Les mentides són sacrilegis

Dedicat a Trump, Netanyahu i Putin.

Vull aclarir a unes amigues que estan intrigades per la meua “insistència bíblica”, això diuen. Em pregunten si estic en vies de conversió a alguna religió. Evidentment que no i vull donar alguna explicació al respecte i ací, a la revista SAÓ, per si hi ha alguna persona més amb la mateixa intriga. La meua intenció és criticar els polítics que es disfressen de creients, sense ser-ho i es deixen veure per esglésies i en les processons, amb la intenció de guanyar-se la confiança de la gent conservadora, pensant que així els votaran i aquest és l’objectiu que tenen. En realitat, el que fan és una mentida i ells ho saben, però la gent més ingènua, no. A aquests neo-creients de conveniència sols els falta que l’església corresponent accepte participar en l’engany i que facen campanya per ells, aprofitant els confessionaris, sacristes, despatxos parroquials i escoles concertades. Perquè funcione bé el sainet, han de posar una cara un poc més pietosa i un poquet comunistoide i fer alguna gestió caritativa que puga passar per pròpia de la doctrina que de sobte diuen confessar. La religió és lliure i cadascú pot triar la que vulga, o cap, però els qui diguen que són d’una religió, si el que fan no és conseqüent amb el que diuen, és evident que menteixen i cal denunciar-los per falsaris. Per altra part, els polítics han de dissimular que s’aprofiten de la religió per a obtenir vots, ni les religions han de vendre certificats de feligresia a canvi de privilegis, això és un pecat mortal de simonia, que és la compravenda de béns sagrats.

Però, com hi ha sectors de clergues acordats amb alguns partits polítics, en realitat tot el que fan es pot considerar un sacrilegi. I l’acord va per parelles: Trump–pastors evangèlics; Netanyahu–rabins d’Israel; Putin–popes ortodoxos. El clero indígena d’Espanya, com aquest estat pinta molt poca cosa, tot el que faran quedarà en casa: a un costat el clero més ultramuntà amb mitja dotzena de bisbes carcamals i algun cardenal molt còmic, a l’altre hi haurà Vox i el PP. Calculeu la quantitat de sacrilegis que amuntegaran.

Respecte de les terribles guerres amb objectius d’expansió territorial, d’apropiació del petroli i les terres rares i especialment amb la venda d’armament nord-americà, totes elles estan basades en mentides. No hi ha cap argumentació de Trump, ni de Netanyahu, ni de Putin, que siguen veritat. La invasió i annexió d’Ucraïna a Rússia, per part d’un tsar-soviètic reencarnat en Putin, és una gran mentida. En les guerres de Trump i en les de Netanyahu (executades, en marxa o en projecte) tot respon a pseudo arguments i falsedats. De Veneçuela el que volen els ianquis és el petroli, que ja estan furtant; de Groenlàndia la posició estratègica; volen annexar-se el Canadà pels recursos naturals i estratègics; del canal de Panamà el control d’aquesta fantàstica via de comunicació; de Cuba, volen cicatritzar la derrota per la seua possessió, que perderen els ianquis amb la guerra de Fidel Castro… Totes les guerres les alimenta el diable, amb mentides.

Per a acabar-ho d’arrodonir els polítics asseguren a les confessions religioses acordades que, si guanyen les eleccions, elles també guanyaran, participant de la disbauxa i dels botins.

Totes les mentides són un pecat, perquè no són veritat i les controla el diable. I els autors, que ja sabem qui són, pequen i fan altres pecats, com robar i matar. Les jerarquies religioses han de tenir consciència de la complicitat en què incorren suportant aquests personatges i si no es rebel·len contra ells i els denuncien. No valen les excuses, ara ja han vist com el papa Lleó XIV s’ha enfrontat a Trump desautoritzant-lo i ja ningú pot tenir cap dubte del que s’ha de fer…

Aquest article va dirigit als tres personatges de les guerres, estiguen en marxa, aturades o semiaturades. Quan els convinga les revifaran més encara. Són els tres genets apocalíptics que han conduït el món a una situació bèl·lica que ens hauria pogut abocar a una tercera gran guerra mundial (que encara és possible). L’article també va dirigit als reverends i reverendes que justifiquen als polítics: els ortodoxos russos, els protestants nord-americans, els retors de l’Opus i carcamals espanyols, els rabins sionistes, etc. Gràcies als esforços d’algunes personalitats i jerarquies i als moviments populars antibèl·lics, no s’ha arribat de moment a cap punt sense retorn, però el perill continua estant a l’aguait, mentre els tres responsables de la situació continuen vius i amb poder.

La humanitat fou advertida per Déu, mitjançant les dues plaques de pedra amb deu Manaments, que Moisés rebé en el Sinaí.  Desoir Déu és un greu pecat, diuen els qui creuen, com ho és mentir, fer falsos testimonis, jurar per Déu i incomplir el jurament, matar, desitjar el que és d’altre… Malgrat les advertències, que en la mateixa Bíblia són exposades pels profetes i els jutges i al llarg de la història per la majoria dels homes i dones consagrats a predicar en esglésies, sinagogues i mesquites, malgrat que aquests manaments i molts altres no es complisquen.

Ara mateix, els tres personatges, que hem ressenyat, tenen molta capacitat de mentir, però és Trump, sense cap dubte, el mentider més reconegut de tota la història, que té el món absolutament commocionat. No s’havia vist mai cap altre polític amb tanta capacitat per a mentir, robar i matar ensems, servint-se de les guerres que ell mateix convoca i declara sense cap escrúpol ni temor de Déu. Netanyahu, té la mateixa responsabilitat que Trump, a qui li fa costat, de manera que ningú dels dos sense l’altre no s’haurien atrevit a tant. Finalment, hi ha Putin que, com un tsar reinventat ha dut endavant una guerra d’annexió d’Ucraïna, que fins ara no ha pogut guanyar, quan ell pensava que l’agressió russa seria una passejada triomfal i no ha estat així perquè els ucraïnesos han fet front a l’agressió russa d’una manera heroica. Tampoc li ha anat bé a Trump que, fins ara ha perdut contra els iranians. I en el cas d’Israel està per veure’s els resultats a Palestina, al Líban i a tot l’immens territori que haurien de conquistar per a construir el gran Israel que somien els sionistes i els rabins més radicals…

Per acabar, vull ressaltar que a més de les coincidències en els objectius i en la manera d’actuar dels tres fantasmes que hem descrit, hi ha l’obsessió dels tres a emparar-se de terrenys que no són seus. Trump volent emparar-se de Groenlàndia, Canadà, Veneçuela i Cuba… Netanyahu dels països de la seua rodalia per a construir un Israel amb una extensió de territoris que tripliquen l’actual. Putin amb l’annexió d’Ucraïna, una tercera part de la qual ja està sota el seu domini. Aquests expansionismes són clarament feixistes i estan repudiats per l’ONU i per això podem i devem fer costat a tots els pobles que corren perill real d’absorció dels seus poderosos i imperialistes veïns. Aquesta hauria de ser una de les missions d’una ONU reestructurada, a més del d’acabar amb la fam al món, i etcètera.  Sols falta que es respecte sempre la democràcia.