Les muixerangues no són castells

02/06/2020

En aquests últims anys, s’està produint una expansió de les muixerangues valencianes: es creen noves colles, s’apunta gent, es fan més actuacions i trobades, etc. Tot i això, molts valencians encara no coneixen la muixeranga o la coneixen poc. Un dels errors més repetit és confondre-la amb els castells de Catalunya. En aquest escrit explicarem les semblances i diferències.

Els noms

Si veiem unes persones pujant damunt d’altres i volem saber què són, el més fàcil és preguntar-ho. Els muixeranguers i castellers s’agrupen en colles i cada una té un nom, com per exemple Muixeranga d’Algemesí, de Xàtiva, de Sueca, etc. quasi totes les muixerangues es diuen així. Totes les muixerangues estan situades en municipis valencians, des d’Alacant fins a Vinaròs, l’única excepció és la Muixeranga de Barcelona.

Les colles castelleres es poden dir “Castellers”, “Xiquets” o algun sinònim de xiquet com Nens, Minyons, Nois, Xics, etc. La majoria són de Catalunya, però també n’hi ha a fora. No hi ha cap colla castellera en el territori valencià.

La tradició: Algemesí i Valls

La muixeranga més coneguda és la d’Algemesí, que és el principal model per a les colles noves. Els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el Ball de Varetes del Forcall també es consideren “muixerangues tradicionals”, perquè són grups festius semblants a la muixeranga d’Algemesí, però originals dels seus pobles. Això enriquix les muixerangues, que no estan lligades a un únic model. Per exemple, bastantes muixerangues fan la campana dels Negrets de l’Alcúdia.

Totes les colles castelleres agafen com a model els Xiquets de Valls. L’única diferència entre les colles castelleres és la quantitat de gent que tenen i els castells que poden fer.

L’uniforme

Cada muixeranga té un uniforme identificatiu. Són molt variats: les muixerangues d’Algemesí el porten ratllat i arlequinat, altres vesteixen pantalons negres, faixes roges, etc. algunes colles es posen un barret orellut i altres un mocador de quadres.

En canvi, tots els castellers porten uniformes molt semblants: pantalons blancs, faixa negra, mocador roig amb punts blancs i camisa d’un sol color (excepte els Xiquets de Tarragona, que porten la camisa amb ratlles blanques i roges).

La música

L’actuació de la muixeranga s’acompanya amb música de la dolçaina i el tabalet. Quasi sempre s’interpreta la música de la muixeranga d’Algemesí, que comença amb un repic dels tabalets, quan la figura s’està preparant i encara no es veu.

Els castellers van acompanyats per la música de la gralla i el timbal, instruments semblants a la dolçaina i el tabalet. La música dels castells comença amb tres notes agudes de la gralla, quan  la base del castell ja està muntada (ja hi ha dos pisos o més), el timbal s’hi afegeix poc després.

Les torres humanes

Les muixerangues tenen moltes formes diferents i els muixeranguers poden estar drets, de cap per avall, asseguts al muscle d’un company, estirats de panxa enlaire, etc. Normalment, la part de dalt d’una muixeranga està rematada amb una alçadora i una xiqueta, dempeus. Quan arriba a dalt, la xiqueta obri els dos braços i, a vegades, alça una cameta.

Els castellers estan sempre dempeus, l’única excepció és l’acotxadora, una xiqueta que es posa de quatre potes al penúltim pis del castell. L’enxaneta, quan arriba a dalt del castell, posa un peu a cada costat de l’acotxadora i alça una mà.

Resultats i seguretat

Tant la muixeranga com els castells poden caure. La incertesa del resultat és un dels seus atractius, però no són tan perillosos com semblen. Un dels principals elements de seguretat és la pinya, una massa de gent que aguanta el pes d’aquestes torres humanes i que, si cau, absorbix més de la meitat de l’impacte. Els castellers a vegades fan castells amb folre (una altra pinya damunt de la primera), però les muixerangues no en porten mai.

En les caigudes, els xiquets poden rebre cops al cap; és un accident poc freqüent, però potencialment perillós. Per això es va inventar un casc tou per dintre i per fora, que protegix els xiquets sense fer mal a la pinya. Els castellers i els muixeranguers utilitzen el mateix tipus de casc.

Valors o competició

Per a fer muixerangues o castells, es necessita la col·laboració de molta gent. Per això aquestes tradicions simbolitzen el treball en equip, el grup, el comboi, etc. La colla és bàsica, l’individualisme no servix.

Per altra part, és fàcil saber quina colla ha fet una bona actuació i quina no. En el món casteller, s’ha establert un sistema de puntuacions, rànquings i concursos. A vegades, sembla que els castellers perden de vista els seus valors socials i festius. En canvi, no hi ha cap competició de muixerangues.

Organització

Una altra diferència important és el nivell d’organització i coneixement: les colles castelleres van crear una Coordinadora fa més de 20 anys i tenen molta presència als mitjans de comunicació. Els castells són ben coneguts a Catalunya i també a fora.

En canvi, les muixerangues són poc conegudes fora dels seus pobles. La Federació Coordinadora de Muixerangues s’ha organitzat fa poc temps, però està treballant perquè tothom conega esta tradició.

Conclusions

Encara que les muixerangues i els castells tenen algunes semblances, estan clarament diferenciats. La muixeranga és un patrimoni cultural i festiu de tots els valencians, però encara és poc coneguda. No tots els valencians s’apuntaran a fer muixerangues, però sí que haurien de tenir uns coneixements bàsics sobre les colles, música, seguretat, valors, etc. Explicar què és la muixeranga és una feina que ha de fer la Federació, les colles, els muixeranguers, els mitjans de comunicació i tots els valencians que estimem la nostra cultura i les nostres festes.