Les tarifes elèctriques ens han destarifat

07/06/2021

El soroll de les rentadores a les tantes de la matinada, han obligat ajuntaments del País Valencià, a recuperar ordenances municipals de bones pràctiques i de convivència social, que existien a la seua normativa, adobades pel sentit comú i les bones maneres del veïnat.

El canvi d’hàbits no ha estat produït a conseqüència d’una decisió governamental sobre l’aplicació de l’horari de Greenwich, en detriment del qual fos imposat pel nefast general allà pels anys quaranta del segle passat. Les rentadores es posen en marxa a conseqüència de l’anunci del canvi de tarifes elèctriques per part de les operadores.

Unes operadores que produeixen electricitat principalment amb l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat a la vegada insostenible i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones.

Així les coses, és més que necessari, imperatiu, treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les dècades vinents, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. L’actual model no fa més que agreujar les desigualtats i és per això que cal apostar per un canvi profund.

Un canvi, fonamentat sobre la participació democràtica per poder decidir què és el que produïm, com ho produïm i, sobretot, perquè ho produïm. Però a més d’això, lluny dels mètodes oligopolis dominants, el control de la producció energètica ha de ser gestionat de manera comunitària i pública.

Perquè les rentadores no hagen de treballar a hores estrafolàries, cal apostar per les energies renovables de manera clara i contundent, per poder tancar d’una vegada per totes, les centrals nuclears i evitar qualsevol possibilitat de viure cap mena de catàstrofe semblant a la de Txernòbil o Fukushima.

Tothom sabem que les energies renovables tenen un potencial suficient per a cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat i és per això que cal canviar radicalment el model de creixement que ens ha portat fins ací, fins a aquesta situació energètica on les rentadores han de posar-se en funcionament a les tantes de la matinada, on el quilovat resulta més car a les hores en què es dina, se sopa o es fan els principals àpats, on es paga el corrent elèctric a preus d’una tarifa que ha estat aplicada contra la ciutadania.

El soroll de les rentadores ens hauria de fer caminar cap a una sobirania energètica dissenyada poble a poble, comunitat a comunitat, pas a pas i necessitat a necessitat; perquè si les nostres viles decidiren apagar l’enllumenament públic a un horari raonable a l’hivern i a l’estiu, la factura elèctrica que originem, ens resultaria molt més barata i ens estalviaríem haver d’activar les alarmes dels rellotges, per alçar-nos a engegar la rentadora, perquè les tarifes elèctriques ens han destarifat.