Les Marines, un «país» dins d’un País

Pep Ferrer. Escriptor

Moltes comarques del nostre País destaquen per alguna característica. Bé per la seua natura, pel caràcter dels seus habitants o pels productes que s’hi elaboren. També pel dinamisme sociocultural que genera i que convoca visitants d’altres indrets. El pas dels anys, en alguns casos, l’arribada de persones forànies i les noves tecnologies, fan que tot vaja prenent un altre tarannà, que canvien els costums i fins i tot que la nostra llengua quede seriosament afectada en el sentit negatiu.

Hi ha una comarca partida en dues meitats que en diuen Les Marines i que són conegudes per tothom. Per raons del seu clima (19’7º de mitjana a l’any), platges, muntanyes i activisme sociocultural, estan plenes de persones vingudes de qualsevol part del món.

El seu caràcter cosmpolita i internacional es pot comprovar –encara que fora de Les Marines- en la quantitat de vols que realitza l’aeroport de l’Altet, i la gran diversitat de destinacions i procedències de les aeronaus.

Els qui arriben en aquestes terres, ho fan generalment per passar uns dies de vacances (entre ells molts madrilenys)

però també hi ha els qui decideixen que viuran a Xal·ló, Benidorm, Xàbia o Pedreguer. Altres entren en la dinàmica d’aconseguir una casa i no falten els qui veuen un bon lloc per fer negocis i s’hi dediquen. L’arrelament d’estrangers en aquestes comarques és històric; ve d’anys enrere. Una bona prova del que estem dient és la presència de regidors en ajuntaments amb cognoms aliens i fins i tot algun poble ha tingut una candidatura, a les eleccions municipals, formada únicament per estrangers. Per afegir una nota exòtica, podeu acostar-vos a Altea per la CN i podreu veure una magnífica esglesia d’arquitectura netament ortodoxa i que ens fa pensar que som a qualsevol lloc de Romania o la mateixa Rússia.

Tota aquesta invasió, tota aquesta babèlia (hi ha emissores de radio i diaris en llengües forànies) en les quals s’han convertit Les Marines, no ha aconseguit que s’hi perderen la identitat, el tarannà i la nostra llengua. Si tenim en compte la gran pressió sociolingüística lligada a macrointeresos econòmics, haurem de convindre que els marinencs alguna cosa hauran fet molt bé.

I és precisament dels primitius habitants d’aquestes comarques dels qui volem parlar i fins i tot retre homenatge. Perquè a tot els pobles «sents» que estàs en un poble valencià i que la gent viu en valencià. Retolacions de tot tipus (fins i tot d’empreses privades), convocatòries, cartells, actes públics, actes artístics… tot és fa en la nostra llengua.

Hi ha emissores comercials de ràdio que fan una part de la programació en valencià així com també anuncis comercials.

Està l’històric setmanari –en estiu diari– «Canfali Marina Alta» (dirigit per Paco Serradell) que porta publicant-se quaranta anys! i una gran part d’ell en valencià.

Hi ha una ampla convocatòria de concerts de música clàssica al llarg de l’estiu. També de grups de rock valencià per a joves, que solen coincidir amb les festes locals. Grups de danses tradicionals que fan actuacions a l’aire lliure.També recitals de poesia.

Les poblacions costaneres –a més de l’imant del turisme de platja– tenen el conreu del moscatell. Aquest cultiu genera una considerable quantitat d’activitats, des de la vessant comercial a la tradicional com la pansa i la mistela.

A una vileta –que genera moltes activitats de tot tipus– de quatre carrers com «Jesus Pobre» (a tocar de Gata) han fet la Festa de l’Escaldà de la Pansa. D’aquesta manera es reviu i s’hi dóna a conèixer una part d’allò que en altres temps era –junt amb la collita del moscatell– una de les principals formes de sustent pels habitants d’aquesta comarca.

Troballes de qualsevol tipus, monedes, descobertes d’objectes antics, documents, àmfores que es troben a la mar. Tot és valorat i deixat en mans d’experts per clasificar-ho i després portar-ho al lloc més adient on els ciutadans podran gaudir-ne. I això perquè en aquestes comarques s’estima el que és nostre, la història, allà d’on venim, per encertar millor cap on anem.

La majoria dels habitatges típics del paisatge rural, els riu-raus, que han passat èpoques d’abandonament i erosió, ara mateix es troben, la gran majoria d’ells, refets i amb un aspecte magnífic. S’hi fan servir per a la seua primitiva destinació o com a segona residència.

Val a dir que aquest habitatge seria l’equivalent a les alqueries de l’Horta o dels masos de Castelló. És –en molts casos– un edifici d’una sola planta i que el seu disseny està pensat per al tractament del moscatell. També per fer l’escaldà i assecament del raïm amb la finalitat d’aconseguir la pansa. També disposa d’espais per a facilitar els treballs propis del camp als qui les feien així com als animals que feien servir.

Sense desmeréixer, en absolut, les moltes activitats i esforços que es fan arreu de les nostres comarques, amb tot, podem seguir afirmant, que Les Marines, són un «país» dins el País Valencià.