Les trampes trampistes

En un article que publiquí fa dos anys, amb el mateix títol que aquest, vaig advertir de la conveniència de treballar sobre la possible relació entre Trump i l’Apocalipsi, cosa que veig que ja han fet molts autors. En realitat és un clàssic que en situacions extremes com la que estem passant al món amb Trump, ens remetem a l’Apocalipsi, com per exemple ho férem amb Hitler, la II Guerra Mundial i la persecució als jueus. Avui continuaré insistint un poc més. Jo, sempre que m’aventure en algun tema bíblic, com no en sé molt, confie en un vell amic, excapellà i encara mig creient, que m’informa i m’esmena si he comés algun error, cosa que li agraïsc. En l’anterior article em va advertir que cal anar ”amb compte amb l’Apocalipsi, perquè és un llibre molt difícil i, si no vas ben informat, pot ser que et resulte equívoc”. Li contestí que, en efecte, em resultava difícil i que no comprenia que la Bíblia, en lloc de ser inequívoca i fàcil d’entendre, i totalment unívoca, no ho és precisament en l’Apocalipsi. De tota manera li vaig fer cas, m’hi vaig rellegir el llibre i prenguí notes, que li vaig lliurar. En la primera nota suggeria que l’autor del llibre, hauria d’estar un poc “col·locat” quan l’escrivia o ho estaven els àngels que li ordenaven sobre el que havia d’escriure:

“Vaig sentir darrere de mi una veu forta com un toc de trompeta, que deia: – Escriu en un llibre això que veus…” (Ap. 1-10,11).

Tot seguit, en altra nota li vaig escriure: “no sé si t’he escandalitzat suposant que l’autor del llibre o els àngels que l’ajudaven, estaven col·locats, però a la Bíblia hi ha més passatges on els jueus beuen com els cosacs… Per exemple, mentre Moisés estava al Sinaí prenent nota dels Manaments, els jueus s’havien fet un ídol d’or i havien organitzat una bacanal. Tampoc estaven drogats? Ja sé que els homes no actuem com els àngels, que damunt no tenen sexe, segons diuen, sobre la literatura de l’Apocalipsi, l’autor empra una mescla de la narrativa que, segles a venir emprarà el cinema interestel·lar, també de la narrativa del cinema de suspense religiós. I hi ha les prediccions de doble sentit de les sibil·les i profetes… Per als àngels tot açò no seria cap misteri, perquè ells volen molt alt. Però els humans és altra cosa, perquè el nostre vol és més rasant. O siga que l’Apocalipsi és un llibre difícil d’entendre, tant com ho és la pintura surrealista, li dic i em dona la raó. L’amic m’havia suggerit que m’hi fixara bé per veure de trobar si hi ha qualque personatge que s’assemble a Trump, cosa que ell ja ho havia intentat, però que havia abandonat i em passava la idea. No em volgué donat cap pista, perquè té molta por als polítics, i a Trump especialment i començà a contar-me coses de l’espionatge de la CIA, que ens tenen fitxats a tots… Ho deixàrem estar per a un altre dia. L’amic creu que tot anirà pitjor, a partir d’ara que tot està en mans de la conxorxa que han organitzat entre ell i els supermilionaris que li fan costat i/o li ballen els nanos, oblidant l’advertència de Jesús, que és més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no pas que un ric entre al cel. Li dic que no els tinga llàstima, perquè són gent que sols creuen en els dòlars per a fer-se més rics cada dia i com això els funciona molt bé, no tenen por a res. I no oblides que Trump té tota la família en totes les grans operacions bancàries, incrementant el patrimoni familiar sense parar. Trump vol emular els Kennedy, els Rockefeller…, li dic.

Així que he llegit i rellegit el llibre, recercant el personatge més paregut a Trump i crec que l’he trobat; és la Bèstia de deu banyes i set caps:

“Vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps amb deu diademes a les banyes i noms blasfems en cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera, tenia potes d’os i boca de lleó i un dragó li donava la força i un gran poder...” (Ap. 13,1-2).

