La revista degana en valencià

«L’Església accepta el dret d’autodeterminació dels pobles»

27/09/2021

Aquestes són les declaracions que el bisbe Teodor Úbeda, de Mallorca, va fer al diari Baleares el 7 de setembre de 1991. El bisbe Teodor deia que «el dret d’autodeterminació dels pobles és una doctrina inclosa en el Concili Vaticà II i, en conseqüència, acceptada i defensada per l’Església». El bisbe Teodor afegia encara que «la fórmula política» per a «concretar el grau, la manera i els condicionaments de nacionalisme, és una cosa que ha de decidir el conjunt de la societat de cada poble, en la qual l’Església és només una veu més». Tot i reconèixer que ell era partidari de «mantenir la unitat d’Espanya», el bisbe Teodor creia que l’Església «podia sol·licitar el dret de l’autodeterminació». També era partidari «d’una província eclesiàstica pròpia» per a les Balears, ja que considerava que les Illes «són una entitat sociològica que posseeix trets distints i diferenciadors de les altres províncies eclesiàstiques que existeixen a Espanya». Per això el 1984, amb els altres dos bisbes illencs, demanà la creació de la Província Eclesiàstica de les Balears, que no fou concedida pel Vaticà. El bisbe Teodor rebutjava qualsevol motivació política en les seues declaracions, i per això deia que «el fet que l’Església subratlle i estimule els signes d’identitat de cada poble, és un plantejament purament pastoral».

Les paraules del bisbe Teodor estaven en sintonia amb la nota que 27 anys després feren els bisbes de Catalunya: «No podem ignorar ni menystenir que, en relació a Catalunya, existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada, que siga mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú de tothom. Per això, tal com hem demanat repetidament, amb paraules del papa Francesc amb què ens sentim compromesos, diem als catòlics i a tots els qui ens vulguin escoltar que “és hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegie el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions” (Evangelii Gaudium 239)».

També el Compendi de la Doctrina Social de l’Església afirma que una nació «té un dret fonamental a l’existència», a «construir el propi futur» (núm. 157), com deia el bisbe Teodor.

Però, el discurs del papa Joan Pau II a l’Assemblea de les Nacions Unides, el 5 d’octubre de 1995, va ser el més aclaridor: «Ningú, ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional, no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top