La revista degana en valencià

Les retallades d’ahir agreugen la pandèmia

05/10/2020

Ens hem adonat que està utilitzant-se la pandèmia, com a una tapadora de la crisi sistèmica que patim. Els mitjans de comunicació posen el focus sobre ella, mentre silencien que durant aquests dies, s’ha condemnat un president per no despenjar una pancarta, continuen perseguint-se vora 2000 persones per intentar votar l’1 d’octubre de 2017,  s’ha absolt un corrupte per una estafa i, s’ha rebaixat la pena d’un professor pederasta d’una escola de l’Opus Dei.

A la pandèmia se li ha de témer, però també convé observar la fragilitat del model polític en què vivim, 45 anys després de la mort del dictador. Ens trobem davant de moments fonamentals perquè en un període de crisi sistèmica, les elits es troben capficades en mantenir el control a tota costa, perquè realment, no ens trobem davant d’una crisi qualsevol, sinó davant d’un llarg procés de caos sistèmic, travessat per guerres, conflictes i pandèmies que podria durar més d’un lustre, fins que s’estabilitze el nou ordre, la “nova normalitat”.

No passem per un moment conjuntural, sinó per una crisi diferent, que moltes persones que analitzen la realitat, asseguren que es farà llarga i que promourà una forta competència entre unes nacionalitats i unes altres del mateix Estat; un potent conflicte entre classes i pobles, dins –tot això– d’una creixent crisi climàtica i sanitària.

Fa més de 200 dies des de l’inici oficial d’aquesta pandèmia i, la preocupació, l’origina el desbordament dels serveis sanitaris. Això resulta preocupant perquè, en cas que es donen més morts de les esperades, el coronavirus pot provocar una crisi política, que el govern vol eludir. Però més que la gravetat de la pandèmia, preocupa l’alt nivell de contagi que provoca i el fet que estiga originant nombrosos rebrots sense tenir en compte ni territoris ni situacions socials, tot i que de codis postals i situacions de desestructuració, sembla que en coneix.

El que s’ha de fer com més aviat millor, és falcar el sistema de salut a base de dotacions personals i materials, augmentar la despesa social i recuperar els serveis que havien estat privatitzats. Perquè la pandèmia actual no tindria l’impacte que té, si no fos per les llargues dècades de neoliberalisme que han causat danys ambientals, sanitaris i socials irreparables. Fins i tot les Nacions Unides reconeixen que, aquesta alarma universal, és el reflex de la degradació ambiental.

No hi ha cap mena de dubte que per tal de prevenir la zoonosi, cal tallar amb les amenaces als ecosistemes i la vida salvatge, la reducció i fragmentació dels hàbitats, el comerç il·legal, la contaminació i proliferació d’espècies invasores i el canvi climàtic. Però si alguna cosa està afavorint el rebrot de la pandèmia, han estat les retallades del sistema sanitari, produïdes pels governs conservadors del PP.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top