Només llegir-ho vaig veure clar que la Bèstia havia de ser Trump: un animal unflat i mantegós, que no pensa i en lloc de parlar, mormola, com els monjos tibetans, o els canonges (amb un oncle canonge a Albarrasí i un amic a València, sé el que dic), la Bèstia a més a més va ple de joies…). Aquest és el Trump que no trobava el meu amic.  I tot açò és surrealisme pur i tremendista, li dic. Apocalípticament, Trump i els seus amics de la penya, han posat en marxa una maquinació per a fer el mal, provocant guerres i friccions entre les nacions, no participant en els projectes socials de l’ONU ni de les ONGs, acumulant poder i diners… I ja comencem a veure per on van els seus projectes: en el Pròxim Orient, on volen treure els gazetins de Gaza i convertir el país en un immens balneari ianqui i fer això mateix al sud del Líban. Aquests projectes coincideixen amb les ambicions sionistes de fer el gran Israel, des de la mar fins al riu Eufrates, i per això, l’aliança de Trump i els sionistes. El president nord-americà ajuda els sionistes i aquests l’ajuden a ell.  Són algunes de les grans trampes de Trump i la seua cort de trampistes. Hi ha informacions que Trump està guanyant milions aprofitant que les decisions que pren tenen immediatament repercussió en les bosses de tot el món. Ha vist que pot dur de cap tothom, només amb els seus canvis d’humor i ha vist que el món balla com ell vol i ell sempre guanya.

Aquestes maniobres trumpistes estan movent enormes fortunes, que beneficien a ell i a la seua cort de privilegiats, tant que a la Casa Blanca s’han alarmat molt seriosament. Molts membres del partit republicà, però que no són de la camarilla dels afortunats i tot el partit demòcrata, moltes universitats i molts dels periòdics més importants, comentaristes de les televisions i molts governs estrangers estan fent maniobres d’autodefensa i hi ha una apreciació a escala mundial que Trump i els seus trampistes són un immens poder, o siga un immens perill. Com un exemple que fan el que volen, hi ha el tema dels aranzels, que depenen de la voluntat de Trump, de la seua lliure conveniència, i que els utilitza per a premiar o castigar cada país, de manera totalment arbitrària, cosa que és una bàrbara manera d’entendre les relacions internacionals. Amb Trump el lliure comerç ja no és un dret internacional i de tothom, sinó un acte unilateral i de força dels Estats Units, és la implantació de la doctrina Monroe, Amèrica per als americans, elevada a la màxima expressió: el mot per als nord-americans. I aquesta màxima justifica els desitjos imperialistes d’un senyor que vol emparar-se de qualsevol país, si als Estats Units, o siga a ell, els interessen: Groenlàndia, Veneçuela, Canadà, Mèxic, Iran, Cuba… Tots aquests països, i la llista està oberta, estan en el punt de mira de Trump i dels trampistes i convindria que el món es prepare per a l’autodefensa, contra els Estats Units. I en aquesta autodefensa del món també seria molt positiu que hi haguera un compromís del món amb la Xina que molt possiblement podria signar un solemníssim compromís amb els països encara lliures, abans que siga tard; i estic segur que Xina compliria i molts altres països podrien també estar interessats. El moment podria ser ara, si s’ha de replantejar el paper de l’ONU, o immediatament després de les eleccions ianquis de novembre, si tenim sort i les perd Trump…

Un altre projecte de Trump consisteix a maniobrar les confessions religioses, començant per la més evident que són els evangèlics nord-americans, que ja s’han compromés a donar suport a Trump, prestant-se a fer actes públics com si foren mítings, presentant a Trump com un messies. Sembla que l’acord al qual han arribat és total. On la maniobra no li ha resultat factible ha estat amb els catòlics. Trump ja s’ha enfrontat amb Lleó XIV al qual ha criticat durament. El Papa defensa la immigració i rebutja la política d’expulsió dels sensepapers i l’actuació de la policia especial creada per Trump dedicada a perseguir els immigrats.

Ho deixem ací i que els periodistes facen la feina de saber amb qui compta Trump. Ells ho sabran fer millor. Per damunt damunt pense en els amics de les armes lliures de control (milions en USA), els evangelistes de l’Amèrica profunda (més milions), els assaltants del Senat i les persones que pensen igual…