L’estiu normalitzador de les arts escèniques

24/11/2021

Just abans de l’estiu, en el darrer exemplar de Saó, en aquesta mateixa pàgina, el company Benja Domènech parlava del desencontre entre els diferents sectors de les arts escèniques valencianes, del moment negre que s’estava travessant. Dos mesos ,és tard, amb l’estiu ja passat, diversos festivals i fins i tot unes falles cremades, sembla que el negre és una mica més gris i que, independentment del que puga passar amb els diferents sectors professionals (i les seues direccions), el teatre, la dansa, la música, el circ estan vivint una certa recuperació, amb un públic que, amb la certesa que la cultura és segura, ha tornat a omplir places, teatres i auditoris.

Potser per la necessitat de cultura per la buidor pandèmica, potser perquè hem viatjat més prop de casa i la cultura s’ha simbiotitzat amb el turisme, potser perquè l’oferta ha sigut atractiva… o potser per una combinació de les tres raons, però el cert és que un bon grapat de festivals, actuacions de festes, concerts, s’han pogut veure durant tot l’estiu pel nostre territori.

Comencem per la joia de la corona: Sagunt a Escena, enguany amb una gestió/direcció externa a l’Institut Valencià de Cultura, a càrrec d’Inma Expósito, de la promotora Pro21, que amb un gran treball ha sabut donar un aire fresc al festival que ha de ser referent pel privilegiat escenari on es realitza, record permanent d’on venim. La programació, la diversitat i la qualitat dels espectacles han fet que el cartell de complet es penjara pràcticament tots els dies. Les actuacions, tant al teatre romà com repartides per altres llocs de la ciutat i dirigides per a tots els tipus de públics, han donat al festival el caràcter mediterrani i d’estiu que ha de tindre.

Però no ha sigut l’únic; a Alacant s’ha estrenat FRESCA, el Festival Internacional d’Arts Escèniques. Una primera edició (gran direcció d’Alicia Garijo) amb idea de continuïtat i d’aires actuals, divertits, renovadors i multidisciplinaris i una estètica publicitària que és ja una declaració d’intencions. Però també el circuit cultural provincial i el SOM de Castelló, i tants altres festivals de música i arts escèniques per tot el nostre territori, amb tradició o de nova creació. I totes les actuacions que a les “No Festes” dels pobles s’han realitzat, amb gran assistència de públic i sempre amb totes les mesures de seguretat higiènica.

Potser aquest inici de benestar només siga producte de l’estiu i amb el fred torne la fredor cultural de fa uns mesos; esperem que no. Esperem que les vacances hagen servit com a punt d’inflexió i les bones maneres i relacions tornen a les arts escèniques. És un bon moment per a reconduir l’acció: els teatres de tots els pobles del circuit cultural i els de les ciutats inicien temporada. I quan lligiràs aquesta pàgina, els grans festivals de tardor: la Mostra de Mim de Sueca i Russafa Escènica hauran ja acabat o estaran en els seus darrers dies, esperem que amb el mateix èxit que els d’estiu.

El que sí que seguirà igual és que «la cultura és segura, i cura».