parlem de «Malalts de ciutat» un videoclip que amb els culs a l’aire, literalment, i tan sols en un espai reduït, representa la disjuntiva de viure en el caos de la ciutat i arribar a no saber si estem morts o vius.

Sense cap dubte, aquest tipus de projectes són els que mereixen créixer molt i ajudar a fomentar l’estructuració d’una cultura valenciana i una vida en valencià. Segurament, siga un orgull per a les generacions ja retirades veure joves amb tantes ganes i, sobretot, professionalitat. Els quatre amics que formen Tenda ho tenen clar: el treball i la serietat en allò que es fa és la clau per a créixer. De moment els espera un futur molt esperançador, ja que per a aquest estiu han tancat diversos concerts i tenen planejat el llançament de noves cançons i videoclips. De segur que, si continuen treballant com fins ara, podrem parlar d’un dels millors grups joves del nostre país.

Article publicat al número de juny 449

Inscriu-te al nostre butlletí

Top