«Les seus materials canvien; les idees romanen»

Degut al canvi de seu del PSPV (hi ha encara un PSPV al País Valencià?), el seu secretari general digué que «les seus materials canvien; les idees romanen». Tractant-se del PSOE, a vegades les idees també canvien. I si no, recordem què deia el PSOE en relació a l’OTAN, que d’entrada era NO i després va ser SÍ. O el programa del PSOE pel que feia al dret d’autodeterminació dels pobles.

Va ser al Congrés del PSOE a Suresnes, el 10 d’octubre de 1974, quan va ser elegit secretari general el jove advocat Felipe González, com ho recordava l’article d’Enric Juliana a La Vanguardia, el 29 de setembre de 2013. En el programa polític, i en concret pel que es referia a la configuració de l’Estat espanyol, el conclave socialista aprovà aquests punts, que hui els dirigents socialistes han oblidat (o amagat) del tot:

1. La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del seu dret d’autodeterminació, que comporta la facultat que cada nacionalitat puga determinar lliurement les relacions que vol mantindre amb la resta dels pobles que integren l’Estat espanyol.
2. L’exercici específic del dret d’autodeterminació per al PSOE s’emmarca dins el context de lluita de classes.
3. El PSOE es pronuncia per la constitució d’una República Federal de les nacions que integren l’Estat espanyol.

No sé si el Sr. Ximo Puig pot continuar afirmant, en relació al canvi de seu del PSOE valencià, que les seus materials canvien, però les idees romanen. El Sr. Puig no deu recordar els acords aprovats pel Congrés de Suresnes pel que fa al dret d’autodeterminació o per la República Federal per la qual apostaven. El Sr. Puig deu maleir l’hemeroteca, ja que aquells que han oblidat (o arraconat) els seus principis, demostren amb això que les idees no romanen, sinó que, com la seu del seu partit, canvien. I ja ho crec que canvien…

Al Sr. Puig li convindria llegir l’article de Joan Fuster «La paraula és l’home», que l’escriptor de Sueca escriví l’any 1984 a la revista Qué y Dónde. Fuster deia: «Sempre s’ha dit que la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment algú que manté els seus compromisos pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural. Ara: el món és dels espavilats i els tractes, sovint, s’evaporen. Basta llegir el diari per comprendre que el nostre mite rural de “la paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari». O en un congrés, davant la militància. O en la promesa electoral sobre l’OTAN de votar NO. Però, com  escrivia Fuster, «els tractes, sovint, s’evaporen». I les idees canvien. escrivia Fuster, “els tractes, sovint, s’evaporen”. I les idees canvien.