Les potes molt curtes

15/12/2021

Encara hi ha gent que no s’explica com pot haver-hi persones negacionistes amb relació a la pandèmia i al covid mutant que ens tenalla, però veu amb bons ulls com responsables polítics del més alt nivell de l’Estat, són capaces de negar en seu parlamentària, el número del seu carnet d’identitat i, assegurar al mateix temps, que no coneixen ni a la mare que els va portar al món.

Hi ha persones que, ocupant responsabilitats de govern en l’àmbit estatal, tenen la barra de negar-ho tot i, és per això que, res no ens ha d’estranyar sobre l’existència dels negacionistes, quan a tan alt nivell de responsabilitat política, han negat la major i han fet un desafiament tan greu davant la justícia i a la intel·ligència col·lectiva.

Vivim en temps de pandèmia i, és per això que, convé reivindicar sempre la veritat, mal que pese a qui li pese, perquè tothom sap que la mentida té les potes molt curtes i que s’agafa més aviat un mentider que no un coix. Supose que qui va negar fins a la sacietat i el ridícul, fa tan sols uns dies, sabrà que tard o d’hora començaran a sortir papers, fotografies i documents gràfics que mostraran l’evidència i que “eme punto” tornarà a quedar amb el cul a l’aire.

Ens trobem en pandèmia, però, tot i això, d’igual manera que una part de la societat li ha girat l’esquena als polítics que representen la corrupció, sembla que un altre sector social, li ha girat l’esquena a les notícies que continuen produint-se sobre aquesta alarma sanitària que començà oficialment el 13 de març de l’any 2020, però que ara mateix es dedica a fer compres de Nadal i de Cap d’Any, com si les xifres de persones infectades feren esment a un altre planeta.

Els ajuntaments s’afanyen a fer com si no passara res i enllumenen places i carrers dels centres històrics, com si no hi hagués un demà, sense parar esment amb la desfeta social i econòmica que hi ha sobre massa conciutadans i conciutadanes. No s’adonen que per moltes llums decoratives que s’encenguen, no resoldran els problemes greus de les persones i de massa famílies necessitades.
Al meu entendre, convindria invertir menys en llums i procurar que la “nova normalitat” ens aporte més claror sobre les actuacions dels nostres governants o sobre les inversions que es fan en justícia social, ensenyament, cultura, ocupació i recuperació de llocs de treball, habitatge i habitatge públic, salut i sanitat, inclusió, polítiques migratòries, equitat, esports, medi ambient, polítiques de mobilitat, ajudes i subvencions a organitzacions no governamentals…

Els llums de Nadal, mostren fins a quin punt vivim un involucionisme carrincló semblant al que, en les etapes més grises de la nostra història, solien aplicar els governants per intentar desfigurar la realitat de pobresa i opressió sobre uns estels de Nadal, bastits amb bombetes de rosca fina de 40 wats.