La revista degana en valencià

Les multinacionals de l’agroquímica sota sospita: el cas del glifosat

Una notícia coneguda el darrer agost, i no es tractava d’una serp d’estiu, ha estat la condemna a la multinacional Monsanto pels efectes adversos de l’herbicida conegut amb la marca comercial Roundup, però constituït bàsicament per una molècula: el glifosat. El jutjat ha considerat que aquest producte és el causant del càncer terminal que pateix el jardiner californià Dewayne Johnson.

El glifosat, que en química s’anomena N-fosfonometilglicina (C3H8NO5P), és un herbicida organofosforat que elimina un bon grapat d’herbes i arbustos perennes. Mata les plantes interferint la síntesi de diversos aminoàcids, substàncies vitals per a qualsevol ésser viu. Fins a l’any 2000 es comercialitzava exclusivament amb la marca comercial Roundup. La multinacional agroquímica Monsanto, que també es dedica als organismes genèticament modificats (OGM), ha patentat en alguns països que així ho permeten, la soja transgènica resistent al glifosat (amb el nom de Roundup Ready), que permet aplicar l’herbicida de forma total sense que afecte el conreu desitjat. Aquesta manipulació consisteix a incorporar alguns gens a les llavors de la soja de manera que hi bloquege l’acció del glifosat i no hi faça efecte l’exposició a l’herbicida. Això s’ha estés a més conreus com la dacsa, el cotó i el blat, entre d’altres. L’obtenció i el consum d’OGM és, per si mateix, un tema amb molt mala premsa, tot i que no ha de ser necessàriament dolent, però això donaria per a un altre article.

Els usos del glifosat en agricultura són múltiples, però bàsicament s’usa per a facilitar el conreu al llaurador mitjançant l’eliminació de tota mena d’herbes. També s’utilitza com a dessecant en el conreu de la canya de sucre, cosa que permet augmentar-ne la concentració de sacarosa. En moltes ciutats es polvoritza per voreres i carrers per a eliminar-hi la malesa que fa malbé la pavimentació. Fins i tot s’ha utilitzat amb la finalitat estratègica de destruir els camps de cultiu de coca. Ara, els efectes de tot això, resulten ben discutits, igual com els efectes en la salut humana i l’ambient. En un principi, l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA i l’OMS classificaren en 1993 els herbicides amb glifosat com de baixa toxicitat, i així es reafirmà en la revisió del 2000. Alguns estudis posteriors (2013), contraris a aqueixa innocuïtat, han estat posats en dubte per qüestions metodològiques.

Els estudis fets a la Unió Europea semblen concloure que no presenta efectes adversos per a la salut humana. Tanmateix, el 2015 l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), que forma part de l’OMS, que classifica la toxicitat dels productes en diferents grups, des del primer grau (carcinogen per a l’ésser humà), fins al quart (probablement no carcinogen per a l’ésser humà), li assignà el segon grup al glifosat, cosa que significa que el considera probablement cancerigen però l’evidència no és en l’actualitat concloent. També hi ha evidència que el glifosat pot provocar limfoma no hodgkinià (càncer en els limfòcits de la sang) en els treballadors agraris, i hi ha proves convincents que pot provocar càncer en animals de laboratori. Recentment, al març del 2017, l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques decidia mantenir el glifosat fora de la llista de cancerígens, alhora que el considerava una substància tòxica per a la vida aquàtica, però pel juliol del mateix any Califòrnia l’ha inclòs en la seua llista oficial de productes cancerígens, circumstància que, probablement, haja influït en la decisió del Tribunal Superior de San Francisco que ha jutjat el cas del jardiner Johnson.

Per la seua banda, com calia esperar, la multinacional Monsanto presenta nombrosos arguments a favor de la innocuïtat del glifosat, principalment que es tracta d’un dels herbicides més estudiats del món i hi ha més de 800 estudis i proves que demostren que és segur per a la salut humana. Però, com sovint ocorre, de vegades s’han detectat alguns casos de frau i falsificacions en les suposades proves científiques que haurien de recolzar aqueixa innocuïtat.

La qüestió seria: de qui ens hem de refiar? Cadascú defensa els seus interessos, lògicament, però les grans corporacions multinacionals no solen excel·lir per la seua transparència, ni oculten que el seu principal objectiu és el benefici econòmic. Per això no s’estan, sovint, de dur a terme pràctiques poc clares com l’ocultació d’informes, ja dels anys 80, que feien sospitar dels efectes dolents del glifosat. També la publicitat enganyosa ja li valgué una demanda judicial iniciada pel fiscal de l’estat de Nova York en 1996, i en 2007 Monsanto fou declarada culpable per presentar Roundup com un producte biodegradable i al·legar que el sòl romania net quan es feia servir. Finalment, a la Unió Europea el glifosat està classificat de perillós per al medi ambient i tòxic per als organismes aquàtics.

Tot i això, la lluita contra les grans multinacionals es fa molt difícil. La condemna de l’agost passat ha estat possible perquè una persona concreta al·legava haver treballat tota la vida amb herbicides de la marca en qüestió i ara els metges no li donen més de dos anys de vida. El tribunal ha considerat que els productes de Monsanto n’eren els causants. La condemna ha estat indemnitzar amb 289 milions de dòlars el jardiner denunciant. Però, encara que s’enfronta a centenars de casos més que no deixarà de recórrer, una quantitat com aquesta no és quasi res per a una multinacional que presentava el 2015 un benefici net de 2.300 milions de dòlars, tenia uns actius de 21.920 milions i actualment pertany a un grup més extens com la mundialment coneguda farmacèutica Bayer.

A banda dels efectes del glifosat mateix, també ha estat motiu de condemna la seua mala utilització. En 2001, al Barrio Ituzaingó de la ciutat de Córdoba (Argentina), un grup de mares es mobilitzaren en identificar un nombre cridaner de casos de càncer i problemes fetals. En 2008 es va denunciar davant el fiscal d’Instrucció Penal que una avioneta estava aplicant verins sobre el barri. Andrés Carrasco, metge investigador del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) i president d’aquest en 2000-2001, ho va fer visible en 2009 en publicar en el diari Página 12 una investigació realitzada en el seu laboratori sobre els danys que causa el glifosat. El mateix ministre de Ciència i Tecnologia va qüestionar la investigació, i Carrasco, aleshores subsecretari d’Innovació Científica, hagué de renunciar al càrrec. En 2010 se li va prohibir fer una xarrada a la Fira del Llibre. Li caigué damunt tot el sector agrari d’exportació argentí, sofrí amenaces anònimes i fins i tot d’organismes governamentals i, enmig de la polèmica, el 2014 va patir un infart que li costà la vida. La postura oficial fou que els danys sobre la salut i l’ambient que es pogueren estar produint eren a causa d’un ús inadequat dels productes, a la falta de control. El 2012, la Cámara I del Crimen de Córdoba va fallar que fumigar per via aèria amb agrotòxics és delicte, i va condemnar el productor i l’aerofumigador a una pena de tres anys. En 2017, la Corte Suprema de la Nación va ratificar la condemna.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top