«La dreta intentarà “espanyolitzar” la campanya; el gran repte de l’esquerra és aconseguir que això no passe i que les eleccions siguen en clau valenciana»
Queden pocs dies per a l’inici oficial de la campanya i perquè es duguen a terme unes eleccions que seran clau a casa nostra: està en risc la reedició d’un tercer Botànic o que torne la dreta a les Corts Valencianes.
El País Valencià s’ha convertit en el focus de totes les mirades, també en l’àmbit estatal. Constantment es parla del fet que una victòria del Partit Popular simbolitzaria el futur canvi polític a l’Estat espanyol. Tanmateix, si l’esquerra es manté a la Generalitat, les coses per als populars –o com a mínim, el relat– no seria tan fàcil i còmode, tot i que la victòria de Ximo Puig no li asseguraria les coses a Pedro Sánchez.
Potser sembla rebuscat, però no ho és gens: si l’esquerra fa bona feina i trau bons resultats, la dreta ho té difícil. Per això diem que la dreta es necessita en aquesta campanya. El PSPV i Compromís necessiten que Podem traga més d’un 5 % i que tinga representació. El PSPV i Podem necessiten que l’electorat de Compromís es mobilitze i aconseguisca convéncer de nou l’electorat més nacionalista. I Compromís i Podem necessiten que el PSPV siga capaç de seduir un electorat de centre (antic votant de Ciudadanos i fins i tot del PP) i així amplie el nombre de vots i l’esquerra siga més forta.
A l’altra banda trobem el PP, amb uns possibles resultats –segons les enquestes– molt bons per al lideratge que té. Mazón continua sent un gran desconegut per a gran part de la població i en molts sectors no acaba d’agradar per les percepcions que transmet. Alacant és molt important i ell és fort allà, però no hem d’oblidar els altres territoris on encara té molta feina a fer. El partit ho té clar, i si en Falles ja va enviar tota la plana major de Génova a fer-li suport i ajudar-lo a incrementar les taxes de notorietat, ara en campanya no serà menys, i veurem un gran desplegament de líders coneguts a escala estatal. Ara bé, la dreta intentarà espanyolitzar la campanya, mentre que el gran repte de l’esquerra és aconseguir que això no passe i que aquestes eleccions siguen en clau íntegrament valenciana.
En aquest sentit, són necessàries accions que marquen agenda i criden l’atenció de l’electorat. També, endinsar-se en els canals i els formats en què la ciutadania consumeix informació –no sols política– i buscar les estratègies per ser-hi present. S’ha de tenir clar que no es pot fer una campanya com es feia ara fa deu anys, principalment perquè els hàbits de consum informatiu i audiovisual han canviat, i la política s’hi ha d’adaptar. Això també inclou la publicitat, que ha de passar d’estar exclusivament als mitjans de comunicació tradicionals i aterrar també a altres espais com ara Youtube, Spotify, Twitch, i fins i tot aplicacions concretes com ara Tinder (per què no?).
L’esquerra es necessita per tornar a les Corts en un tercer Botànic reeditat. Posar-se pals a les rodes i atacar-se entre ells no és bona idea, ja que cada partit ha d’apel·lar un electorat concret i diferenciat. Cal que els tres partits siguen forts perquè Carlos Mazón siga el cap de l’oposició. És a les seues mans.