Les mentides d’Aznar

Amb tantes mentides que té anotades al seu compte, veure Aznar solt pel carrer, eixint a la tele, donant consells i conferències ben remunerades, sentenciant i condemnant qui gosa qüestionar-lo, fent de jutge sense ser-ho, tot això demostra que té una personalitat molt frustrada, tant que essent un home important, l’haurien d’estudiar els psicòlegs, però no un qualsevol; seria millor convocar una comissió. Aznar ha donat proves que forma part dels individus que aspiren a ser més grans del que són i poden i no accepten les seues limitacions, perquè volen volar per sobre de tots.  Ícar, que tenia el mateix problema de supermanitis que Aznar, arribà a fabricar-se unes ales que enganxà al seu cos amb cera, amb les quals aconseguí alçar el vol amb la intenció d’arribar al Sol, fins que la cera es va fondre, caient a la mar i morint, que és com solen acabar els milhomes.

Aquests tipus de personatges, que confonen els seus desitjos i somnis amb la realitat i no afronten les coses com són, sinó com les voldrien, quan marren i fracassen, tracten desesperadament d’amagar o d’oblidar la frustració que senten i ho fan amb mentides, la més perillosa de les quals és creure que no són ells els qui fracassen,  sinó els altres; ells creuen cegament que no s’equivoquen mai i que són perfectes. En aquestes circumstàncies, com no poden acceptar el fracàs, recorren a la mentida.

És el cas d’Aznar, a qui li estem dedicant tantes diatribes en record dels tràgics atemptats d’Al-Qaida a Madrid, l’11 de març de 2004, tres dies abans de les eleccions generals, amb centenars de morts i ferits. Aquelles bombes eren la resposta a la participació d’Aznar, és a dir d’Espanya, en la guerra que declararen els Estats Units, el Regne Unit i Espanya, contra l’Iraq. La resposta d’Al-Qaida foren els atacs que portaren a terme en ciutats dels tres països citats. En el cas de l’11-M, el culpable que ens atacaren era qui els havia atacat primer, o siga Aznar. Aquest reaccionà amb la gran mentida d’atribuir els fets a ETA, cosa que no es va creure ningú; i quan es va confirmar que els atacants eren musulmans, el PP perdé la credibilitat i les votacions. Encara a hores d’ara, Aznar manté la seua mentida, malgrat que el president nord-americà Buhs i el premier del Regne Unit, Blair, ja acceptaren que s’havien equivocat i demanaren disculpes. Aznar, no, ell és més orgullós i prefereix mantenir la gran mentida que els autors de l’atemptat havien estat els d’ETA, perquè com ell és un gran capità, mai s’equivoca. En realitat, Aznar era la part més trista del trio de les Açores. I com ell no era el que li agradaria ser i somia, sinó una part insignificant en aquell món dels dos grans agressors, cal deduir que en realitat era una merda.

També crec que Aznar és una vergonya per als espanyols, fins i tot per als qui no ho som a gust, però tributem i li passem casa, a ell i a l’exalcaldessa Botella, que Déu els cria i ells s’ajunten. A ells no els cau la cara de vergonya, perquè ni en tenen. Però, nosaltres, que si que en tenim, què fem?: res. No els havíem de consentir ni una mentida més, ni a ell ni als acòlits i seguidors de la secta FAES, però no ho fem. Per exemple, aquests dies que hem recordat l’11-M, hem pogut veure que moltíssima gent ja ni recordava que Aznar i el seu govern, intentaren enganyar-nos dient que allò havia estat cosa de l’ETA, que era la versió que els interessava, mentre que dir que havia estat cosa dels musulmans, els perjudicava. Aleshores la gent ens sentírem enganyats i no els votàrem. Han passat, però. 20 anys i  ens havíem oblidat, però els mitjans ens ho han recordat i hem recordat la mentida que ens contaren. I ells, què han fet? Aznar en concret ha tornat a insistir que va ser l’ETA; ell és així de caparrut i mentider.

Una altra de les mentides d’Aznar i del PP consistí a fer creure que el dictador de l’Iraq, Saddam Hussein, era una amenaça mundial, perquè tenia armes de destrucció massiva i doncs calia acabar amb ell. Però ni els angloamericans ni els espanyols  trobaren cap ni una d’aquestes armes quan envaïren el país. El mal ja estava fet, amb la destrucció de l’Iraq i la mort del dictador. La protesta del món musulmà no es feu esperar, amb  atemptats en moltes ciutats, com els de Madrid de l’11M que hem comentat.

Una altra gran mentida d’Aznar ha estat posicionar-se contra la llei d’amnistia amb què el govern de progrés posarà punt i final al lamentable procés judicial que inicià el govern de Rajoy, contra Catalunya. Aznar actua molt hipòcritament, perquè ell amnistià 5.948 condemnats i això no vol ni recordar-ho. O siga que si el que amnistia és Sánchez, això és anticonstitucional, però, quan n’amnistià ell més del triple que ara, sí que era constitucional La hipocresia en l’estat més pur!

Parlant de la Constitució, devem recordar que, quan es convocà el referèndum per a la seua aprovació, Aznar feu campanya en contra i que ha criticat lleis tan justes com la de no poder fumar en locals, ni llocs públics; també opinà en contra de la beguda dels conductors, s’ha posicionat contra les lleis de l’avortament, del matrimoni homosexual, de la llei d’eutanàsia, etc. Oposar-se a les lleis aprovades són actes anticonstitucionals, siga Aznar o qui siga i amb aquestes actituds clarament anticonstitucionals el que fa Aznar és insistir en la seua actitud mentidera.

Vull recordar les cabrioles que pegà per aconseguir els vots de Convergència i Unió (Jordi Pujol) per ser investit president, adduint com a mèrit una altra mentida: que ell parlava en català en la intimitat. En la intimitat? Seria amb la dona? No seria perquè ella no en sap; aleshores de quina altra intimitat parlava?  Ell sabrà el que fa amb la llengua, perquè si fa un pecat, serà mortal i ell és molt catòlic. O era altra mentida d’Aznar? La realitat és que Aznar és més mentiders i més fals que Judes.