L’espurna que no arribà a encendre’s

01/12/2021

FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Espurna
Autor: Xavier Serra
Editorial: Afers
Any: 2021

El procés detallat de la constitució d’un partit polític d’estricta obediència valenciana durant els anys de trànsit de la ferotge dictadura franquista a la mediocre transició política espanyola són motiu d’aquest relat opressiu i revelador de l’ambient de manca de llibertat i alhora ple de vitalitat protagonitzat per estudiants sortits de la universitat en aquells anys en què hom encara hi podia llegir pintades com «Universitat temple de l’avorriment», entre d’altres.

En aquest context, se’ns convida a conèixer un seguit de personatges reals (breument referenciats al principi del llibre) que es trobaran en diferents situacions de risc en lluitar contra la dictadura que, tot i ser-ne els moments quasi terminals, encara tenia capacitat per a fer molt de mal mitjançant les tortures policials, els escorcolls arbitraris, les càrregues contra estudiants i treballadors que s’hi enfrontaven, les persecucions d’incògnit o sistemàtiques… L’acció directa a les assemblees estudiantils i el consegüent desallotjament violent per part de la policia solien formar part del currículum no explícit de la universitat tardofranquista. Es tractava sovint que els líders esquivaren les possibles detencions per evitar les delacions. La narració conté força elements d’intriga i fins i tot alguna petita aventura èpica que significarà un avanç tecnològic per a la tasca de propaganda política. Alhora viurem l’exili d’alguns personatges i la intervenció de persones que els ajudaran de diferents formes. En un moment donat coneixerem també el significat del títol, si més no el seu origen, ja que l’espurna fou allò que podria haver encès una anhelada revolució social i política com a colofó de tants anys de dictadura salvatge.

El relat ens sorprèn de moltes maneres, una d’elles per la forma literària adoptada. Possiblement ens trobem davant la reinvenció d’un estil narratiu que conjuga a la perfecció el relat individual i de grup amb la detallada documentació pròpia d’un estil assagístic. En alguns moments no sabem si estem llegint una novel•la o un informe periodístic sobre els esdeveniments que viuen les persones-personatges. Aquest estil, diguem-ne realista, ompli de credibilitat el relat i ens permet de ser conscients que no estem davant una obra de ficció, sinó davant la narració, per bé que necessàriament incompleta, d’uns fets ben reals i autèntics. L’autor ens podria haver fet un estudi tècnic detallat de com sorgí el partit Germania Socialista al País Valencià dels anys 70, però ha preferit confegir un relat amb personatges reals l’esdevenir dels quals conta els mateixos fets amb un component personal que el fa molt més atractiu. L’estil s’enriqueix igualment amb un vocabulari precís i ric sense caure en l’erudició, i una sintaxi flexible que fa avançar el relat amb agilitat.

L’editorial Afers de Catarroja, especialitzada en la presentació de llibres i revistes de caràcter científic i històric, ens ha sorprès gratament amb la publicació d’aquest extens relat del seu autor assidu, Xavier Serra, dins la seua nova col•lecció «Narratives». Aquest autor ha reeixit sovint amb obres com la magnífica sèrie de Biografies parcials (2009-2018), amb la qual s’ha dedicat a indagar en la personalitat i la incidència en la societat valenciana d’un seguit de personatges clau dels anys 70 ençà. Igualment, ha publicat una interessant Història social de la filosofia catalana. La lògica (1900-1980), obra la temàtica de la qual s’adiu molt bé amb el perfil més professional d’en Serra, dedicat a l’ensenyament de la Filosofia.