L’escola pública continua esperant: més professorat i aules dignes encara són assignatures pendents

L’inici del curs 2026-2027 torna a posar sobre la taula dues de les grans assignatures pendents del sistema educatiu valencià: la manca de professorat i unes infraestructures que continuen sense adaptar-se a una realitat marcada per l’emergència climàtica. Tot i els anuncis del Consell i les dades publicades recentment per la Conselleria d’Educació, els sindicats coincideixen en una mateixa diagnosi: l’ensenyament públic continua lluny de les necessitats reals dels centres.

D’una banda, la Conselleria ha fet pública la relació provisional de vacants per a les adjudicacions d’inici de curs. En total, s’han oferit 14.141 places, només 287 més que el curs anterior. Una xifra que, segons el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), podria semblar positiva si no fos perquè continua situant-se molt lluny de les dades de fa només dos cursos: quasi 4.820 vacants menys que les ofertades el 2023.

Per al sindicat, aquesta lleugera recuperació no és suficient per revertir una política de retallades que considera iniciada amb el canvi de govern autonòmic. De fet, recorda que entre els anys 2016 i 2023 les plantilles docents van créixer de manera sostinguda, fruit dels acords signats amb l’anterior executiu, mentre que des de 2024 les convocatòries d’inici de curs han deixat d’oferir més de 7.400 llocs de treball respecte a aquell màxim. Una situació que, denuncien, repercuteix directament en la qualitat educativa i en la capacitat dels centres per atendre adequadament l’alumnat.

STEPV atribueix l’augment d’enguany, encara modest, a la pressió exercida durant els últims mesos pel professorat i pels sindicats, especialment arran de les mobilitzacions i la vaga indefinida convocada el passat maig. Tot i això, insisteix que el sistema educatiu necessita recuperar moltes més places si es vol garantir una educació pública de qualitat.

Quan la calor també entra a l’aula

Les mancances del sistema no es limiten, però, al nombre de docents. La climatització dels centres educatius s’ha convertit en un altre dels grans fronts oberts.

La Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT al País Valencià ha qualificat d’«insuficient» l’anunci del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, de destinar entre 5.000 i 25.000 euros a cada centre per millorar la climatització de les aules.

Segons el sindicat, la mesura és un «pedaç» que no resol un problema estructural que fa anys que arrosseguen molts centres educatius. Els recursos anunciats, asseguren, difícilment permetran climatitzar tots els espais escolars, ni tampoc impulsar actuacions més àmplies com l’adaptació climàtica dels patis, la instal·lació de plaques solars o altres intervencions necessàries per afrontar les altes temperatures cada vegada més habituals.

La CGT recorda que des de 2024 impulsa la campanya «Aules, no saunes», amb la qual ha presentat més de noranta denúncies davant la Inspecció de Treball. Moltes d’aquestes ja han estat resoltes favorablement, obligant la Generalitat a actuar en diversos centres. Per això, consideren que les inversions anunciades pel Consell no són fruit d’una planificació educativa, sinó de la pressió judicial i sindical exercida durant els darrers cursos.

Més enllà de les xifres

Professorat insuficient, edificis que no responen a les noves condicions climàtiques i una administració que continua reaccionant més que planificant. Les dues denúncies sindicals apunten, en realitat, a una mateixa realitat: l’escola pública necessita una inversió sostinguda que vaja molt més enllà dels anuncis puntuals.

L’emergència climàtica ha deixat de ser una previsió de futur per convertir-se en una realitat quotidiana dins les aules. Paral·lelament, la reducció de plantilles limita la capacitat dels centres per oferir una atenció educativa més personalitzada i inclusiva. Són dos problemes aparentment diferents, però íntimament relacionats per una mateixa qüestió de fons: el compromís institucional amb l’educació pública.

A les portes d’un nou curs escolar, els sindicats coincideixen que les dades conviden més a la prudència que no a l’optimisme. Les vacants augmenten lleugerament i arriben algunes inversions per climatitzar centres, però ni unes ni les altres semblen suficients per respondre als reptes que afronta avui l’escola valenciana.

Mentre el professorat reclama més recursos humans i materials, el debat continua sent el mateix: si l’educació pública és una prioritat, caldrà demostrar-ho amb polítiques estructurals i no només amb mesures provisionals.