Tens 0 productes a la teua cistella
02/07/2020
Una reflexió amb ocasió de la lectura de la novel·la homònima de Martí Domínguez.
En la sessió del club de lectura de la biblioteca de Muro feta el passat 30 de juny de 2020, un grup de lectors vam participar amb l’autor sobre el contingut i la forma del seu relat centrat en la col·laboració dels intel·lectuals en l’extrem i violent període nazi europeu.
El relat de Martí Domínguez ens mostra el nucli del plantejament teòric del nazisme, l’aplicació del racisme, l’intent d’extermini de jueus i eslaus amb especial referència de l’experiència duta a terme a Prússia Oriental i Polònia. Es basa en la pretesa confessió feta per un científic i militant nazi, el qual vençut i captiu per l’exèrcit roig, ens conta la seua experiència de militant.
Al costat de la trajectòria del personatge principal, apareix el convenciment d’altres científics amb relació a la teoria racista i de bona part de la intel·lectualitat germànica, biòlegs, psicòlegs, filòsofs i geògrafs inclosos, al costat dels militars. L’ample recolzament de la societat alemanya i austríaca al sistema es fa palesa en la narració.
Les pràctiques sexuals de cara a incrementar la raça considerada superior, l’intent i la consecució espectacular d’extirpar els jueus, considerats amenaça principal, en la contaminació de la raça ària, el rapte de xiquets polonesos i d’altres àrees seleccionats en tant que portadors de sang germànica i susceptibles de ser recuperats per a la causa, apareixen clarament explicats en la narració.
No es tracta d’un seguiment no acceptat per la major part de la societat germànica, tot al contrari es mostra el seu seguiment fins a la desfeta final.
Malgrat el seguiment convençut que el protagonista mostra, també apareix secundàriament, l’autocrítica:
« (…) érem com un tros de fusta en unes aigües embravides, però el vaixell l’havíem fet naufragar nosaltres[i]».
Una vegada vençut el sistema, Domínguez mostra l’acceptació per part de la societat germànica, ja a la postguerra, de bona part dels científics que havien participat activament en l’etapa nazi: L’exemple del rector de la Universitat de Viena, que havia perseguit en l’etapa nazi els professors jueus, és restituït i homenatjat. El protagonista de la novel·la, nazi convençut, rep un premi Nobel en la seua disciplina. Es veu així l’acceptació de molts científics militants que van recuperar els seus antics llocs de treball amb posterioritat a la desfeta del sistema polític i militar del nazisme.
L’obra que Hanna Arendt dedicada al judici d’Eichmann fet a Jerusalem en els anys seixanta ens dóna una interpretació magistral del nazisme i la seua acceptació per la societat alemanya del seu temps. La seua anàlisi des de la filosofia política coincideix amb la posterior ficció versemblant que ens proposa Martí Domínguez :
«(…) la societat alemanya de vuitanta milions de persones havia estat apartada de la realitat i de les proves dels fets, exactament pels mateixos mitjans, el mateix autoengany, les mentides i l’estupidesa que impregnava ara la mentalitat d’Eichmann»[ii]
La realitat política europea actual i americana on els populismes d’extrema dreta estan presents en la major part dels Estats europeus i fins i tot governant com a les presidències, dels EUA o de Brasil i en les d’Hongria i Polònia. En el món municipal, en la nostra àrea lingüística, podem citar el cas de Perpinyà que serà governat per l’extrema dreta gal·la.
Posar en relleu el fet d’aquesta execrable etapa política europea continua essent un exercici útil i necessari. Tot i que es tracta d’una obra de ficció la documentació i l’estudi profund del narrador valencià fan del tot creïble el conjunt de l’obra.
Recordar la proximitat del mal en el segle XX i els rebrots persistents en la societat humana actual és una necessitat; reaccionar i fer-lo impossible és una obligació.
[i] DOMíNGUEZ, p. 250.
[ii] ARENDT,(1967) p. 80 (la traducció catalana, és meua)
