L’especialització productiva derivada de l’estil valencià de vida

Per als científics socials i economistes territorials, necessàriament evolucionistes, els avantatges competitius de les persones i les seues organitzacions deriven en gran manera de la seua geolocalització i història. Encara que l’escenari econòmic internacional propicie durant el tercer mil·lenni la circulació aparentment aterritorial de productes, tecnologies, mètodes i fins i tot persones, està ben provada la relació que hi ha entre el territori com a ecosistema i hàbitat i les actituds, motivacions, capacitats, competències i especialització productiva dels seus habitants i llinatges més antics.

En el cas del nostre territori, són més de dos mil·lennis disposant d’un hàbitat entre els més propicis del planeta a la vida bona de l’espècie, no per casualitat compartit en un alt grau amb l’antiga Grècia, l’antiga Roma i Terra Santa. Les evidències proporcionades per les ciències de la salut garanteixen que encara hui l’estil mediterrani de vida que compartim augmenta l’esperança mitjana de l’ésser humà, el millor indicador sintètic de desenvolupament conegut. Tampoc és casualitat, òbviament, que les ciències evolucionistes i, en particular, les neurociències acumulen evidències que la vida bona o felicitat, això és, les pautes de comportament que més ens satisfan als éssers humans, consisteixen en la resolució eficient i eficaç de les necessitats materials bàsiques per a disposar del màxim oci, la classe d’experiències més lliures i intenses amb els nostres cossos i ments, sols o acompanyats.

L’estil valencià de vida com a expressió concreta de comportaments s’ha anat destil·lant al llarg de la història en el marc d’un hàbitat que ofereix condicions excel·lents per a l’agricultura, la ramaderia i la pesca, amb una dieta molt saludable –patrimoni de la humanitat des de 2013–, i per a l’oci a l’aire lliure, mantenint en conseqüència els més alts nivells de vida social relacional, molt per damunt de la resta de les grans potències occidentals i, en l’actualitat, països avançats. Així que, a mesura que passaven els segles i atréiem invasors i visitants gràcies a aquesta qualitat de vida, hem anat especialitzant-nos en l’exportació de productes propis de la nostra dieta, frescos i processats, i aquells que són la conseqüència de la nostra constant atenció al cos i la seua presentació als altres en reunions molt freqüents ací i allà. Parlem de les activitats, primer, artesanals i progressivament industrials de produir torrons, dolços, gelats, sabates, roba, joguets i, en menor mesura, bicicletes i motocicletes. D’altra banda, les activitats d’exportació a la resta d’Espanya i a la UE d’aquests productes des de finals del segle XIX han facilitat el refinament de les habilitats relacionals amb altres cultures en l’estricte àmbit comercial.

Especialitzats en les tecnologies de la reunió cara a cara per la nostra condició grecollatina per a satisfer les nostres pròpies necessitats relacionals d’oci (urbanisme, arquitectura, arts escèniques, esport, cristianisme), el nostre atractiu per a reunir persones a l’aire lliure s’ha anat coneixent en l’exterior i ha motivat viatges a la nostra terra, així que hem sigut cada vegada més capaços de rebre visitants i proporcionar-los instal·lacions adequades a les seues reunions d’oci i professionals i, per descomptat, habitacions en residències i hotels. Tot això ha implicat, d’altra banda, l’incentiu a una notable especialització en les indústries extractives de materials per a la construcció, posteriorment en les indústries ceràmica i química auxiliar i, evidentment, en els sectors propis de la construcció i immobiliari i d’hoteleria, hostaleria i restauració.

En el que portem de segle i mil·lenni, la Comunitat Valenciana ha augmentat la seua posició relativa en el turisme nacional i mundial i ha rebut un flux migratori creixent procedent de països rics i pobres com a conseqüència d’aquesta qualitat de vida tots els dies de l’any. Les informacions disponibles sobre els motius per a visitar i/o emigrar a la CV situen en els primers llocs la seguretat i els beneficis en salut i benestar esperats, com a efecte de l’estil de vida i, per descomptat, de l’hospitalitat de la població resident. Benidorm, però també València i Benicàssim-Castelló han reforçat el seu posicionament turístic i residencial, i hi ha colònies estables molt importants de residents de la resta d’Espanya i la UE en diferents àrees més o menys litorals, sobretot a la província d’Alacant.

Naturalment, no hi ha una manera millor de comunicar les característiques bàsiques d’una cultura i un estil de vida al qual s’associen uns certs béns i serveis que rebent convidats i actuant com a bons amfitrions. El visitant torna a casa majoritàriament molt satisfet amb una experiència integral de la CV i les actituds i comportaments de la seua població cap als altres, disposat a repetir i recomanar en el seu entorn «allò valencià» com a marca, fet que constitueix una externalitat positiva com a bona publicitat que ajuda a totes i tots els valencians en el món.

La paradoxa implicada en aquesta destacadíssima característica de la nostra identitat cultural i productiva reconeguda i molt prestigiosa entre els nostres clients resideix en el fet que la població activa que s’ocupa en les activitats indicades no rep en la seua majoria l’atenció i el reconeixement proporcional a la seua gran importància relativa com a proporció del PIB i l’ocupació. Amb l’excepció potser d’empreses i marques com Mercadona, Porcelanosa i, més recentment, el Vila-real CF, les famílies valencianes a penes confereixen valor en les seues estratègies formatives i d’ocupació a aquestes activitats sociorelacionals, i manifesten preferències per ocupacions manifestament aterritorials i gens relacionades amb la nostra història i cultura. A més, l’especialització productiva valenciana és notablement psicomotricitat i implica un important esforç físic que la societat occidental, europea, espanyola i valenciana considera de manera progressiva molt per davall en valor vital que les ocupacions més tècniques, científiques, intel·lectuals i del coneixement. Així que la vida i el treball a l’aire lliure, una de les virtuts essencials per a la vida bona del nostre estil mediterrani de vida, estan amenaçades seriosament i poden anar perdent pes relatiu en l’estructura productiva, no per l’absència de competitivitat entre la demanda nacional i internacional sinó entre la mateixa població activa valenciana.

El gran repte de mantindre la vida sociorelacional en àrees urbanes i rurals a través de tecnologies originalment grecollatines és cada vegada més ben comprés des de la mateixa UE, les polítiques públiques de la qual sobretot després de la pandèmia covid-19 i la invasió de Rússia i la guerra a Ucraïna troben justificació també en l’estil mediterrani de vida que està en l’origen de la pròpia civilització occidental nascuda en la Vella Europa a la vora de la nostra mar. De fet, una investigació més detallada podria revelar fins a quin punt algunes fites en macroinversions i lobbies empresarials amb capacitat per a canviar estructures productives territorials a la UE –la gigafactoria de bateries elèctriques de Wolkswagen, el projecte d’hidrogen verd de BP, el Roig Arena a València, l’Associació Valenciana d’Empresaris, la molt probable gigafactoria de Tesla– es localitzen en la CV per haver aconseguit per fi el nostre territori els estàndards internacionals en garanties jurídiques però amb una qualitat de vida mediterrània tan superior a la gran majoria de territoris occidentals.