Hi ha modes que passen ràpidament. Hui tothom vol una cosa i demà ja en vol una altra. Però, quan aquestes modes arriben al camp, les conseqüències no desapareixen tan de pressa.
Durant els darrers anys, determinats cultius han viscut autèntiques febres: productes que es posen de moda, augmenten la demanda i semblen convertir-se en la gran aposta del futur. Molts agricultors i agricultores s’hi aboquen, sovint empesos per la necessitat de trobar cultius més rendibles davant d’un sector cada vegada més difícil. Però el mercat canvia, els preus baixen i allò que semblava una oportunitat pot acabar convertint-se en un problema.
La vinyeta de Paco Bancal i Maulet juga amb aquesta idea: les modes també poden condicionar el camp. I és que darrere de cada tendència hi ha terres, aigua, inversions i anys de treball. No és tan senzill com canviar d’un dia per l’altre el que es planta.
Per això, potser convé mirar més enllà de la moda del moment i preguntar-nos quin model d’agricultura volem. Un model basat en les tendències canviants del mercat o un model que tinga en compte el territori, la sostenibilitat, la diversificació i la capacitat de les persones que treballen la terra per decidir el seu futur?
Perquè les modes passen, però el camp, i les conseqüències de les decisions que hi prenem, es queden.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
